Gran incendi en un gratacel de Dubai

Un gratacel situat costat de l’edifici més alt del món, el Burj Khalifa de Dubai, ha patit un incendi que s’ha propagat per més de 20 plantes de l’edifici.

El foc s’ha declarat i propagat des de l’hotel The Address hores abans dels esperats focs artificials de la ciutat.

El foc sembla haver engolit gran part de l’edifici, que és un complex de luxe de cinc estrelles que compta amb més de 60 plantes amb habitacions i apartaments
No hi ha cap indicien de la causa que podria haver provocat l’incendi.

El govern de Dubai Twitter ha informat que el foc s’havia iniciat al pis 20.
Una turista, Michelle Duc, que es troba de visita a Dubai, ha dit a la BBC: “De sobte hem vist aquesta enorme columna de fum negre negre venint entre la Torre Khalifa i l’hotel.

“Les flames s’han fet grans immediatament, i abans que ens n’adonéssim el conjunt de l’hotel estava cobert de flames ataronjades.”

Tots els hostes de l’hotel haurien estat evacuatsi no s’ha informat sobre ferits en l’incident “, segons ha dit el responsable de Defensa Civil de Dubai, Rashid al-Matroushi, a la cadena de televisió Al-Arabiya. Els bombers han contingut la major part de les flames, segons ha afegit al-Matroushi.

Les falles del Pirineu declarades Patrimoni de la Humanitat

La Unesco ha declarat patrimoni de la humanitat les Falles del Pirineu, en la seva assemblea anual celebrada a Namíbia.

L’organisme internacional ha analitzat els 35 elements culturals d’arreu del món que opten a convertir-se en patrimoni immaterial de la humanitat. Entre les candidatures, sobre la taula hi havia la de “Les festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus”, presentada pel govern andorrà, però que era una candidatura transfronterera amb el suport oficial de tres estats. La iniciativa hagi sorgit de les entitats organitzadores de les falles, que des del 2007 s’han implicat i han mobilitzat les institucions aportant tota mena de materials i testimonis.

La candidatura de les Festes del Foc del Solstici d’Estiu dels Pirineus aplega 63 festes del Principat, d’Occitània, d’Andorra i de la Franja de Ponent que tenen com a patró comú el foc i es fan pels volts del solstici d’estiu, encara que amb moltes variants.

Els municipis on actualment es fa la festa de les falles són, a Andorra, Sant Julià de Lòria, Escaldes-Engordany i Andorra la Vella; a la Ribagorça, Graus, Bonansa, les Paüls, Montanui, Saünc, el Pont de Suert i Senet; al Pallars, Barruera, Boí, la Pobla de Segur, Erill la Vall, Taüll, Vilaller, Alins, Isil, Alòs d’Isil i Durro; al Berguedà, Bagà i Sant Julià de Cerdanyola; a la Vall d’Aran, Arties i Les; a la resta d’Occitània, Banhèras de Luishon, Mostajon i Vall de Varossa; i a l’Aragó, Boltanya, San Chuan de Plan.

Tiroteig i presa d’ostatges a Roubaix, prop de la frontera belga

20:30 Homes armats s’haurien atrinxerat en un habitatge amb ostatges a la població de Roubaix al nord de França, prop de la frontera amb Bèlgica, segons sembla després d’un control de trànsit. El diari La Voix du Nord i Nord Éclair afirma que hu han hagut de trets de Kalashnikov i “diversos ferits”, mentre que La Libre Belgique parla de molts ferits per bala i de menors presos com ostatges

Un important dispositiu policial ja hauria arribat ràpidament al lloc dels fets i la zona estaria acordonada.

Algunes fonts parlen de moment de delinqüència sense relació amb el terrorisme, però les informacions són de moment confuses.

Cronologia dels atemptats de Paris

00.55 L’assalt de la sala Bataclan hauria finalitzat. Hi hauria desenes de morts a l’interior segons mitjans francesos com Equinox Radio.

00.50 Hi hauria persones fugint de la sala Bataclan

00.40 Es podria haver realitzat un setè atac.

00 35 Liberation informa de 42 morts.

00.30 La policia francesa estaria assaltant la sala Bataclan.

00.20 Es confirmen 11 morts a les terrasses i una desena més a d’altres llocs.

00.10 Algunes fonts, CNN, informen que els terroristes estarien executant els ostatges de la sala Bataclan.

00.05. Mitjans francesos confirmen que s’han produït tiroteigs a fins a 6 punts de la capital francesa.

23:50 h. Hollande compareix davant els mitjans i explica que s’ha declarat l’estat d’excepció a Paris, i parla d’una situació d’horror. França tanca fronteres.

23:45 h. Mitjans informen de més atacs a d’altres zones de Paris, com el centre comercial de Les Halles, o la zona Pompidou.

23:40 h. La xifra de morts seria ja 60, segons mitjans francesos.

23:37 h. Testimonis asseguren que els terroristes haurien cridat proclames jihadistes islàmiques

23:35 h. Les explosions prop de l’Stade de France les haurien provocat per terroristes suïcides.

23:33 h. El president de la Federació Francesa confirma una explosió davant la porta J de l’Stade de France que hauria provocat 3 morts.

23:32 h. Els mitjans francesos augmenten la xifra de morts, ja serien 40 (BFMTV). Segons Liberation, els terrosites atrinxerats a la sala Bataclan tenen explosius i retenen entre 60 i 100 ostatges..

23:30 h. El nombre de morts seria de 40

23:25 h Associates Press diu que el nombre d’ostatges a la sala Bataclan és de 100

23.20 h. Es permet que la gent abandoni l’Stade de France

23:15 h Les imatges de televisions mostren la gent a la gespa de l’estadi

23:10 h. Comecen a ciircular per les xarxes vídeos de les zones dels atemptats.

23.05 h. France Press eleva la xifra a 30 morts

23.00 h. La xifra de víctimes mortals s’eleva a 26 segons alguns mitjans

22.40 h. La policia francesa tanca l’Stade de France i no permet que en surti ningú

22.38 h. Primeres informacions parlen de 18 morts, en unes accions que semblen coordinades, de diferents terroristes armats amb kalashnikov disparant sobre persones que estaven a les terrasses dels bar, com Le Carillon, situat al districte onzè -Canal de Saint Martin-, de la capital francesa, i es parla d’ostatges en una sala de festes on actuava un grup californià.

22.36 h. El president francès, François Hollande, que es trobava precisament a l’Stade de France es evacuat immediatament, com a mesura de seguretat,

22.30 S’informa d’explosions al voltant de l’Stade de France on es disputa el partit entre França i Alemanya 22.30 h.

22.20 h. Segons informen diversos mitjans d’informació francesos, mentre es jugava l’amistós entre França i Alemanya s’han produït tres tirotejos i dues explosions en els voltants de l’Stade de France, on es disputava el partit. Els incident s’haurien iniciat cap a les 21:20

El primer ministre francès obre la Ligue 1 al Barça en cas d’independència

En una entrevista a la revista Challenges, el primer ministre francès, Manuel Valls, afirma que la Lliga francesa estaria disposada a acceptar que el Barça hi jugués en el cas que Catalunya s’independitzi d’Espanya.

La notícia diu que Valls té una suggeriment agosarat. El cap de govern francès que es originari de Catalunya i fan del Barça, proposa efectivament que acollim l’equip de Messi a la nostra lliga, es pot llegir a l’article. “Al capdavall, el Mònaco hi juga i no hi ha cap problema”, afirma Valls en la seva un confidencial entrevista a la revista

La fotografia de l’article s’ha conegut per la xarxa arran d’un piulet que ha fet l’ANC de França.

L’homenatge a Companys foto del dia a The New York Times

Encara que a l’estat espanyol alguns segueixen negant que el procés català tingui poca repercussió a l’exterior, un dia rere l’altre Catalunya és present a la premsa internacional, Aquest dijous el prestigiós diari nord-americà The New York Times va publicar entre les set fotos del dia una imatge de l’homenatge al president de Lluís Companys, que va tenir lloc a a Montjuïc.

“Manifestants van commemorar el 75è aniversari de la mort de l’expresident català Lluís Companys al Castell de Montjuïc a Barcelona, Espanya, on Companys va ser executat l’any 1940 sota el govern de Franco”, es pot llegir al peu de foto.

Els detalls del frustrat atac al tren francès

Skarlatos (esquerra) Stone (al centre amb una samarreta del Barça) i Sadler ( dreta)

Estava llegint una revista quan vaig sentir un soroll al compartiment contigu: “Al principi vaig pensar que era alguna discussió, però a continuació vaig veure un noi armat que va sortir corrent, i llavors va ser bloquejat a la porta entre els dos vagons: Dos nois se li van tirar a sobre, un d’ells amb la samarreta del Barça. “Per a mi,” són herois. ”

Aquest és el relat de Damien, un dels passatgers que anava en el tren Thalys d’Amsterdam a París, i un dels testimonis del que va passar, i que han recollit els mitjans de comunicació.

“Tot va passar molt ràpid, va explicar Anthony Sadler, un estudiant, que viatjava amb els seus amics Alex Skarlatos i Spencer Stone, ambdós militars dels Estats Units, que estaven de vacances a Europa. Stone és l’home que portava la samarreta del Barça.

Sadler, Skarlatos i Norman

“Escoltem un tret i vidres trencats”, va relatar Skarlatos i vaig veure el noi entrar al vagó amb un Kalashnikov. Spencer va ser el primer d’arribar i el va agafar pel coll. Llavors el noi va treure un ganivet i va ferir Spencer a la part posterior del coll, i gairebé li talla el dit polze, també. El suposat terrorista, a més del fusell Kalashnikov portava una pistola automàtica i diverses armes blanques.

Altres persones, com Chris Norman, un consultor britànic de 62 anys, que viatjava en el mateix vagó, o un viatger francès Damien A. ( que no ha volgut fer pública la seva identitat) o l’actor francès Jean-Hugues Anglade, van ajudar a reduir el noi.

Li vaig prendre l’arma de la mà i la vaig llençar lluny. Llavors va agafar l’AK-47, que estava als seus peus, i va començar a colpejar-me amb ella, va dir Sadler, que explica que fins que van poder reduir al noi, mentre Spencer sostenia l’estrangulació fins que va quedar inconscient.”

Quan es va comprovar l’AK-47, Skarlotos va dir que s’havia encallat i que no hauria estat capaç de disparar.

Tres persones han resultat ferides, Spencer la de més gravetat, segueix hospitalitzat.

Tots els misteris de la famosa foto del petó a Times Square de l’any 1945

La famosa foto presa per Alfred Eisenstaedt a Times Square ( Nova York) el dia que va finalitzar la II Guerra Mundial, en la que es pot veure a un mariner besant una infermera, segueix envoltada pel misteri. El fotògraf no va registrar els noms dels dos subjectes de la instantània publicada a la revista Life, i diferents persones han afirmat ser-ne els protagonistes.

El mariner

Una de les fotografies de la serie original d’Alfred Eisenstaedt

La persona que potser ha estat més oficialment reconegut com el mariner ha estat, Glenn McDuffie, que va morir el 2014 als 86 anys. El 2007 l’artista forense, Lois Gibson, qui treballa per al Departament de Policia de Houston, va identificar positivament McDuffie com el mariner amb una tècnica que passava per fer nombroses fotos del vell McDuffie i les quals va sobreposar sobre la fotografia original. D’aquesta manera va poder comparar els músculs del mariner, orelles i altres característiques, i va resoldre que era el mariner de la foto, amb una alta probabilitat.

En 14 d’agost 2007 la revista AM de Nova York, va afirmar que McDuffie havia superat cinc proves de polígraf que confirmaven la seva pretensió de ser l’home de la fotografia.

McDuffie que hauria mentit sobre la seva edat per poder-se allistar a la Marina, va dir que aquell dia viatjava al metro a Brooklyn per visitar la seva núvia, Ardith Bloomfield, i va sortir a Times Square, on la gent estava celebrant als carrers el final de la guerra. Emocionat pensant que el seu germà, que era presoner dels japonesos, seria posat en llibertat, va començar a cridar i a saltar, quan una infermera el va veure i li va obrir els braços, segons va explicar.

Glenn McDuffie.

McDuffie va explicar que va córrer cap a ella i la va besar. Llavors va veure un home que corria cap a ells i va pensar que seria un el seu nuvi o marit gelós, però quan es va adonar que només estava fent una foto la va besar durant força estona perquè Eisenstaedt pugues fer captar bé el moment. Segons McDuffie mai no va creuar ni una paraula amb la infermera.

Altres homes, com George Mendonsa, encara viu als 92 anys, que també afirmen ser el protagonista,donen una versió diferent dels fets.

Mendonsa explica que estava veient una pel·lícula amb la seva futura esposa, Rita, quan la gent va començar a cridar que la guerra havia acabat i van sortir al carrer.

La nuvia de Mendonsa, Rita, suposadament captada en una de les fotos fetes per Eisenstaedt

Després d’una estona de voltar pels bars, va veure una dona amb un vestit blanc i la va besant Mendonça afirma que Rita és visible en el fons darrere de la parella besant-se. Mendonça va ser identificat per un equip de voluntaris de l’Escola de Guerra Naval a l’agost de 2005 basant-se en les cicatrius i tatuatges de la fotografia, utilitzant una tècnica del Mitsubishi Electric Research Laboratories (REAL) de Cambridge a Massachusetts, i el testimoni de Richard M. Benson, , professor d’estudis fotogràfics i expert en anàlisi de fotografia.

Carl Muscarello, un altre candidat, va dir que aquell dia anava molt borratxo, però una marca de naixement a la seva mà hauria permès la seva mare a identificar-lo.

Greta Friedman i George Mendonsa

La infermera

La persona que inicialment més es va identificar amb la infermera és, Edith Shain que va morir el 2010 als 91 anys, però la seva alçada comparada amb l’altura de qualsevol dels homes que diuen ser el mariner, segons George Galdorisi i Lawrence Verria, autors d’un llibre sobre el tema, fan pensar que no podia ser ella.

És per això que sembla que Greta Friedman, una austríaca, auxiliar dental, que estava al carrer, en el seus minuts de descans, és la possible protagonista. “No el vaig veure apropant-se i abans d’adonar-me, m’estava agafant” va dir Greta a CBS News, que es va trobar amb George Mendonsa molts anys després. El petó no va durar gaire, va dir George, que va reconèixer que “portava algunes copes i que quan va veure la infermera la va agafar i la va besar”. Greta va dir que quan va veure la foto que va publicar a la revista Life es va reconèixer immediatament.

Aquests declaracions i els braços del mariner fent força per mantenir agafada la infermera, han fet que alguns grups feministes qüestionin el caire romàntic que s’ha donat a la foto i qualifiquin de possible assalt sexual el petó.

Icona mundial

Però avui en dia l’arxifamosa instantània d’ Eisenstaedt s’ha convertit en una icona mundial, que inclús disposa d’una escultura de mida natural en bronze realitzada per John Seward Johnson II, i instal·lada a Times Sqaure, el 2005, en el seixantè aniversari del petó, en una cerimònia que va incloure Carl Muscarello i Edith Shain. Johnson va fer altres versions de més de 6 metres d’altura, construïdes amb escuma de poliestirè i alumini, i exposades a llocs tant diversos com San Diego (Califòrnia) , Key West i Sarasota (Florida) o Snug Harbor a Nova York.

L’altra foto de Jorgensen

L’altra foto del petó feta per Victor Jorgensen

Finalment cal dir que Eisenstaedt no va ser l´únic en captar el moment del famós petó, sinó que el fotoperiodista de la Marina dels EUA, Victor Jorgensen, va capturar una altra imatge de la mateixa escena, que l’endemà es va publicar al New York amb el títol “Besant-se per acomiadar a la guerra”, foto de domini públic al ser realitzada per un empleat del govern federal en missió oficial, mentre que la de Eisenstaedt està protegida per drets d’autor.

La foto de Jorgensen, des d’un angle diferent, una mica menys espectacular, sense que es pugui veure tota l’avinguda ni les cames dels protagonistes, en canvi permet ubicar millor el lloc exacte del petó amb la farmàcia Walgreens al fons. Però Eisenstaedt es va endur tota la fama.

Un vídeo que cal veure. La Colla Vella dels Xiquets de Valls triomfa a la TV xinesa

La Colla Vella dels Xiquets de Valls va triomfar al programa més vist de la TV xinesa , “Challenge the impossible” (Desafiant l’impossible) i “Guiness World Records “de la cadena CCTV.

La colla va carregar i descarregar un tres de nou, en una actuació on van col·laborar els Xiquets de Hangzhou, en el programa el més vist de la Xina, i en un horari de màxima audiència del primer canal de televisió de la Xina. El moment en que l’enxaneta va coronar el castell va ser un dels moments més vistos a la televisió xinesa d’aquell dia, Tot un èxit amb 200 milions d’espectadors pendents del castell i davant d’un jurat emocionat i patint, i sorprès pel que veia.

Els Xiquets han explicat que es va fer un primer intent en què una nena xinesa havia de fer d’aixecador, però no es va aconseguir, però el segon intent amb una noia de la colla sí que va reeixir.

“Heu vist mai una cosa així?” preguntava la “presentadora del programa al públic i al jurat del concurs. “És molt perillós, s’hi estan jugant la vida”. “Ja no m’atreveixo a mirar”, diu el presentador quan arribem al sisè pis, quan s’acabi aviseu-me”, diu el presentador

Es va explicant com es munta l’estratègia prèvia al castell i com s’entrellacen els braços o com es mossega el coll de la perquè els dels pisos superiors no rellisquin.

Una vegada aconseguit el castell es canta cançó del programa que significa que el repte ha estat superat.

El Barça és la marca amb més influència social de tot el món

Que el proper president del Barça doni suport al procés independentista pot ser decisiu.

El setmanari nordamericà Adweek publica un rànquing que situa el FC Barcelona al capdavant pel que fa a la creació de continguts a través de les seves plataformes digitals i, sobretot, a partir de les xarxes socials. El Barça està per del Reial Madrid i l’NBA.

Adweek va encarregar un estudi a l’empresa d’anàlisis socials Simply Measured per identificar quines entitats esportives són les que tenen més usuaris a les seves plataformes i xarxes socials, el que va donar una cornucòpia d’equips, marques de consum, experts en mitjans socials i les noves empreses de tecnologia que són les que generen més influència social, el i els venedors prenen nota d’aquest gran abast social d’aquestes marques

Segons el consultor de màrqueting David Deal, “els grans proveïdors de continguts esportius són com les estrelles de rock, capturen la passió i la lleialtat dels fans, amb instints gairebé tribals i culturals”. Així el Barça lidera aquest estudi que mesura l’abast social a través dels seus fans amb una audiència digital de 116 milions de dòlars, tan fàcilment com la seva estrella Lionel Messi dribla els defenses, escriu la revista nord americana. Gràcies a una quantitat gegantina de seguidors a Facebook, YouTube, Instagram, Twitter, el Barcelona s’ha convertit en una plataforma de mitjans en si mateix-promoció de jugadors-piu digna com Messi.

Però Deal i d’altres experts de la indústria afirmen que el FC Barcelona només ha començat a “rascar” la superfície de la seva marca, amb socis com Nike, Audi o Estrella Damm.

Aquest és el rànquing per seguidors l’audiència digital mesurat per encàrrec d’Adwwek:

FC Barcelona: 116,168,676

Real Madrid CF: 113,078,80

NBA: 58,147,800

Red Bull: 52,682,815

ESPN: 38,052,051

Monster Energy: 28,237,230

UFC: 23,452,550

Dude Perfect: 20,814,232

GoPro: 18,798,219

Nike Football: 18,261,120