Clara Ponsatí culpabilitza els partits de no haver aprofitat l’èxit de l’1-O i diu que anaven de “farol”.

https://twitter.com/twitter/statuses/1005420505132912641

L’ex consellera d’Educació exiliada a Escòcia, Clara Ponsatí, assenyala directament als partits com a responsables de no haver implementat l’èxit de l’1-O.

Ho ha dit ahir en videoconferència durant un acte organitzat per ANCEngland titulat “Acció exterior republicana. Què va passar a l’octubre? a la Universitat “Queen Mary” de Londres, que comptava amb la presència de la presidenta del’ANC, Elisenda Paluzie, i Del líder de Democràtes, Toni Castellà.

Això es pot escoltar en el tall de la conferència que ha recollit per Dalia Blanch: “El que va passat tots ho sabem “Estàvem jugant al pòquer i anàvem de “farol”. Hem de posar realment a les forces polítiques contra les cordes i desemmascarar de forma molt contundent el partidisme que ha estat la gran debilitat que ens ha portat fins a la derrota després de la gran victòria de l’1 d’Octubre “. Però evitem, si us plau, que la casta a combatre grapegi les primàries com ja està fent.

L’esforç que hem de fer esta enfocat a renovar les nostres forces polítiques, que són les que tenim i per tant estic molt d’acord en el comentaris que s’han fet per realitzar primàries de cara a les eleccions municipals, crec que això s’ha d’estendre a nivell territorial atot arreu on calgui i crec que les entitats, l’ANC ha de jugar un paper més polític que el que han jugat fins ara.

La incògnita que obre el sorprenent retuit del President Puigdemont

Una piulada de la jurista i ex diputada d’ERC, Gemma Calvet, que diu: “Em pregunto que han negociat els partits que han donat suport a la moció. Ganes de saber-ho”, ha estat retuitada pel President Puigdemont donant ales a tot tipus d’especulacions.

El mateix president s’ho pregunta?, el que voldria dir que ell no ha avalat la votació a favor de fer president Pedro Sànchez que han materialitzat els partits catalans al Congrés espanyol, o bé que no ha estat al corrent de cap negociació?, o vol donar entendre que hi ha hagut una negociació.

Veurem si ERC i PDeCAT reaccionen a la incògnita que desperta aquest retuit..

La policia espanyola reté seguidors del Sant Andreu a Castelló per cridar “llibertat presos polítics”

Durant el partit d’anada de la segona eliminatòria de la fase d’ascens a Segona B que s’ha jugat a Castelló entre l’equip local i la Unió Esportiva Sant Andreu, la policia espanyola ha entrat a les grades on hi havia l’afeccció catalana, que havia desplegat cartolines grogues i que cridava llibertat presos polítics, i s’ha endut per la força arrossegant pel coll i per terra alguns seguidors del Sant Andreu, segons afirma en el seu compte de Twitter, Xavier Miralles, que també explica que el president de la Unió Esportiva Sant Andreu havia abandonat la llotja i havia anat a demanar explicacions i a preocupar se pels retinguts, acompanyat per l’advocat del club.

Segons ha explicat aquest seguidor algun agent policial ha dit al president que ho feien per intentar evitar que hi haguessin problemes entre aficionats. El president català hauria replicat que els únics que havien provocat els incidents eren ells, i els he recordat que hi ha una sentència que diu que una estelada no és un símbol d’odi, per tant allò és prevaricació”.

A la segona part el president i l’advocat han optat per quedar-se a la graderia amb els seguidors catalans.

Vergonyosa acció de la policia local de Mataró que no impedeix que la platja s’ompli de creus grogues

Fotos web ccma.cat/324

La policia local de Mataró està realitzant escorcolls als vehicles que volen accedir a la platja del Varador. Els agents aturen els cotxes i obliguen els conductors a obrir el maleter per veure si hi ha creus grogues al seu interior, provocant un considerable embús de circulació, que ha afectat sobretot als participants que es dirigien a una cursa ciclista, i múltiples queixes de les persones afectades que no entenen que se’ls obligui a ensenyar que porten al maleter, i inclús que se’ls pugui prendre una creu, si la portessin.

La mesura no ha tingut cap efecte perquè més d’un centenar de persones, convocades pels CDRs, han omplert la platja amb tovalloles i draps grocs disposats en forma de creu on s’hi poden llegir lemes com “llibertat”, “república” o drets humans.

L’acció inicial preveia omplir la platja de creus grogues , però l’equip de govern de Mataró en mans dels socialista, David Bote, va anunciar, després de convocar divendres la junta de seguretat local, que ho prohibiria per “evitar enfrontaments”, fent el joc a la ultradreta espanyolista que el dilluns passat va ferir varies persones a la platja de Canet de Mar quan un un grup organitzat, entre els que s’ha identificat militants de Ciudadanos i Falange, van retirar per la força les creus grogues plantades a la platja mentre amenaçaven els activistes independentistes.

Avui els participants han arribat a la platja del Varador a les 8 del matí quan han estès les tovalloles, i ja ha han rebut les primeres amenaces per part d’una persona que volia retirar les creus i que s’han endut els mossos d’Esquadra, mentre cridava vives a Franco. Els CDR tenen previstes més accions durant el matí per demanar la llibertat dels presos polítics catalans.

Ja és oficial. El govern espanyol, d’acord amb el PSOE i Ciudadanos, no aixecarà el 155

Foto: Quique García. EFE

El govern espanyol ja ha fet públic que no permetrà el govern del President Torra escollit fa pocs dies per votació del Parlament de Catalunya. La llista que va presentar el nou president català no serà publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), que està sota control del govern espanyol. Amb aquesta mesura el govern espanyol opina que l’executiu no podrà constituir-se.

Mitjans espanyols com El País o la SER, que citen fonts governamentals, expliquen que Rajoy va traslladar aquesta decisió al secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, i al president de Ciutadans, Albert Rivera, que van mostrar el seu total acord. En reunions prèvies havien mostrat el seu acord aixecar el 155 sempre que es constituís el que ells anomenen “un govern legal a Catalunya” però ara consideren, després d’haver impedit investir tres candidats (Puigdemont, Torra i Turull) que el president Torra ha comes il·legalitats en incloure al seu governs consellers que estan empresonats o a l’exili, i per això consideren que no es donen en absolut les condicions per aixecar el 155.

Pot vetar legalment Rajoy el nou govern?

Amb aquesta decisió el president del govern espanyol s’ha atribuït la capacitat de vetar el govern del President Torra, una decisió que podria ser legalment discutida, inclús amb l’article 155 en marxa. Fins a quin punt es pot negar el govern de Madrid a publicar al DOGC una decisió del Parlament?. Altra cosa seria que ho publiqui i després posi un recurs, però llavors el govern ja estaria en funcionament.

La decisió es basa en no autoritzar la publicació oficial dels nomenaments. Dit d’una altra manera: els consellers a l’exili o a la presó no podran incorporar-se de manera efectiva a l’executiu. Estan afectats per la decisió del govern espanyol quatre dels tretze consellers: els titulars de Presidència, Territori i Sostenibilitat, Cultura i Salut, Jordi Turull, Josep Rull, Lluís Puig i Toni Comín.

Però fins a quin extrem poden negar-se a publicar el resultat d’una decisió del parlament que ha tingut lloc mentre el 155 estava vigent?

Els govern espanyol i els seus socis de Ciudadanos i PSOE diuen que al no publicar el nomenament dels consellers, s’allarga la vigència de la intervenció autonòmica. El govern de Rajoy aposta per aquesta via justificant-se en la publicació al Butlletí Oficial de l’Estat posterior al Consell de Ministres del 155, amb data de 27 d’octubre, en què s’assenyalava que les mesures del 155 s’allargarien fins la presa de possessió del nou Govern de la Generalitat.

Actualment és Rajoy és qui controla el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), i fins que els nomenaments no apareguin al DOGC, el nou executiu no estarà en funcionament.

Des del PP català, Santi Rodríguez ha dit també que “el 155 continuarà vigent en la mesura que no es pugui nomenar un Govern que tingui per únic objectiu governar la Generalitat de Catalunya i governar per al conjunt dels catalans“. Una opinió que no deixa de ser subjectiva i que sembla difícil de justificar inclús amb el 155 en vigència, perquè no hi ha cap llei que digui quines condicions són les que ha de complir un govern per “governar per al conjunt dels catalans”.

La deriva de Preguntes Freqüents que està provocant el rebuig d’una part de l’audiència

El programa estrella de TV3,Preguntes Freqüents, elogiat fins ara per la seva qualitat i pluralitat, ha provocat darrerament el rebuig d’una part de la seva audiència que opina que es dona veu a convidats que representen postures absolutament minoritàries que voregen amb el feixisme, i que no tenen un respecte mínim cap als drets fonamentals del poble de Catalunya.

La gran majoria d’usuaris estan d’acord amb que hi hagi el màxim de pluralitat d’opinions però opinen que alguns del convidats aprofiten el programa per fer propaganda de la seva ideologia ultradretana el lloc de aportar arguments per debatre, i que això és contrari a l’esperit inicial del programa que és el que li ha donat fins ara un reconegut prestigi.

Amb el hashtag #FAQS3TV3 molts usuaris de Twitter han mostrat aquest desacord amb la línia que ha pres el programa les darreres setmanes, fins el punt que molts d’ells diuen que han deixat de veure’l i canvien de canal o tanquen el televisor.

Alguns dels tuïts són de personatges coneguts, com l’advocat del president Puigdemont Jaume Alonso Cuevillas, que ahir va piular que es va negar a anar al programa per evitar debatre amb el representant de VOX.

També el prestigiós economista Xavier Sala-Martin es va preguntar públicament si TV3 no està caient en la trampa de Ciudadanos.

El president Quim Torra nomena el seu govern

El president de la Generalitat no ha esperat a dilluns i avui ha signatl decret de nomenament del govern. El nou govern restitueix els consellers Jordi Turull, Josep Rull i Lluís Puig, així com també Antoni Comín,malgrat els dubtes de darrera hora, mentre que Pere Aragonès substitueix Oriol Junqueras.

Aquest són els nous consellers:

· Pere Aragonès i Garcia, vice-president del Governei conseller del departament d’Economia i Hisenda. ·Elsa Artadi i Vila, consellera d’Empresa i Coneixement i portaveu
· Jordi Turull i Negre, conseller de la Presidència.
· Ernest Maragall i Mira, conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència.
· Miquel Buch i Moya, conseller d’Interior.
· Josep Bargalló i Valls, conseller d’Ensenyament
· Antoni Comín i Oliveres, conseller de Salut
· Josep Rull i Andreu, conseller de Territori i Sostenibilitat
· Lluís Puig i Gordi, conseller de Cultura
· Ester Capella i Farré, consellera de Justícia
· Chakir El Homrani Lesfar, conseller de Treball, Afers Socials i Famílies.
· Jordi Puigneró i Ferrer, conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública.
· Teresa Jordà i Roura, consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

La incògnita de la restitució de Toni Comín i el paper d’ERC

El president de la Generalitat, Quim Torra podria anunciar membres del seu nou govern aquest cap de setmana, abans visitar els presos polítics el proper dilluns, segons fonts de Presidència.

De moment quedaria la incògnita del conseller de Salut. El president voldria restituir tots els actuals consellers. Ahir els consellers Jordi Turull i Josep Rull, empresonats a Estremera ja van reiterar la seva voluntat de ser restituïts, així com el conseller Lluís Puig, a l’exili a Brusel·les.

ERC no vol que els seus ex-consellers repeteixin en el càrrec, evitant un enfrontament amb l’estat, de fet el govern espanyol ja ha amenaçat al nou president català en aquest sentit. Per això el vicepresident Oriol i el conseller d’Exteriors, Raül Romeva, també empresonats a Estremera ja han avançat que no volen repetir, també la consellera Dolors Bassa, empresonada a Alcalà- Meco, com Carme Forcadell, ha renunciat. També Meritxell Serret exiliada a la capital belga ha renunciat a repetir com a consellera.

Però l’exconseller de Salut, Antoni Comín, va anunciar públicament la seva predisposició a ser restituït, encara que va dir que volia parlar primer amb Torra abans de prendre una decisió definitiva, el que segons diverses fonts ha provocat un conflicte amb ERC que estaria totalment en contra d’aquesta decisió i que està provocant un greu desacord amb el seu conseller.

De fet alguns mitjans han publicat que a restitució de Comín, i també de Lluís Puig, es podria veure complicada una vegada la seva extradició va ser rebutjada per Bèlgica en desestimar l’euroordre que pesava sobre ells, de manera que haurien de venir a Barcelona per prendre possessió, però segons altres fonts Comín i Puig poden ser investits legalment a Brussel·les sempre que sigui en presència del president de la Generalitat.

Segons les fonts consultades ERC voldria que Comín renuncies a l’acta de diputat ara que va a perdre el seu dret de vot a causa d’haver-se anul·lat l’euroordre.

L’ANC demana de reformar el reglament del Parlament per investir Puigdemont

En una entrevista a Europa Press, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ha afirmat que confia que la presidència de Quim Torra sigui provisional, i que una vegada constituït el govern s’impulsi ben aviat una reforma del reglament del Parlament que permeti tornar a investir a distància el president Carles Puigdemont.

La comissió del reglament no es pot activar si abans no es forma govern, així que Paluzie ha recordat que com aviat n’hi haurà l’independentisme haurà d’actuar en conseqüència. ‘Seria coherent amb el que ens han dit: que farien una investidura provisional, que seria una presidència provisional i que era un govern provisional’.

“Com a ANC pensem que el que haurien de fer després de la constitució del govern és posar en marxa la comissió del reglament, que és el que facilitaria la investidura de Puigdemont i seria absolutament legal”, ha defensat la presidenta de l’Assemblea.

La reforma de Llei de la Presidència per investir Puigdemont a distància està suspesa pel Tribunal Constitucional. Paluzie es mostra convençuda que el que dirà el tribunal és que, per a investidures a distància, no es necessita una llei, sinó modificar el reglament, i donarà llum verda. ‘No és anti-estaturi fer una investidura telemàtica; són mètodes d’elecció, de participació i de decisió propis d’una societat que evoluciona, i el reglament ha d’adaptar-se’, conclou la líder de l’entitat independentista.

Paluzie entén que Puigdemont renunciés a ser investit, malgrat que l’ANC l’hi va demanar fins i tot en persona que no ho fes, i admet que la investidura de Torra no era la preferència de l’entitat: ‘És evident que no és el que volíem. Nosaltres hem defensat sempre la restitució del govern legítim.’

L’ANC preveu que el nou govern no podrà fer “grans polítiques” perquè d’una manera o una altra seguirà tutelat per l’estat. Per això demana que es doni molta força al Consell de la República. Així, proposa que algunes de les competències de la Generalitat, com les d’Afers Exteriors, es desenvolupin des d’aquest Consell, ja que vaticina que l’estat espanyol vetarà que el govern reobri delegacions a l’exterior o reactivi el Diplocat.

“Em semblaria molt bé que el conseller d’Exteriors fos algú que estigués a l’exili. Donaria força al govern de la República allà i permetria que el govern d’aquí no fos una cosa merament autonomista. És una idea que poso sobre de la taula” ha explicat.

Paluzie preveu una legislatura amb un ‘xantatge permanent’ de l’estat espanyol cap al nou govern de Torra: per la via judicial a través dels presos polítics, i per la via política a través de la intervenció de les finances de la Generalitat de Catalunya.

La presidenta de l’ANC avala que Torra hagi ofert diàleg al govern espanyol, però no té gaire confiança en què es produeixi. Considera que ja s’ha vist, a través del tribunal Suprem, que no hi ha voluntat de l’estat d’encarar una solució negociada.

Paluzie considera “vox populi” que els partits sobiranistes vulguin anar de nou a eleccions aviat, però espera que no sigui perquè no es posen d’acord en provar de nou la investidura de Puigdemont.

La Fiscalia belga rebutja l’extradició dels consellers Comín, Puig i Serret

El conseller Comin, en roda de premsa improvisada, ha enviat un missatge al tribunal suprem i ha dit que ja “n’hi ha prou d’abusar del codi penal i del sistema d’euroordres de manera irregular i per intentar resoldre judicialment un problema polític. Comin ha dit que el prestigi de la justicia espanyola està caient en picat a Europa, i que ara s’ha demostrat que ells no han fet cap delicte.

La fiscalia belga ha demanat aquest dimecres a la Cambra del Consell -o tribunal de primera instància- a Brussel·les que es rebutgi la petició de lliurament a Espanya dels exconsellers fugits Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret.

A la vista ajornada que se celebra aquest dimecres a Bèlgica sobre l’euroordre de detenció emesa pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena contra els exconsellers, el ministeri públic ha adoptat aquesta postura després d’apreciar errors d’embalum i defectes de forma en la correspondència que ha mantingut amb el jutge espanyol.

Després de rebre l’euroordre de Llarena, el fiscal belga va advertir del primer error. En la documentació enviada contra Comín, Puig i Serret no figura cap ordre de detenció nacional, per al territori espanyol. La directiva del Consell Europeu que regula la Euroordre estableix que, si la justícia d’un país vol reclamar a un ciutadà, ha d’haver emès abans en el seu propi territori sentència inculpatòria o ordre de detenció.

El fiscal va demanar explicacions a Llarena: “Quina és la reclamació en què se sustenta?”. El magistrat espanyol, segons un informe de la fiscalia belga, va contestar que era el seu ordre de processament.

Contra els exconsellers que van marxar d’Espanya, així com contra Puigdemont, hi ha ordre de detenció local, vigent en territori espanyol, però emesa per la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela.

En la seva resposta, a la casella de data, Llarena va escriure en la seva resposta: “21/11/18”, una data que encara pertany al futur. El fiscal belga entén en el seu informe: “Ha de ser una errada”. Llarena va dictar el seu acte de processament el 21 de març de 2018.

La defensa dels exconsellers fugits a Bèlgica ha fet valer davant la justícia belga un precedent recollit en la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que ratifica la necessitat d’una ordre prèvia de detenció local per poder fer efectiva una ordre de detenció europea.

Es tracta del cas d’un camioner romanès, Niculaie Aurel Bob-Dogi, detingut al seu país i reclamat per la justícia hongaresa. Romania va denegar la seva extradició el 2015 i el TJUE li va donar la raó l’1 de juny del 2016.

El 27 de novembre de 2013, circulant a més velocitat de la permesa, Bob-Dogi va atropellar amb el seu camió i va ferir greument un motorista en una carretera d’Hongria. Els tribunals d’aquell país van emetre una euroordre de detenció, que va ser executada per la policia romanesa a Cluj el 2 d’abril de 2015. Però el Tribunal Superior de Cluj es va negar a lliurar-pel defecte de forma que no hi hagués una ordre de detenció prèvia a Hongria.

Els tribunals hongaresos van recórrer al TJUE, que va fallar: “Quan una ordre de detenció europea (…) no esmenta l’existència d’una ordre de detenció nacional, l’autoritat judicial d’execució no pot donar-li curs si (…) aquesta autoritat comprova que l’ordre de detenció europea no és vàlida per haver estat emesa sense que es huiera dictat efectivament una ordre de detenció nacional diferent de l’ordre de detenció europea “.