The Guardian es fa ressò de la campanya que demana que el porró sigui emoticona de WhatsApp

La colla dels Blaus de Granollers, un dels grups de la Festa Major que començarà aquesta setmana, ha llençat una petició a través de la pàgina de Change.org perquè el porró, un símbol català, esdevingui una nova emoticona a WhatsApp.

The Guardian s’ha fet ressò d’aquesta iniciativa i cita la carta oberta que els membres del grup van escriure a Jan Koum, director executiu de l’empresa. El diari anglès explica que els Blaus argumenten que el porró – estimat dels locals i abusat i temut en la mateixa mesura pels turistes que lluiten per dominar-lo – és “un símbol de la nostra terra” que ocupa un lloc únic en la cultura catalana

També diuen que és molt més que una eina de cuina perquè ajuda a crear comunitat i a enfortir els llaços durant els àpats. El porró, afegeixen, es passa de mà en mà, el que permet a moltes persones beure del recipient, creant amb això un sentit de cohesió i d’ igualtat.

“Et fa sentir part d’un equip. A més, ajuda els catalans a recordar les nostres arrels – i vostès ja saben que si perd les seves arrels, perd la seva identitat”, diu la colla de Granollers.

El diari recorda la mala experiència de George Orwell amb el porró, durant la guerra del 36.

El que ha començat com una broma entre les colles de Granollers podria convertir-se en una nova iniciativa per anar normalitzant la presència dels símbols de Catalunya arreu.

A la petició que s’acompanya amb l’etiqueta #porróemoji i amb una proposta de com hauria de ser la nova emoticona, els Blaus diuen que “el porró representa gairebé totes les bondats del fet festiu (un fenomen humà excepcional!) i ens recorda les coses importants de la vida… que són les mateixes a tot el món!” i que “per això reivindiquem el porró, el volem recuperar i posar-lo en valor, i per estalviar-nos totes aquestes paraules… si el porró ja ho simbolitza, perquè no ho convertim en una emoticona del whatsapp? És un símbol cridat a representar el més essencial de la societat… i a WhatsApp no existeix un emoji per això!! Com és possible?

El grup promotor ha publicat alguns vídeos a Twitter per impulsar la seva iniciativa.

Una vírgula per confirmar la catalanitat de Colom

Signatura original de Colom

Una petita barreta inclinada coneguda com vírgula similar a la que s’usa actualment a les adreces d’Internet, i que Colom utilitzava en els seus escrits per assenyalar les pauses, pot ser una de les proves més contundents de la seva catalanitat.

Aquesta és la conclusió a la que va arribar Estelle Irizarry, natural de Costa Rica, professora emèrita de literatura hispànica a la Universitat de Georgetown, i autora de més 40 llibres i múltiples articles en revistes internacionals.

Després d’examinar els diaris, cartes manuscrites, i documents de Colom, Irizarry va publicar el seu llibre “l’ADN dels Escrits de Cristòfor Colom” que va presentar a Madrid l’any 2009.

Possible retrat de Colom atribuït a Antonio del Rincón

El llibre conclou que Colom era un catalanoparlant del Regne d’Aragó i que va aprendre posteriorment l’espanyol. Per la prestigiosa professora la puntuació de Colom amb una elevada freqüència d´us de la vírgula o barra diagonal, juntament amb la doble diagonal i combinacions de punt i vírgula, mostren sense dubtes la seva catalanitat. Segons Irizarry, la vírgula no apareix mai en escrits castellans, ni de cap altre país, i només es troba en escrits originals dels territoris on es parlava català, sobretot la Catalunya actual i les Illes Balears.

Les vírgules funcionen com l’ADN de Colom, era un hàbit seu puntuar i era un dels pocs d’aquella època que ho feia, explica Irizarry.

La professora de Georgetown diu que, per exemple, a Eivissa, en un 75 per cent dels centenars de documents de l’època que ha analitzat apareixen vírgules com les de Colom, que les col·locava soles o en parelles i usava espais per assenyalar al lector una pausa per respirar.

El seu llibre no fa més que confirmar les tesis d’historiadors catalans com Jordi Bilbeny, i també de l’Institut de Nova Història i d’altres, que han aportat múltiples proves de la catalanitat de Colom, com que era un noble català amb casa a Barcelona o que la primera expedició va salpar de Pals.

A Irizarry li va sorprendre la diferència en la puntuació en els diferents escrits atribuïts a Colom, la qual va ser afegida en transcripcions posteriors. Per ella el que no porti vírgules no és de Colom, i també creu que es podria conèixer, amb més estudis, en quin lloc específic de les terres de parla catalana es va criar.

D’altres historiadors de fora de l’estat ja han defensat la catalanitat de Colom, com l’historiador peruà Luis Ulloa Cisneros, que el ja llunyà 1927, en una conferència a la Société d’Americanistes de París, va sostenir que l’almirall va néixer i es va criar a Catalunya, o més recentement l’historiador Charles J. Merrill, professor de llengües europees i expert en el període medieval, que l’any 2008 va publicar el llibre: “Colom of Catalonia: Origins of Christopher Columbus Revealed.

Un tauró de l’època de la guerra dels Segadors

Quan Pocahontas és va casar amb el capità anglès John Smith, quan el cardenal Richelieu era secretari d’estat per a Guerra i Afers Exteriors de la Corona francesa, o quan es lliurava la guerra dels Segadors a Catalunya, alguns taurons que avui dia neden a l’oceà Atlàntic ja havien nascut.

Un grup d’investigadors de la Universitat de Copenhaguen han publicat un article a la revista “Science” que mostra que el tauró de Groenlàndia pot viure 400 anys, el que el converteix en l’animal més longeu conegut entre els vertebrats.

No obstant això, als investigadors, dirigits per Julius Nielsen, els preocupa la seva tardana maduresa sexual, que no aconsegueix fins als 150 anys, una cosa que podria posar en perill la supervivència de l’espècie.

El tauró de Groenlàndia o tauró boreal (Somniosus microcephalus) viu a l’Atlàntic Nord i a l’oceà Glacial Àrtic i i aconsegueix una grandària de més de cinc metres.

Com que creix molt lentament, al voltant d’un centímetre per any segons estimacions anteriors, els investigadors ja sabien des de feia temps que podia ser molt longeu, però la falta de teixit calcificat impedia realitzar una estimació convencional de la seva edat, assenyalen Nielsen i els seus col·legues. En lloc d’això, els investigadors van utilitzar la datació per radiocarboni en base a les proteïnes de la lent de l’ull que es formen ja a l’úter matern.

Els científics van estudiar 28 taurons femella caçats en diverses expedicions que mesuraven entre 80 centímetres i cinc metres i van calcular una edat mitjana de 272 anys. L’exemplar més vell estudiat tenia uns 392 anys, amb un marge d’error de 120 anys, el que fa suposar que amb facilitat superen els 400 anys.

Segons les investigacions actuals, el tauró de Groenlàndia és sexualment madur a partir dels quatre metres de longitud, el que, amb la datació de l’edat actual suposaria 150 anys.

L’espècie està “potencialment amenaçada”, segons la llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (IUCN). Nielsen i els seus companys creuen per això que s’ha de protegir de la pesca i de la seva explotació comercial.

“Ja es creia que el tauró de Groenlàndia era molt longeu, però que ho sigui tant és sorprenent”, assenyala Jrgen Kriwet, de l’Institut de Paleontologia de la Universitat de Viena, que no va participar en l’estudi. “Ara seria interessant investigar per què”, afegeix.

Normalment la longevitat està relacionada amb la mida corporal. “Però el tauró de Groenlàndia no és el més gran ni tampoc l’únic que viu en aigües tan fredes”, segons Kriwet. Pel que la causa deu ser una altra. També la balena de Groenlàndia pot arribar a una edat avançada entre els vertebrats, i pot superar els 200 anys. El 2007 un arpó arrencat d’una balena boreal, va demostrar que tenia 211 anys, el que el va convertir en el mamífer més longeu de la Terra.

Entre els invertebrats, l’edat del tauró de Groenlàndia es superada per cloïssa d’Islàndia (Arctica islandica), capaç de passar dels 500 anys, segons alguns autors.

Tres animals dels animals més longeus viuen a les fredes aigües del nord. Casualitat? Jon Steffensen un dels autors de l’estudi explica que la cloïssa i el tauró són de sang freda, és a dir, de la mateixa temperatura que l’ambient, i que els taurons es troben en aigües amb temperatures entre -1 i 7 ºC i que la taxa metabòlica en els animals amb sang freda descendeix un 50% amb 10 graus menys de temperatura.

Aquests taurons de Groenlàndia viuen a profunditats de més de 600 metres sota el gel de l’Àrtic, i més al nord que qualsevol altra espècie de tauró i neden en aigües on les temperatures cauen en picat a només un grau centígrad,

Son temibles depredadors que s’alimenten de grans foques, però fins i tot s’ha sabut que també mengen óssos polars i rens (s’han trobat ossos d’ells en els estómacs dels taurons, encara que els investigadors no saben si ja estaven morts quan els van menjar).

Un vídeo d’un canal dels EUA sobre la independència de Catalunya rep 48.000 visites en 24 hores a You Tube

Seeker Daily és un canal nord-americà de You Tube creat el 2013, que té un 1,5 milions de subscriptors i que acumula més de 240 milions de visItes, que intenta respondre a través de reportatges àgils i de poca durada a les preguntes que moltes persones es fan sobre diferents temes socials i polítics, i sobre el que s’explica a les notícies. Ha dedicat milers de reportatges a diferents temes, i ara en dedica un altre a Catalunya amb el títol “What Is Life Really Like In Catalonia”, (com és viu realment a Catalunya) amb una estelada com a portada. El reportatge publicat ahir, dia 10 d’agost, ja ha aconseguit prop de 50.000 visites en menys de 24 hores.

De fet no és el primer reportatge que dedica a Catalunya, el setembre del 2015 ja n’hi va dedicar un amb el títol de “Why Catalonia Wants Independence From Spain” (per què Catalunya vol la independència d’Espanya) i a l’octubre del 2015 un altre amb el títol de “How Powerful is Catalonia” (com de poderosa és Catalunya)

Encara que es diuen algunes inexactituds, el reportatge recorda que Catalunya té la seva pròpia llengua i cultura, i que és econòmicament molt forta, que la seva taxa d’atur és molt inferior a la d’Espanya, que és un destí turístic de primer ordre perquè disposa d’un paisatge mot variat, i que Barcelona és una capital cosmopolita i atractiva. També diu que una majoria de catalans volen la independència( parlen d’un 80%) i que els impostos que paguen els catalans es reparteixen per altres comunitats i no retornen a Catalunya.

El vídeo ha provocat ja una marcada reacció, i ja ha rebut un munt de comentaris, alguns negant que Catalunya tingui dret a la independència dient que és una regió espanyola més, o que Madrid és molt més forta econòmicament que Catalunya, o que els independentistes no són majoria, però també molts comentaris favorables a la independència.

Una judoka de Kosovo torna a posar en evidencia a l’estat espanyol i al govern de Rajoy

Foto Reuters/Toro Hanai

La judoka, Majlinda Kelmendi, ha fet història per a Kosovo al guanyar la medalla d’or als Jocs de Rio, convertint-se en el primer atleta del petit país balcànic en conquerir una medalla olímpica. Kelmendi ha obtingut la victòria en la categoria de 52 quilos de judo, sensació que ha dit que no canviaria per cap quantitat de diners que hi pugui haver al món.

Rio marca els primers Jocs Olímpics en els quals els atletes kosovars competeixen sota la bandera del seu pais, que va proclamar la seva independència de Sèrbia el 2008.

El país balcànic va ser acceptat com a membre del Comitè Olímpic Internacional el 2014, i molts dels seus atletes, com la mateixa Kelmendi, ja havien participat en els Jocs sota la bandera d’altres estats.

Fa només dos mesos i mig el ministre d’Afers Exteriors espanyol, Garcia Margallo, va dir en una reunió que va mantenir a Belgrad, amb el seu homòleg de Sèrbia, que “un no és un estat per dir que és un estat, sinó si perquè els altres reconeixen que ho ets”, una circumstància que va afirmar que no es dóna ni a Catalunya ni a Kosovo.

Però la realitat sembla molt diferent de la que explica el ministre espanyol, i Kosovo ha mostrat una vegada més que les tesis de Garcia Margallo valen gairebé res en la diplomàcia internacional. Mentre Espanya segueix negant el reconeixement de Kosovo, ja hi ha més de 100 estats que l’han reconegut, entre ells els EUA, Canada, Austràlia, Japó, Nova Zelanda, Veneçuela i gairebé tots els europeus, amb Alemanya, França i Gran Bretanya i Itàlia al capdavant. Només Sèrbia, Grècia i Espanya i Romania i Bòsnia es neguen a Europa a reconèixer al govern kosovar. El passat 22 de juliol Surinam es va convertir en el 109è estat que reconeixia Kosovo.

Kosovo segueix desmentint una i altra vegada a l’estat espanyol, que sempre ha dit que mai el reconeixerà, com quan també el passat mes de maig, la UEFA va acceptar durant el seu 40è Congrés Ordinari celebrat a Budapest, que la Federació de Futbol de Kosovo en fos nou membre.

El misteri de la bèstia de Gavaldà que va fer trontollar la monarquia borbònica

Entre el 1764 i 1767 més de 120 persones, gairebé totes dones i nens, van ser mortes a la regió occitana de Gavaldà, actualment el departament francès de Lozère. Aquests assassinats, atribuïts a una bèstia salvatge, van malmetre la imatge del poder absolut del rei Borbó francès, Lluís XV, que va enviar els seus soldats a caçar el misteriós animal.

Primers atacs

La primera referència de la bestia és un atac no mortal a una pastora, prop del poble de Langònha, però els seus gossos i bous van fer fugir l’animal. La primera víctima mortal de la que és té constància escrita va ser una nena de 14 anys, Jeanne Boulet, devorada parcialment prop de Sant Estève de Ludarès. A partir d’aquest moment les morts se succeiran de forma ràpida en tota una zona que va des de Gavaldà a Langònha a Chaldasaigas, Maruejols i fins a Marvejols i La Chapèla e Vernairòlas.

Els testimonis descriuen “un animal amb un cap gran, cua molt espessa, potes amples amb grans urpes, i amb uns flancs vermellosos al cos i una ratlla negre a la part posterior”, però en cap moment l’identifiquen com un llop, que eren nombrosos a la zona. Molts dels cadàvers són decapitats i mutilats

El rei va enviar a un regiment dels seus soldats, “dragons reials”, a caçar l’animal però sense aconseguir cap resultat.

El febrer 1765, els D’Enneval, pare i fill, experts caçadors llops de la Normandia informen a l’administrador d’Alençon seus plans per matar a la bestia. Però la zona de Gavaldà no és la Normandia i després d’abatre alguns llops, el juny del 1765, el rei decideix substituir els D’Enneval i enviar a François Antoine, un veterà, considerat el millor tirador de França, acompanyat de sis altres tiradors i gossos ensinistrats.

La mort d’un llop

El 18 de setembre, després de llargs mesos d’assetjament i d’anar darrera dels morts que va deixant la bestia, prop de Sant Julian des les-Chazas, a l’Alta Loira, Antoine dispara a l’ull a un enorme llop. El llop cau però s’aixeca immediatament. Antoine, que no ha tingut temps per recarregar, treu el seu ganivet i el colpeja amb la culata. El guarda de caça, Richard, dispara un altre tret i el llop resta mort

La bestia dissecada es presentada al rei

Antoine afirma que aquesta és la bèstia. El cos arriba a Versalles. I el rei intenta tancar la polèmica que està afectant el prestigi de la monarquia i s’apressa a dir que la bèstia és oficialment morta, i l’animal dissecat, es mostrat com un triomf del monarca absolut, que començava a veure com la bestia posava en entredit el seu poder.

Però els atacs continuen a la zona i comencen els dubtes sobre si François Antoine ha enganyat a la Cort. Bes de Bessière, cònsol de Sanch Èli d’Apcher, afirma que l’animal mort per Antoine no era la bèstia. Sembla que Antoine, per por a caure en desgràcia, hauria orquestrat tota una trama per simular que havia caçat a l’animal, i restaurar la imatge del rei que s’havia convertit en la riota d’Europa.

Uns dies abans el 16 d’agost, es produeix un esdeveniment que pot ser clau en la història, i que inicialment va passar desapercebut. Aquest dia, en el decurs d’una cacera que s’organitza en els boscos de Montchauvet, Jean Chastel i els seus dos fils, Pierre i Jean-Antoine, que hi estan participant com a guies, tenen una disputa menor amb els guardaboscos, que els acusen d’haver-los apuntat amb les seves armes i són empresonats.

L’empresonament dels Chastel coincideix amb una pausa en els atacs

Nous atacs. Un assassí en sèrie

Després de la mort del llop d’Antoine, no hi ha atacs durant el mes de novembre, però aviat, els rumors començaven a relatar nous atacs Aquests atacs són esporàdics fins a principis de 1766. Això alerta al rei, però no vol tornar a sentir parlar de la bèstia, oficialment morta. La bèstia continua els seus atacs durant tot l’any 1766, però de forma més prudent i cautelosa

A principis de l’any 1767 torna a haver-hi una lleugera pausa en els atacs, fins que a la primavera d’aquest mateix any, els atacs s’intensifiquen de nou. La gent entre tanta incertesa no fer altra cosa més que resar.

Monument a Jean Chastel

El 18 de juny, s’informa que el Marquès de Apcher, havia vist el dia anterior a la bèstia prop de les parròquies de Nozeyrolles i Desges. El marquès decideix dur a terme una batuda per aquesta regió, entre els voluntaris per acompanyar-lo, Jean Chastel.

L’animal va ser vist en una cruïlla de camins, i va rebre un tret a l’espatlla. Ràpidament, els gossos del marquès van arribar per agafar a la bestia.

A partir del tret, la llegenda, amb les paraules de l’abat Pierre Pourcher, que ha conservat la seva família per generacions: “Quan va arribar la bèstia, Chastel va recitar les Lletanies de la Mare de Deu, quan acaba les seves oracions tanca el seu llibre, guarda les seves lents a la butxaca, va prendre l’arma i mata en un instant a la bèstia.

Que va passar un cop la bestia era morta?

L’animal mort pel tret efectuat per Jean Chastel era un mascle de 53,3 kg, però no un llop. El cos es carregà en un cavall i es transportà a Castell de Besque, on en un primer moment un cirurgià, Antoine Boulanger, realitza l’autòpsia, que descriu les diverses cicatrius i ferides de la bèstia.

La bestia sembla un llop per la cua i la part posterior, però l’obertura de la boca és de 7 polzades (19 cm.), la mandíbula és de 6 polzades (16 cm.). El color dels ulls es descriu com cinabri. El seu coll està cobert per un pèl molt gruixut, d’un gris rogenc, creuat amb unes poques bandes negres, al pit té una gran taca blanca en forma de cor. Les seves potes tenen 4 dits amb grans urpes. Les seves cames són molt grans, especialment les davanteres.

El cadàver es manté llavors durant 12 dies al castell Besque on grans multituds van a veure el monstre. Cap el 15 de juliol les restes agafen camí de Versalles on espera el Rei i la Cort. Quan arriben a Versalles a principis d’agost la història diu que el que es presenta a la Cort és una carronya

Segons alguns historiadors, però, l’animal presentat al rei estaria en bon estat de conservació, però el rei no va voler canviar la història del llop que havia caçat Pierre Antoine, i que havia estat considerat la veritable bestia, i no volia recompensar a Chastel, que havia tingut problemes amb la justícia i tenia reputació de bruixot.

L’alcalde de Saugues, el Sr. Estaniol, mort el 1858, va dir que els vells del poble que havien estat testimonis del que va succeir, sempre havien assegurat que era per una intriga de la Cort que Chastel va ser privat de i l’honor de la victòria i de les recompenses promeses al guanyador.

Franz Jullien, Director del Servei de Conservació de Col·leccions del Museu Nacional d’Història Natural de França, opina que és impensable que els naturalistes del gabinet reial no s’haguessin interessat per les restes d’un animal que va sembrar el terror durant 3 anys, i que ja que era, històricament, el primer gran esdeveniment periodístic. Inclús suposant que l’animal estes en descomposició, aquesta seria la primera etapa de la preparació osteològica, opina Jullien.

Jullien va intentar localitzar en els arxius de les col·leccions reials. Malauradament les col·leccions no van ser inventariades, molt pocs exemplars de Gabinet del Rei han sobreviscut, i alguns es van donar a les escoles o museus provincials, altres van ser desmuntats.

Una hiena ratllada

No obstant això segons Jullien, aquest animal està clarament identificat en un petit opuscle que es venia al “Jardin des Plantes”, i es tracta d’una hiena ratllada.

Aquesta és la descripció: Aquest ferotge animal es situa en la classe del llop- linx, viu a Egipte, menja dels cossos de les tombes de nit, i de dia ataca als homes, les dones i els nens i els devora. Porta una cabellera a l’esquena, te ratlles com un tigre, i el que sembla definitiu, l’opuscle diu “és de la mateixa espècie que veiem al Gabinet d’Història Natural, i que va matar un gran nombre de persones a Gévaudan ( Gavaldà en occità). Aquest petit llibre està sempre disponible a la Biblioteca Central del Museu Nacional Història Natural.

Com va arribar la bestia a Gavaldà

Que fa una hiena ratllada a França a meitat del segle XVIII?. Una de les hipòtesis era que l’animal es va escapar d’una col·lecció d’animals salvatges de Beaucaire portats de l’Àfrica pel fill del comte de Morangiès i per Antoine Chastel. També s’ha afirmat que era un animal ensinistrat pels germans Chastel per atacar i que el cobrien amb un cuir de senglar endurit per evitar les bales, com també s’utilitzava en alguns gossos, el que explicaria que quan van ser detinguts cessessin els atacs.

Altres afirmen que en realitat era un híbrid, una barreja entre un gos mastí i un llop, el que explicaria per què preferia atacar abans a les persones que al bestiar perquè no els tenia cap por.

El Barça l’equip més influent del món a les xarxes socials

El Barça lidera la llista de la revista Forbes com el club esportiu més influent a les xarxes socials, basant-se en tres criteris: el nombre d’aficionats, el nombre d’interaccions (comentaris, m’agrades, retuits) i els ingressos generats a través dels contingut patrocinats.

Tot i que el recompte de seguidors no coincideix amb les xifres que maneja el club, que sobrepassa els 203 milions, el motiu és que probablement l’estudi no té en compte totes les xarxes socials en les quals està present al Barça.

El Barça, amb els seus 145 milions de seguidors, ha estat objecte 1450 milions d’interaccions entre juny de 2015 i juny de 2016, i ha generat 25.300.000 de dòlars en ingressos de contingut patrocinat publicat a les xarxes socials .

Després del Barça hi trobem el Reial Madrid amb 141 milions de seguidors, però que només ha generat 601milions d’interaccions, menys de la meitat del Barça. El Manchester United, Arsenal, Chelsea i Bayern de Munic son els següents a la llista mentre que l’equip de bàsquet de Los Angeles Lakers, és el primer equip no de futbol de la llista en el setè lloc s la 7. Els Golden State Warriors i els Cavaliers de Cleveland, es trobem respectivament a la 8a i 10a posició. El Manchester United és el novè.

Ara fa un any el setmanari nord-americà Adweek també situà el FC Barcelona al capdavant pel que fa a la creació de continguts a través de les seves plataformes digitals i, sobretot, a partir de les xarxes socials.

El diari francès l’Equipe ret homenatge a Catalunya

El principal diari esportiu francès, “l’Equipe” ha volgut fer un reconeixement a Catalunya després del partit de rugbi que ahir van jugar al Camp Nou el Toló i el Racing 92, i que va ser guanyat per aquest darrer equip per 29 a 21.

Per això en la seva portada el rotatiu francès titula, en català, Campions de Franca, i a sota en més petit Champions de la France.

El partit de la final de la lliga francesa de rugbi, que es va jugar ahir al Camp Nou va ser tot un èxit, tant d’organització com esportiu. L’estadi blaugrana es va omplir a vessar i es va establir un nou rècord d’assistència pel que fa a un partits entre clubs, amb 99.124 espectadors a les grades del camp del Barça.

El diari francès explica com Barcelona va ser envaïda pels aficionats francesos. Aquest és un fragment de la seva crònica

“És divendres a les 4 de la tarda a la Rambla, el famós carrer de vianants al centre de Barcelona. En escoltar els càntics dels aficionats des d’un carrer perpendicular, tres britànics en vacances s’imaginen que està a punt de començar un partit de futbol del Barça. Que es poden imaginar sinó a la ciutat de Barcelona?”, escriu el diari, “però no és així, són els crits dels aficionats francesos al rugbi que els arriben des de les terrasses de la plaça Reial”……..Aquest divendres és com si tot el rugbi francès s’hagi retrobat a Barcelona”.

La Patum a New York Times: Un festival medieval imbuït d’independentisme a la Catalunya rebel

El New York Times es fa ressò de la Patum de Berga, i remarca que traspua independentisme català. Com ha passat amb d’altres símbols i expressions culturals la pulsió independentista ha imbuït la Patum, explica el diari.

Pel rotatiu novaiorquès el festival també ha arribat a simbolitzar les lluites polítiques i socials entre la dreta i l’esquerra, l’església i l’estat i ara entre el govern espanyol de Madrid i els independentistes catalans.

El diari ressalta que per primera vegada cap representant de l’ Església Catòlica ni de l’ exèrcit espanyol va acompanyar a l’alcaldessa de la CUP, Montserrat Venturós al balcó de l’Ajuntament. L’alcaldessa no els va convidar, i tampoc va anar a la missa catòlica que dóna el tret de sortida a l’últim dia de festa.

El diari ha parlat amb l’alcaldessa que justifica la decisió de reduir els vincles de la Patum amb l’Església en el context d’una societat secular que va afeblint els llaços amb el catolicisme.

“Que les coses sempre s’hagin fet d’una manera determinada, no vol dir que mai s’hagin d’adaptar a la forma en què vivim i sentim, en un país laic. “Al segle XXI, no veig cap necessitat per mantenir el mateix paper de l’Església en aquesta festa” , va afirmar Venturós.

El desafiament de l’alcaldessa ha arribat més enllà de la Patum, diu el diari, perquè a l’abril es va negar a comparèixer en una cort espanyola després d’haver estat acusada de fer onejar l’estelada al balcó de l’ajuntament durant les eleccions.

“No aniré a un judici polititzat pels polítics a Madrid, quan estic ara ajudant a construir un nou país”. “Sóc aquí per respondre a la voluntat de la meva pròpia gent.”, va declarar l’alcaldessa al diari.

L’article recorda que la Patum data del segle XIV, i que el seu document oficial més antic és del 1621, però que tot i així segueix evolucionant, i que aquest any la música de Bruce Springsteen ha format part de la banda sonora de la festa.

L’àrbitre italià que no va xiular el penal del Calderón elogia el fair-play blaugrana

El col·legiat italià, Nicola Rizzoli, que va xiular el partit de tornada dels quarts de final de la Champions entre el Barça i l’Atlètic de Madrid, va elogiar el fair-play del Barça en una entrevista a Ràdio Anch’io Sport.

Rizzoli va reconèixer després del partit que es va equivocar en la jugada en què el jugador de l’Atlètic, Gabi, va tocar la pilota amb la mà dins de l’àrea en els últims minuts que es disputaven al Calderón, un error seu que podria haver posat al Barça de nou en disposició de jugar la prorroga, si haguessin transformat el penal.

Rizzoli va quedar impressionat per la reacció posterior dels blaugrana. “Els jugadors del FC Barcelona i els seus dirigents van venir al vestidor a felicitar-nos. Cap protesta. “Han merescut passar ells”, va ser el seu comentari. A això se l’anomena cultura esportiva. A Itàlia no sabem el que és “, va explicar el col·legiat.