Una majoria de catalans a favor de votar encara que l’estat ho vulgui impedir

ACN: Un 53,3% dels catalans voldrien votar en el referèndum de l’1-O i fer cas omís de la prohibició de l’Estat, mentre que un 31,7% acceptarien la prohibició i preferirien no fer el referèndum sinó hi ha autorització del govern espanyol i un 12,8% no sabria què faria, segons una enquesta que publica aquest dilluns el diari ‘Ara’. L’opció de fer el referèndum encara que sigui sense el permís del govern espanyol té la majoria de suport entre els votants de les forces sobiranistes, concretament del 94% dels què s’identifiquen amb la CUP, el 92% amb ERC, el 79% amb el PDeCAT i baixa fins el 62% entre els simpatitzants de Podem.

D’altra banda, si el govern espanyol prohibeix el referèndum un 46,8% dels catalans mostrarien el seu desacord i protestaria, davant del 21,4% que afirma que no hi estaria d’acord però tampoc prendria cap mesura de protesta i un 24,6% que no protestaria perquè ja estaria d’acord amb la prohibició. Entre els qui protestarien davant la prohibició del referèndum, també són majoria els votants de les forces sobiranistes. Així, el 89% simpatitzen amb ERC, el 86% amb la CUP i el 72% amb el PDeCAT, seguit dels comuns amb un 55% i un 25% dels ciutadans que s’identifiquen amb el PSC.

A més, un 30% dels catalans que simpatitzen amb Ciutadans estarien en contra d’una prohibició del referèndum, però una minoria protestaria arribats en aquest punt. Sobre la resposta del govern espanyol a la petició de la Generalitat i el Parlament per celebrar el referèndum de l’1-O, un 58,9% pensa que l’hauria de permetre, el 16,3% opina que caldria impedir-lo “en qualsevol cas”, mentre que el 15,1% no és partidari d’autoritzar-lo però tampoc d’impedir-lo per la força.

El discurs de Pep Guardiola a favor del referèndum i contra l’autoritarisme espanyol fa forat a la premsa internacional

El discurs de Pep Guardiola avui a l’acte de Montjuïc en suport al referèndum i en que demanava a tots els països demòcrates que donin suport a Catalunya per defensar “els nostres drets de llibertat, expressió política i el dret al vot ha tingut un fort ressò a la premsa de tot el món. Paraules que es poden llegir a ABC News, The Washington Post, Fox News o The New York Times . The Sun diu que “Pep Guardiola entra en política i exigeix el govern espanyol de reconèixer el referèndum d’independència català.

La prestigiosa agència de noticies Reuters ha publicat una foto de Guardiola amb una urna a la mà i amb les paraules “El mànager del Manchester City Pep Guardiola sosté una urna durant una manifestació a favor de la independència a Barcelona”. També Associated Press recull les paraules de Guardiola demanant suport al referèndum a totes les democràcies.

La BBC publica una foto de l’actual entrenador del Manchester City amb les paraules: “Catalonia: Pep Guardiola joins independence rally in Barcelona”.

Mitjans com The Guardian o Telegraph, s’han recullen les paraules de Guardiola en que qualificava l’actitud de l’estat espanyol com d’autoritària contra Catalunya, recordant actituds com la d’un ministre de l’Interior que conspira per destruir la sanitat o unitats de policia política que elaboren proves falses contra els nostres governants o l’inhabilitació i persecució judicial contra el president de la Generalitat per posar les urnes.

Molts altres mitjans com el diari esportiu francès l’Equipe, emissores franceses com Europe 1 o l’internacional RFI, també Ràdio Canada, mitjans alemanys com Spiegel o austríacs com el Salzburger també publiquen el discurs de Pep Guardiola.

Preparats President!

Pau Miserachs

President del Grup d’Estudis Polítics

La gent que creu en una Catalunya rica i pròspera s’adhereix a la campanya per la celebració del Referèndum d’autodeterminació de Catalunya, iniciada finalment aquest 9 de juny per la Generalitat de Catalunya amb la presentació de la data i la pregunta.

Han sigut moltes les maniobres polítiques del Govern del Regne d’Espanya per impedir la lliure expressió política del poble català per la determinació del seu futur estatus polític, econòmic, social cultural.

Les 18 negatives de l’Estat a adequar la legislació per a no impedir la celebració d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya, unides a la constant mostra d’autoritarisme amb l’expressió presidencial del Govern espanyol “no quiero”, a més del precedent de les sentències del Tribunal Constitucional del 27 de juny de 2010, de 25 març 2014, interlocutòria de 14 febrer 2017, contràries al referèndum, justifiquen democràticament, i d’acord amb el dret internacional i de les Nacions Unides, aquesta decisió de la Generalitat de Catalunya emparada en el mandat democràtic i la decisió de la majoria del Parlament de Catalunya.

Han sigut moltes les mostres de hegemonia política i negatives a facilitar des del Regne d’Espanya la celebració d’un referèndum de lliure determinació del poble de Catalunya pactat amb l’Estat espanyol, que ha mostrat sempre la seva oposició política i incompliment reiterat de la seva obligació de reconèixer l’existència de la nació catalana.

S’ha volgut mantenir Catalunya des de l’Estat en una situació de domini hegemònic i insolidària, de precarietat financera i competencial que impossibiliten el seu lliure desenvolupament coma comunitat social i cultural ben definida.

El Govern del Regne d’Espanya i els partits que el representen a Catalunya, buidant de sentit la clàssica divisió de poders, no han volgut reconèixer les ànsies del poble català de viure en llibertat en una societat de progrés, amb Estat i govern propis.

L’anunci decidit de la voluntat de celebrar el referèndum d’autodeterminació liquida la poc concreta i no definida proposta federal del Partit Socialista espanyol, dins del Regne d’Espanya, de Granada 2013, per inconsistent i impossible, a més per la negativa també del Govern actual amb majoria parlamentària conservadora a Espanya al Congrés dels Diputats i al Senat.

Sense parlar d’enfrontament institucional de qui exerceix els seus drets com a democràcia, la mobilització de la ciutadania contra les accions judicials i les accions polítiques de l’Estat, se suma a les mostres d’adhesió i d’alegria de la societat catalana per l’anunci de la data i pregunta pel Referèndum, amb la seguretat de que aquesta decisió del Govern de la Generalitat, fidel al mandat democràtic rebut del poble de Catalunya, obre noves perspectives de creixement, solidaritat i benestar a la nació catalana.

Els comuns es comprometen a obrir els col·legis electorals dels seus ajuntaments pel referèndum

Barcelona i altres ajuntaments afins obriran escoles si hi ha garanties per al funcionari

El secretari d’organització del nou partit Catalunya en Comú, Xavi Matilla, ha anunciat que els “comuns” faran campanya per la participació en el referèndum que el Govern planeja, ja sigui un referèndum amb garanties o una consulta no vinculant.

En una entrevista d’Europa Press, Matilla ha insistit que els ‘comuns’ estaran en qualsevol mobilització vinculada a la voluntat majoritària d’exercir el dret a decidir –que considera inalienable–: “No només estarem, sinó, en coherència, anomenarem a la participació “.

Amb tot, ha subratllat que primer “cal veure què proposa el Govern, i com concreta el seu full de ruta”, i els ‘comuns’ treballen per aconseguir el referèndum efectiu, al marge que sigui unilateral o no.

“Si no és efectiu i es tracta d’una mobilització que estigui alineada amb el dret a decidir, serà la seva decisió. Però l’efectivitat o no, a qui correspon treballar-la i fer-la real és l’equip de Govern”, ha dit, i no comparteix que el Govern es posi dates límit per fer la consulta.

Considera un error del full de ruta del Govern “dividir en funció de la resposta” a la pregunta del referèndum i advoca per unir en funció del que tenen en comú els actors sobiranistes, que afirmen que és la defensa del dret a decidir.

Creu que posar fronteres polítiques fa mal als defensors del dret a decidir: “Un dels errors del procés o del full de ruta ha estat menysprear aquella gent que està convençuda del dret a decidir i que pot ser que voti que no. Crec que la marginació i gairebé el tracte condescendent a aquesta gent és el que ens resta força per donar efectivitat a aquest referèndum i que aquest interpel·li a la gran majoria “.

Matilla ha rebutjat que es pugui TItllar els “comuns” d ambigus, ja que els uneix una visió de l’Estat democràtic, plurinacional i que reconegui que Catalunya és una nació, i perquè entre les seves files hi ha favorables i contraris a la independència.

“El que ens uneix és que, independentment del vot en un referèndum efectiu, l’endemà seguiríem treballant junts en la nostra agenda de prioritats polítiques: lluita contra la corrupció, drets socials …”, ha conclòs.

Col·legis electorals

Preguntat per si els col·legis dels ajuntaments que lideren els ‘comuns’, com el de Barcelona, han d’obrir les seves portes per a aquesta cita, ha insistit que el Govern detall primer el que vol fer, perquè és la seva responsabilitat que “es pugui fer amb les màximes garanties jurídiques i que facin tot el possible per generar les condicions perquè cap ajuntament ni cap funcionari públic es vegi en la situació de prendre una decisió que generi una inseguretat jurídica “.

“Si la Generalitat és capaç de treballar i de fer tot el possible perquè es puguin obrir sense generar cap tipus de conflicte jurídic a terceres persones, com a responsables municipals o funcionaris públics, evidentment podran obrir. Si no s’aconsegueix això, serà més complicat” ha raonat, i ha afirmat que no es tracta només dels anomenats ajuntaments del canvi, sinó que els ajuntaments amb alcaldes d’ERC i PDeCAT també requereixen d’aquesta seguretat.

Sobre si creu que s’acabarà votant al setembre, ha recordat que l’executiu liderat per Carles Puigdemont així ho afirma: “Nosaltres hem de creure que no ens estan enganyant, que ens diu la veritat i que es votarà. No sabem en quines condicions i en quina situació, però entenem que sí “.

Castellà (Demòcrates) demana una llei “exclusiva” per al referèndum separada de la de transitorietat

ACN. El portaveu polític de Demòcrates, Antoni Castellà, ha defensat que hi hagi una llei “exclusiva” per al referèndum, separada de la Llei de transitorietat jurídica. En una entrevista a l’ACN, el també diputat de Junts pel Sí ha expressat que aquesta normativa per a la votació s’ha d’emparar “en la legalitat internacional”.

Per Castellà, cal aprofitar que l’Organització de les Nacions Unides (ONU) i diversos tractats internacionals reconeixen el dret a l’autodeterminació. Tal i com ha afirmat el portaveu de Demòcrates, l’Estat ha “subscrit” aquests tractats, de manera que “formen part del cos jurídic constitucional espanyol”. D’altra banda, Castellà ha assegurat que el govern espanyol només podrà evitar el referèndum si fa ús de la força, un escenari que provocaria entrar en terreny “desconegut”.

Missatge als comuns

El diputat de JxSí també s’ha dirigit al coordinador general de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, per assegurar que la decisió sobre si el referèndum és vinculant o no “és dels ciutadans i no dels comuns”. Encara sobre l’espai que representen Domènech i Ada Colau, Castellà ha afirmat que, després de les negatives de l’Estat a pactar el referèndum, “o algú té informació privilegiada sobre un moviment del PP [per negociar la consulta], o algú està jugant amb un discurs d’espera i esperar fins que algun dia manin a l’Estat”. És per això que, pel líder de Demòcrates, si els comuns segueixen la segona opció s’entendrà que “exerceixen el dret a decidir com una plataforma per assolir el poder”

L’estat i l’ús de la força

Pel que fa a la possibilitat que l’Estat utilitzi la força per aturar el referèndum, Castellà ha opinat que, si s’arriba a aquest escenari, “no hi haurà normalitat” i ja no es tractarà de parlar de declaració d’independència o de votació. “Entraríem en allò desconegut”, ha afegit. En aquesta línia, Castellà ha conclòs que des de Catalunya s’han de posar tots els esforços per dur a terme el referèndum, de manera que “l’única opció” perquè no se celebri és, precisament, si l’Estat utilitza la força. “Qualsevol altra és una excusa, per tant, el referèndum es farà”. “Jo penso que no usarà la força, però no seré tan naïf de dir que això és impossible. Hem d’estar disposats a encaixar-ho”, ha continuat Castellà

Una plataforma interna del PDeCAT abona la idea de deixar JXSí amb un diputat menys

Nova Convergència, una plataforma interna del PDEcat, que liderà Germà Gord, ha demanat a aquest que abandoni el partit i el Grup Parlamentari de Junts pel Sí, per passar al grup mixt. Gordó ha repiulat aquest missatge donant a entendre que hi està d’acord.

En una piulada al seu compte Twitter la plataforma ha escrit: “Confiant en la honestedat de Germà Gordó i constadada l’actitud de Marta Pascal, demanem que deixi el PDeCAT i el Grup Parlamentari i passi al grup mixt”.

El PDeCAT, ERC i Demòcrates de Catalunya han demanat a l’exconseller de Justícia que entregui l’acta de diputat al Parlament, una vegada s’ha conegut que el TJSC ha decidit d’investigar Gordó pel 3%, però de moment Gordó només ha renunciat a la presidència de la comissió de Justícia, però no l’escó al Parlament.

La Comissió de Venècia respon a Puigdemont

La Comissió de Venècia ha donat resposta a la carta del Govern on l’executiu català informava de la intenció de celebrar un referèndum i la seva voluntat d’acordar-lo amb el Govern espanyol. En la seva carta de resposta, la comissió assenyala que tant el referèndum com la cooperació amb la mateixa comissió s’ha de dur a terme “d’acord amb les autoritats espanyoles”, de tal manera que coincideix amb la voluntat del Govern català i per tant, insta a arribar a un acord per poder realitzar el referèndum. Una recomanació que xoca frontalment amb la negativa del Govern espanyol a negociar la celebració del referèndum.

La resposta arriba després que dimecres el president Puigdemont s’adrecés a aquest ens consultiudel Consell d’Europa on explicava la resolució aprovada pel Parlament a favor d’un referèndum pactat i on s’apostava per disposar de la “col·laboració” de la Comissió de Venècia, a més de recordar el procediment que ha seguit l’executiu català i el Parlament per buscar la negociació amb l’Estat i la darrera negativa del president espanyol.

La petició formal del Govern de la Generalitat prové d’una demanda inicial de Catalunya Sí Que Es Pot (CSQP), disposada a acceptar la celebració d’un referèndum, encara que aquest fos unilateral, en cas que comptés amb l’aval de l’esmentada Comissió. La carta enviada per Puigdemont s’engloba en la voluntat expressada pel Govern català en diversos fòrums, en especial en les recents conferències a Brussel·les i Madrid, d’arribar a un acord amb el Govern espanyol, una possibilitat que, a més, està valada per més de 600 juirstes catalans, que consideren que el referèndum a més de legítim, és legal.

Amb còpia al representant espanyol

Ara, segons avancen La Vanguardia i El Punt Avui, ha estat el president d’aquest ens, Gianni Buquicchio, qui ha escrit la resposta, que va ser enviada amb còpia al representant permanent d’Espanya al Consell d’Europa, Luis Javier Gil Catalina. Al seu text assenyala que tot i “prendre nota” de les intencions del Parlament i de la seva petició de cooperació, ha reiterat la necessitat que qualsevol referèndum es faci “en plena conformitat amb la Constitució i la legislació aplicable.”

La resposta, de dos paràgrafs, comença donant les “gràcies per informar-me sobre la resolució adoptada pel Parlament de Catalunya, que he llegit amb gran interès”, per continuar: “Informaré la comissió sobre el contingut de la Resolució i prenc nota de la intenció de cooperar amb la Comissió de Venècia en la modalitat d’un referèndum pactat. Dono la benvinguda al Parlament català al Codi de Bones Pràctiques sobre el Referèndum de la nostra Comissió”.

Al segon paràgraf, Buquicchio es mostra segur que Puigdemont “és, sens dubte, conscient que no només el referèndum com a tal, sinó també la cooperació amb la nostra Comissió hauran de ser dut a terme d’acord amb les autoritats espanyoles”, per això insisteix a “subratllar que la Comissió de Venècia, el nom oficial dels quals és Comissió Europea per a la Democràcia a través del Dret, ha insistit sempre en la necessitat de que qualsevol referèndum es dugui a terme en plena conformitat amb la Constitució i la legislació aplicable”.

Organ consultiu format per Estats

La Comissió de Venècia és un òrgan consultiu del Consell d’Europa integrat per representants de 61 Estats -alguns d’ells de fora del continent europeu- i del qual en forma part Espanya des de la seva fundació, l’any 1990. Són els Estats que en formen part els qui determinen els integrants de la Comissió, normalment experts independents de l’àmbit del dret. (ACN)

L’ABC converteix Kilian Jornet en basc

El corredor nascut a Sabadell ha estat uns minuts basc, segons el digital del diari ABC, que després de titular “Kilian Jornet repite cima en el Everest en menos de una semana”, subtitula “el montañero vasco supera sus límites y escala en un tiempo record de 17 horas sin oxigeno artificial ni cuerdas fijas”.

El diari ja ha rectificat i ara es pot llegir que és català.

Des de Twitter ja han començat les bromes cap el diari de Madrid.

Kilian Jornet deixa sense paraules a tothom i torna a fer el cim de l’Everest 6 dies després de la primera ascensió

Kilian Jornet ha tornat a trepitjar el cim de l’Everest (8.848 metres) sis dies després de la seva primera cimera per segona vegada en una setmana sense fer servir oxigen artificial. Per a aquest ascens, Jornet ha sortit del Camp Base Avançat (6.500m) en lloc de fer-ho des del monestir de Rongbuk (5.100 metres com a l’anterior ascensió. En una sola tirada, Jornet ha fet cim en 17 hores malgrat el molt de vent que hi havia a la zona.

El sabadellenc ha aconseguit rebaixar al marca aconseguida el passat dia 22 de maig. Llavors, amb problemes estomacals que va patir a partir als 7.700 m, va fer l’ascensió en 19 hores i 15 minuts, tenint en compte que havia partit des del monestir de Rombuk (5.100 m) sumant 15 km més a l’itinerari.

Ara Jornet ha fet en 17 hores l’Everest, l’últim dels reptes de “Summits of my life”, s’ha quedat a fregar de les dues ascensions més ràpides al sostre del món. El 1996, Hans Kammerlander va trigar 16 hores i 45 minuts en la seva ascensió per la cara Nord, mentre que el 2006, l’austríac Christian Stangl va fer el cim en 16 hores i 42 minuts. Però que Jornet hagi fet dos cims sense oxigen en una mateixa setmana fa que sigui difícil comparar aquesta dificultat amb les dues la altres ascensions. Els temps són estratosfèrics i només a l’abast del català que ja ha baixat al camp base on descansa al costat de Seb Montaz.

Ahir l’alpinista nord-americà Adrian Ballinger ja va apuntar que Jornet ho podria tornar a intentar des del seu compte d’Instagram on es rendia a la capacitat del català. Això va escriure Ballinger:

Si no segueixes a @kilianjornet, deixa de llegir això i comença’l a seguir. Tinc la sort d’estar envoltat per alguns atletes increïbles, però Kilian … wow.

Va fer un esforç de 26 hores des del camp base fins al cim de l’Everest, sense oxigen suplementari. Això és sobrehumà. Però tres coses fan que sigui encara més salvatge. En primer lloc, que va patir molèsties gastrointestinals durant tota l’ascensió. En segon lloc, que ell creu que pot fer-ho més ràpid i espera recuperar-se a temps per fer un altre intent abans que acabi aquesta temporada. En tercer lloc que després de 30 hores despert i de suportar un sofriment real, encara va signar amablement autògrafs al camp base, abans de dormir o menjar. Estic molt impressionat, humil i inspirat. Felicitats Kilian!

Les declaracions de Saénz de Santamaria que han passat desapercebudes

Unes declaracions que recullen diferents mitjans, però a les que no s’ha donat cap importància de la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, mostren fins a quin punt la normalització del passat franquista marca la vida política actual.

Aprofitant la conferència realitzada fa 2 dies a Barcelona, en la cerimònia de lliurament de les beques de La Caixa per universitaris, amb la presència del president català, Carles Puigdemont, el rei espanyol Felip de Borbón, el delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo o el president de la Fundació Bancària la Caixa, Isidre Fainé, Sáenz de Santamaria va voler contestar a la recent conferència del president català a Madrid amb aquestes paraules: “La democràcia té el poder per evitar aquest referèndum” i “quan Puigdemont parla d’Estat, parla de democràcia. Quan Puigdemont parla d’Estat, s’està parlant d’una decisió que van adoptar els espanyols en 1978 de deixar de ser una dictadura i un Estat autoritari, per ser un estat democràtic.

Potser algú li hauria de recordar a la vicepresidenta que no es vota per sortir d’una dictadura, igual que no es vota per entrar-hi, sinó que les dictadures cauen quan ja no es poden aguantar per la força.

El concepte de votar si es vol seguir sent una dictadura o que la dictadura et deixi votar amb les normes que t’imposa – en el cas de la Transició acceptar una monarquia, renunciar a l’autodeterminació, passa full dels crims del feixisme amb una llei d’amnistia feta a mida, no legalitzar d’entrada determinats partits perquè no es presentin a les primeres eleccions, cas d’ERC, i d’altres mesures -, no és massa democràtic. Quan cau una dictadura s’ha de reprendre la legalitat democràtica previa que l’havia precedit.

Dir als milions de represaliats pel franquisme i als seus familiars que vam votar si s’acaba la dictadura i ja està, sembla més aviat una burla cap aquells que van lluitar, i molts d’ells morir, per mantenir els valors democràtics que ella diu voler defensar.