Resum de les explosives declaracions de Varufakis sobre Catalunya: Madrid està sent idiota. Franco segueix viu

El popular ex-ministre de finances grec, Gianis Varufakis, un dels referents de l’esquerra catalana i espanyola, ha fet unes explosives declaracions al diari Huffington Post en les que carrega contra el govern de Rajoy per com està tractant el procés català.

Malgrat la insistència de l’entrevistador, que intenta continuadament fer preguntes a Varoufakis sobre els problemes que generaria una Catalunya independent, l’ex-ministre grec respon amb contundència acusant el govern de Rajoy. Aquí us deixem un petit resum en frases curtes, sense treure de context el que ha dit.

– No veig un paral·lelisme entre el Brexit i Catalunya. El Brexit va ser el resultat d’un provincialisme militant de tints xenòfobs sobretot impulsat per gent marginada per l’establishment i en contra de la Unió Europea. Els catalans no són així. Primer, no són racistes o xenòfobs. I en segon lloc, volen ser part de la UE. Simplement no volen ser part d’Espanya. No és el mateix. La comparació adequada és entre Catalunya i Escòcia.

– Tots els pobles tenen dret a la lliure determinació. Això ho recull la Carta de Nacions Unides de 1945. En tot cas, suposi que la gent de Rodes a Grècia, és un exemple fictici, vulgues separar-se de Grècia: Tindríem la resta de grecs dret a dir no? No ho crec.

– No vaig a donar suport particularment aquest referèndum, però al mateix temps no m’oposo a la idea d’un referèndum. El que m’agradaria en qualsevol país és que, si una regió vol fer un referèndum, la Constitució es canviï perquè no sigui il·legal fer-ho. Així és com han de ser les constitucions democràtiques.

– Eslovènia mai va ser independent. Per què els vam deixar formar un Estat? Perquè es va pensar que si volien havien de poder fer-ho.

– El moment en què comences a reprimir perquè alguna cosa no succeeixi perds l’argument, la capacitat de crear la cultura de la llibertat que en últim terme és el que únic que permet a la gent romandre unida.

– Catalunya no perdria la protecció del BCE. EL BCE coneix perfectament la fragilitat del sistema bancari a Europa i trobarien una fórmula de manera fàcil per estendre l’assistència de sistemes de liquiditat. –

– La democràcia necessita dos pilars bàsics. Un és el principi de la majoria, que s’expressa ja sigui en eleccions o referèndums. L’altre és la protecció de les llibertats civils, per prevenir la dictadura de la majoria.

– Crec que Madrid està sent molt idiota. L’esperit de Franco segueix viu. Si el referèndum s’hagués celebrat l’any passat, haguessin guanyat els unionistes i assumpte acabat. Però, com el PP no pot treure de sobre el seu passat franquista i les seves tendències autoritàries, està creant un drama i agreujant la crisi catalana molt més.

– Madrid els vol aixafar (als catalans) per donar-los una lliçó. No és la manera de crear estabilitat i un sentit de pertinença.

La lamentable decisió del diari Ara de no fer publicitat del referèndum

Avui, mentre la Guàrdia Civil entrava a escorcollar la seu del setmanari El Vallenc, de Valls, i el seu director era citat a la caserna de Tarragona per ser acusat de delictes en relació a l’1-O, el diari Ara ha fet públic un comunicat en el que afirma que ha decidit no fer publicitat del referèndum.

Després d’una llarga introducció explicant que defensen un país millor i la llibertat de premsa, que tenen 40.000 subscriptors i 2 milions d’usuaris i un compromís amb la llibertat d’expressió, l’escrit afirma que no faran publicitat del referèndum, i ho vol justificar dient que no volen posar en perill la continuïtat del seu projecte, i que el seu deure es garantir el dret a la llibertat d’expressió, i garantir accés a una informació veraç i estàndard.

Potser alguns diran que entenen la decisió del diari, i que ara és millor no buscar-se problemes per poder seguir informant, no fer sacrificis empresarials o personals i no caure en provocacions, però malgrat això la considerem equivocada per diferents motius.

1/ Si sempre han acceptat publicitat de les diferents conteses electorals catalanes, per què ara no?, potser consideren il·legal aquest referèndum?

2/ Necessitem una premsa compromesa amb el país i que no tingui por de de dir la veritat i aplicar els seus criteris, es comença per no fer publicitat del referèndum perquè t’amenacen, però que pot ser el següent?

3/ Molts catalans pensem que ens trobem en un moment excepcional, únic, un moment en que tothom ha de fer un esforç per ser forts i no cedir a les amenaces i xantatges, ara no és el moment per un mitja de referència a Catalunya, com el seu mateix comunicat diu, de fer-se enrere, mentre el poble, el nostre govern i Parlament estan compromesos fins el final.

4/ Que pensaran altres mitjans menors que volien fer publicitat del referèndum quan un dels dos diaris principals de Catalunya, diguem-ne sobiranistes, els deixa sols?

5/ Poden transmetre a la ciutadania la idea de que cal “estar compromesos”, sí, i tant, però sempre que això no ens generi massa problemes.

Finalment aquesta decisió ens ha de portar a reflexionar com a ciutadans en relació a tot allò que considerem “ de casa” i “nostra”, quan es tracta d’un negoci privat.

La Guàrdia Civil entra al setmanari el Vallenc. El govern espanyol passa una altra línia vermella i apunta a la premsa

Foto: Autor desconegut

Agents de la Guàrdia Civil han irromput aquest matí a la seu del setmanari El Vallenc, de Valls, per fer un escorcoll en recerca de material pel referèndum. Després de cinc hores els agents han sortit de la publicació cap a les cinc de la tarda. A les portes del setmanari s’han concentrat centenars de persones, alguns han entregat clavells als policies, mentre d’altres cantaven irònicament “on són les paperetes”, que brandaven a la mà. També hi ha hagut un simulacre de votació al carrer, i quan la guardia civil ha marxat ha hagut de passar lentament amb els seus cotxes per entre una multitud que els acomiadava cantant una estrofa d’una cançó de la Trinca: “Passi-ho bé i fins l’any que ve”.

La policia judicial s’hauria endut l’ordinador personal del director de la publicació, Francesc Fàbregas, que també ha està citat a declarar aquest vespre a les vuit a la comandància de la Guàrdia Civil de Tarragona.

Es dóna la circumstància que Fabregas és el president de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal i Local, una situació que pot tenir alguna cosa a veure amb l’escorcoll, i el que alguns ja han considerat com un possible advertiment a la premsa catalana per a que no doni suport al referèndum.

El director ha dit que “no han fet cap delicte, i que el més ‘important és que el dia 1 d’octubre anirem a votar. Si hem d’imprimir paperetes, les tornarem a imprimir”, ha afirmat, mentre era ovacionat pels concentrats.

Ja s’ha convocat una concentració avui a les 8 de la nit davant la caserna de la Guàrdia Civil de Tarragona per donar suport al director del setmanari.

Actualització 09/09/17 11:00 p.m. Després de sortir de la comandància de la Guàrdia Civil de Tarragona, el director del Vallenc va comunicar que estava acusat de col·laboració en tres delictes: desobediència, prevaricació i malversació de cabals públics.

Actualització 10/09/17 09:00 a.m. Francesc Fabregas ha explicat aquest diumenge en una entrevista a Rac1 que “se’ns ha utilitzat per demostrar la força que té l’Estat”, i que semblava “surrealista” la quantitat d’agents que van entrar a la seu del setmanari”, i que ell “ja sabia des de dijous” que la Guàrdia Civil vindria a inspeccionar la redacció“.

La força de la ciutadania aconsegueix que l’alcalde socialista de Mataró engegui l’operativa electoral

ACN – L’alcalde socialista de Mataró, David Bote, ha engegat aquest dijous al matí l’operativa electoral per l’1-O, però ja avisa que una resolució del Tribunal Constitucional contra la Llei del Referèndum i el decret de convocatòria l’obligarà a fer marxa enrere. De fet, Bote ja ha demanat un primer informe jurídic al secretari municipal sobre la moció de suport al referèndum que CiU, ERC i la CUP han portat al ple municipal i, segons aquest informe, tant la Llei com la convocatòria del referèndum plantegen “dubtes de constitucionalitat”, malgrat reconèixer que en el moment de redactar el document les normes són plenament vigent.

Amb centenars de persones davant l’ajuntament demanant votar, Bote ha dit que el consistori “complirà amb la seva responsabilitat i les funcions que determini l’administració electoral”, si el referèndum tira endavant d’acord amb la llei, i ha dit que no és responsabilitat dels alcaldes posar les urnes, però que “havia encarregat” al regidor, Juan Carlos Jerez, que és el responsable del suport de l’Ajuntament als processos electorals, que posi en marxa l’operativa necessària, però la suspensió per part del Constitucional em farà aturar el procés”.

Actualització 09/09/17 a les 12:00. Posteriorment Bote ha dit al programa Hoy por Hoy de la cadena Ser que defensava no cedir espais municipals per a la celebració del referèndum.”Em mantinc ferm en allò que vaig prometre que era complir la Llei. Aquest ordenament és el que val”, ha dit.

Milers de càrrecs electes ja donen suport al referèndum

Més de 560 ajuntaments de Catalunya (dels 947 que hi ha al Principat), i conseqüentment, milers de regidors, ja han acreditat el seu suport al referèndum, segons ha declarat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont aquest vespre en declaracions a TV3. Tots aquests consistoris han donat el seu suport al referèndum, el mateix dia que el govern els enviés la carta demanant-los que cedissin locals municipals l’1 d’octubre.

Puigdemont també ha explicat que ja hi ha més de 16.000 persones inscrites a la web referendum.cat per col·laborar l’1 d’octubre.

Després de 300 anys el poble català amb el seu govern al capdavant decideix autodeterminar-se

El Govern en ple ha signat el decret de convocatòria del referèndum la llei del referèndum d’autodeterminació de Catalunya.

A les 23:23 hores del dia d’avui els membres de l’executiu català han signat el decret de convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre. A les 23:26 el president Puigdemont ha estat el darrer en signar el document.

El Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) ha publicat aquest dimecres la llei del referèndum que els diputats han aprovat amb 72 vots a favor, cap en contra i 11 abstencions cap a dos quarts de deu de la nit. És un primer pas per a l’entrada en vigor de la norma, que no serà definitiu, però, fins que aparegui publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). La llei ha estat publicada immediatament a la versió en línia del BOPC, que automàticament ha quedat col·lapsada per l’allau de consultes que ha rebut.

Impressionant entrevista al Major Trapero que desmunta totes les mentides sobre l’actuació dels Mossos

En una entrevista realitzada avui al programa, El Matí de Catalunya Ràdio, el Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, ha tallat de soca rel la campanya mediàtica d’alguns mitjans espanyols que qüestionaven el treball de la policia catalana, ha desmuntat moltes de les mentides que s’han dit, i ha deixat en evidència els mitjans que no contrasten informacions.

A la pregunta de que si el fet que l’Audiència Nacional havia investigat l’imam de Ripoll en l’operació Xacal havia arribat als Mossos, Trapero ha sigut contundent, mai. El cos de Mossos no tenia cap informació de les escoltes telefòniques de la policia ni de de cap investigació on aquesta persona sortís relacionada, ha explicat el Major, i ha afegit que igual que de seguida va sortir la gestió de la policia belga i hem hagut de donar explicacions, els que van gestionar aquella informació són els que han de donar explicacions

El cap dels Mossos ha lamentat que malgrat que la policia catalana és la policia central de Catalunya, que és el cos que té les patrulles al carrer i rep les denúncies, encara regeix la llei 2/86 que regula el model policial espanyol que té 30 anys, i que la informació arriba a Madrid a una finestreta que controla la Policia nacional, i que la policia catalana no surt ben parada d’aquest repartiment d’informació, que no flueix cap el cos dels Mossos. Té sentit que un cos que ja no és el de referència a Catalunya gestioni i es guardi aquesta informació s’ha preguntat Trapero, i ell mateix ha respost, no té sentit, ha sentenciat.

En relació a l’imam de Ripoll, Trapero ha explicat que en sabíem ben poc, per no dir que pràcticament res, només el nom de pila. Tot i així el major dels Mossos també ha volgut recordar que no vol dir que si haguéssim tingut la informació hauríem pogut evitar necessàriament l’atemptat.

També ha lamentat que no es qüestioni en relació a les informacions que diuen que la jutgessa sospitava que la primera explosió d’Alcanar era una qüestió d’àmbit terrorista, i que les sospites no van aparèixer fins la segona explosió, on van trobar peròxid. Trapero ha dit que la policia fa el que el jutge li diu, i que si la jutgessa tenia sospites seria normal que hagués iniciat la investigació, cosa que no va fer.

En relació al fet que la Guàrdia Civil havia ofert els seus Tedax o havia demanat intervenir, el Major ha dit que “això no és cert i ha passat a ser portada de diaris”, i que el cos català ha de donar explicacions de portades de mitjans que no es qüestionen res de les seves fonts. També ha dit que no feia cap falta perquè els Mossos ja tenen els seus propis Tedax, i que tampoc no deixarà que es digui que els Tedax de la Guàrdia Civil són millors que els dels Mossos.

En relació a la suposada alerta de la CIA sobre un atemptat, ha explicat que si ja tenen problemes d’informació a nivell de l’estat, encara menys reben informació de la CIA que és un servei d’intel·ligència que no es relaciona amb cossos policials. Això és mentida ha dit.

En relació a que la policia belga va alertar als Mossos ha dit que és una mentida més i irresponsabilitat. Quin sentit té difondre la identitat d’un sergent dels Mossos dedicat a l’àmbit d’informació, i ha demanat als mitjans que facin una valoració de la seva actuació.

La policia belga no va alertar de res, un col·lega d’una policia local d’un poble de Bèlgica, va preguntar a un agent, si tenia informació sobre aquesta persona. I sembla que l’ajuntament d’aquest poble belga estava intentant contractar aquella persona, i com que no havia facilitat el certificat de penals, perquè tenia antecedents, ens ho demanava. Mai ens van alertar de res, ha sentenciat Trapero.

I que fa el sergent?, diu el cap dels Mossos, mira les bases pròpies i li respon. Nosaltres era la informació que teníem, tampoc sabem si es van adreçar a la Policia Nacional i van respondre, no ho sé. Si s’haguessin adreçat de forma oficial a Madrid i des d’allà ens haguessin consultat, tornariem a respondre igual, ha conclòs el cap de la policia catalana.

Trapero també ha dit que s’està traslladant la idea que aquella mesquita era el lloc on es va originar (l’atemptat), i que això no és cert, si aquesta persona hagués estat entrenador de futbol no criminalitzaríem a tot l’equip, ha dit. Aquella no era ni és una comunitat problemàtica, però ha recordat que les investigacions (i per tant la responsabilitat) corresponen als tres cossos policials, no només als Mossos.

JxSí i la CUP presenten aquest dilluns la llei de transitorietat jurídica

ACN. JxSí i la CUP presenten aquest dilluns la llei de transitorietat jurídica, la norma que preveu el traspàs de la legalitat espanyola a la catalana. Així ho han avançat diversos mitjans de comunicació i ho ha confirmat l’ACN. S’havia de donar a conèixer a finals de juliol però es va ajornar la seva presentació per discrepàncies sobre el calendari d’aprovació. ERC i la CUP ha defensat que el Parlament l’aprovi abans del referèndum de l’1 d’octubre i que només entri en vigor en cas de victòria del “sí”.

En canvi, en els últims mesos, el PDeCAT ha mantingut que la llei s’hauria d’aprovar després del referèndum. El passat 4 de juliol, els grups parlamentaris independentistes van donar a conèixer el contingut de la llei del referèndum, la norma que ha de garantir la cobertura legal de l’1-O.

Junqueras: La presència de banderes en la manifestació és “compatible” amb els valors de la marxa

E.P:. El vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, ha considerat que la presència de banderes en la manifestació d’aquest dissabte a Barcelona és “compatible” amb els valors que vol transmetre la marxa. “El que es faci amb l’esperit de construir un món una mica millor és benvingut”, ha assegurat en una entrevista de RAC1, en la qual ha indicat que el missatge de la manifestació es pot expressar des de diferents ideologies i religions. Sobre la presència del Rei Felipe VI en la manifestació, ha valorat positivament que assisteixi “sempre que ho faci amb la millor intenció i la millor voluntat possible”.

“Que tothom aporti el millor que tingui l’hora de transmetre aquests valors”, ha afegit el també conseller d’Economia. Junqueras no ha entrat a valorar l’adquisició de 6.000 urnes per part de la Generalitat —que va anunciar el president català, Carles Puigdemont, en una entrevista del ‘Financial Estafis’— i ha indicat que el Govern farà “tot el que correspongui” perquè els catalans puguin votar i decidir el seu futur. “És segur que el poble de Catalunya vol votar, que estima la democràcia, que estima el dret a decidir amb el seu vot el seu futur”, ha argumentat, abans de reivindicar que el Govern estarà del costat dels quals ajuden, ha dit, a la democràcia i no d’els qui la impedeixen.

Puigdemont: “Ja tenim més de 6.000 urnes”

ACN. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat aquest divendres al rotatiu britànic ‘Financial Times’ que el Govern ja té les urnes pel referèndum de l’1 d’octubre. “Ja tenim més de 6.000 urnes. No veig com l’Estat pot aturar-ho”, ha afirmat Puigdemont en una entrevista amb el diari. Puigdemont també ha indicat al ‘Financial Times’ que encara que el tanquessin a la presó el referèndum es farà. “No vull anar a la presó però no hi ha res que em puguin fer a mi, que faci aturar aquest referèndum”, ha advertit. Després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, Puigdemont ha confirmat a l’FT que l’1-O es farà perquè “retornar a la normalitat és derrotar els terroristes”.

El govern espanyol juga amb la seguretat dels ciutadans

El president de la Generalitat també ha lamentat que el govern espanyol “jugui a la política” amb la seguretat dels catalans. “Desafortunadament, el govern espanyol té altres prioritats”, assegura Puigdemont al rotatiu, fent referència al veto de l’executiu de Mariano Rajoy a la convocatòria de 500 noves places de Mossos d’Esquadra i a l’accés directe del cos a les bases de dades de l’Europol. “La policia catalana, tot i que no té totes les eines que necessita i està mal finançada, ha gestionat la crisi excepcionalment bé”, diu el president de la Generalitat sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils.