Teatre de Resistència (Oportú, No Oportunista)

Barcelona Pere Riera

Jordi Blesa Montoliu.

El present és la conseqüència del passat, i en ell s’ha d’engendrar el futur llançant a la terra bona llavor.


Salvador Seguí (1923) Escola de Rebel·lia

 

Quan em va caure a les mans el text “Barcelona”, d’en Pere Riera, la primera sensació que vaig tenir va ser una gran alegria i emoció que m’inundava els porus, perquè per primer cop en molt de temps, un dramaturg dels nostres dies no es prenia la paraula “ENCÀRREC” com un pur tràmit que es duu a terme únicament perquè és una feina ben pagada, que a més et donarà prestigi sigui quin sigui el resultat final, sinó com el que realment significa, que algú, persona o institució, et concedeix l’honor de dipositar en tu, només en tu i en les teves mans, una greu responsabilitat.

En Pere Riera no només ha estat conscient des del primer moment del repte que tenia entre mans, sinó que, a més de superar totes les expectatives que en un principi uns i altres hi tenien posades en ell i el seu projecte, s’ha mostrat inesperadament, no només com un brillantíssim director d’actors que coneix l’ofici i, conscient del valor del material que té a les mans n’extreu fins l’última gota de la seva essència, sinó també com un dramaturg compromès amb un temps i un país, obrint sense pensar-s’ho un nou front en el teatre actual i tenint en compte el marc polític que tots plegats estem vivint i que persones com un servidor trobàvem tan a faltar i que, si m’ho permeteu, anomenaré, perquè ho mereix, “Teatre de resistència”, un teatre que no es veia a Barcelona d’ençà de la desaparició del malaguanyat Manuel de Pedrolo.

El teatre sempre ha estat un moviment de masses, l’art que, sens dubte s’ha convertit en més d’una ocasió en la veu de tants pobles en moments difícils, com ho ha estat també la cançó, la poesia, la prosa, la pintura, etc, i en un moment com l’actual, en el que s’estan perdent valors fonamentals i tendim tots plegats a un individualisme cada cop més radical per tal de sobreviure, en el que els grans magnats de la indústria artística-literària d’arreu pretenen convertir l’art en un mitjà inofensiu, lúdic i lleuger per distreure el personal amb l’única finalitat d’adormir-lo mentalment per evitar que pensi massa, doncs ja se sap que quan el poble pensa sempre és perillós, ara més que mai hem de rebre amb els braços oberts un text que per fi remou consciències i parla d’uns fets que encara avui ens couen a l’ànima amb una ferida fonda, sagnant i dolorosa que no s’ha tancat perquè encara avui, hi ha sectors de la dreta més radical massa interessats en fer que la ferida continuï oberta: La guerra civil.

Tot en aquesta vida s’ha de dur a terme en el moment precís i de la manera més adequada, i això mateix ha passat amb “Barcelona”, un drama urbà, o tal volta fóra millor dir un drama de guerra, protagonitzat per uns personatges que, malgrat pertànyer a l’alta burgesia catalana, a tots ens són molt propers, doncs tots hem sentit milers d’històries semblants a la de la família Vila explicades per avis, besavis, tiets, padrins i padrines, històries que ens traslladaven a un moment terrible i màgic a l’hora, un drama que se’ns serveix a nosaltres, els espectadors, amb una senzillesa i humilitat que trenca el cor, la mateixa senzillesa, humilitat i humanitat que destil•la el seu autor i director, i per arrodonir la carambola, l’estrena d’aquest espectacle ha coincidit justament amb un dels moments més decisius de la història del nostre poble, en el qual, s’està jugant la seva plena sobirania nacional, per tot això doncs, després de llegir el text i assistir posteriorment a una de les seves representacions, i veure amb els meus propis ulls tot el públic de la sala gran emocionat i aplaudint d’en peus al final de la primera part de l’obra, quan tota la família Vila reunida al saló de la seva mansió canta “La Santa Espina” mentre les bombes llançades per l’aviació per una banda i les flotes italianes ancorades al port per l’altra, bombes que cauen a plom i indiscriminadament damunt de la ciutat, puc dir ben alt que aquesta brasa més al foc, aquest mirar enrere i fer per manera que els qui afortunadament no ho hem viscut, tinguem més presents que mai uns fets i unes víctimes d’una guerra i posterior dictadura de la qual encara avui un no en pot parlar sense sortir-ne esquitxat, aquell tenir present la màxima del president Companys en el seu discurs de retorn a Catalunya després dels fets del sis d’octubre de 1934: “Res de venjances, però sí un esperit de justícia i reparació”, fan que en aquests moments de greus tensions entre un poble que incansablement i dia rere dia reclama el dret de decidir el seu futur i la seva independència, i un govern d’Espanya que, com ho van fer els seus avantpassats insurrectes 77 anys enrere per la força de les armes, ofega Catalunya amb tots els mitjans possibles per tal de desgastar-la anímica i econòmicament, la darrera obra de l’autor de “Lluny de Muuk” no només sigui oportuna, sinó necessària.

Els vuit actors que conformen el repartiment de “Barcelona”, sota la batuta de Pere Riera, no ens ofereixen un treball convencional, sinó una interpretació on hi podem apreciar dues coses vitals: la implicació i l’afany de superació. Des del primer moment d’alçar-se el teló fins al darrer instant d’espectacle, podem veure damunt de l’escenari de la sala gran del T N C una companyia realment unida, motivada i compromesa que no ens ofereix una comedieta banal i anticrisi per passar l’estona i fer-nos oblidar el present, sinó un treball excepcional que, de ben segur, deixarà empremta en la història del teatre català d’enguany. Es tracta doncs, d’un conjunt coral on tothom pesa igual, i on tots els que han aixecat aquest espectacle, des del director fins el darrer maquinista, són més conscients que mai que ara no és moment de quedar-nos a mig camí, sinó d’arribar fins el final, i és precisament aquest compromís i implicació inusuals en els temps que corren, que fan d’una obra humil un espectacle gran, i que el públic surti de la sala feliç perquè ha vist quelcom diferent, emocionat perquè el que se’ls ha explicat no són contes a la vora del foc, sinó una realitat viscuda que malauradament pot repetir-se en qualsevol moment, i reflexionant sobre moltes coses que, potser abans d’alçar-se el teló, no s’haurien ni tan sols plantejat. Gràcies a tots, per aquest meravellós regal.

Vidal-Quadras vol fer caure Catalunya per asfixia econòmica

ajuntaments ATCA que esperem per fer massivament sobirania fiscal i pagar els nostres impostos a Catalunya?

Descarregueu tota la informació de Catalunya Diu Prou de com fer-ho a: Díptics per descarregar : Com pagar els impostos a Catalunya

Per més informació contactar a comunicacio@catalunyadiuprou.cat

En una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio, el dirigent del PP, Alejo Vidal-Quadras, ha instat al govern de Rajoy a deixar que la Generalitat faci fallida, per després intervenir-hi, si es convoca un referèndum d’autodeterminació.

Segons el dirigent popular com que Catalunya està en situació de dependència de la ajuda econòmica de l’Executiu central, així s’acabarà aquesta broma separatista, i si segueix en la “línia de desafiament de la llei Madrid hauria negar-li el suport i els Mossos hauran de posar ordre”, ha sentenciat.

Per Vidal-Quadras això és el que faria un govern seriós, amb les idees clares, encara que ha afegit que no creu que l’Executiu de Mariano Rajoy prengui aquesta determinació
Oblidant el deute que l’estat té amb Catalunya per llei, a banda de l’espoli fiscal, l’eurodiputat del PP veu delirant que l’estat pagui a la Generalitat perquè amb els diners del conjunt dels espanyols tiri endavant el seu procés sobiranista.

El dirigent popular s’ha alineat amb Aznar al dir que entenia les seves crítiques a la gestió de Rajoy, en considerar que la seva política està causant malestar entre les bases electorals i la militància. Vidal-Quadras ha retret a Rajoy la seva feblesa amb els nacionalismes, i la seva línia continuista amb la política antiterrorista de José Luis Rodríguez Zapatero i la pujada d’impostos.

Podria Gibraltar enfrontar-se a Espanya després de la seva entrada a la UEFA ?

gibraltar campLa UEFA va aprovar aquest divendres la inclusió de Gibraltar com a membre de ple dret durant el congrés que celebrà a Londres.

La selecció gibraltarenya podrà participar en la classificació per a l’Eurocopa de França 2016, si bé l’organisme ha establert una norma perquè no pugui enfrontar-se amb Espanya, encara que si Gibraltar avances en les eliminatòries, cas improbable, podria acabar enfrontant-se als espanyols.
La Federació de Gibraltar (GFA) iniciarà ara els tràmits perquè la seva selecció de futbol disputi la fase classificatòria.

El congrés de l’organisme internacional a Londres va admetre per majoria absoluta a Gibraltar, malgrat l’oposició d’Espanya, després que el Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAS) dictés una sentència a l’agost de 2011 que obligava a l’organisme a incloure com a membre al territori de sobirania britànica.

Totes les federacions esportives espanyoles tenen ordres del Consejo Superior de Deportes de bloquejar qualsevol sol·licitud d’ingrés en les federacions internacionals per part de Gibraltar.

La UEFA es regeix des de 2001 per una norma que estableix que només s’accepta com a membres a països reconeguts com a Estats de l’ONU, però el TAS, va argumentar que Gibraltar va iniciar els tràmits per a constar com a federació associada abans d’aquesta data, el 1997, pel que no se li pot aplicar la norma.

La ultradreta ha pres el control del moviment del 15-M.

Durant l’acampada de Barcelona ja es va advertir que membres d’organitzacions feixistes estaven infiltrats en llocs claus de l’organització, i per aquest motiu es va boicotejar i dificultar reiteradament l’aprovació del dret d’autodeterminació de Catalunya.

Ara la plataforma Democràcia Real Ya! adverteix en un comunicat a la seva web del frau que suposa la “Asociación DRY”, que aquest cap de setmana ha celebrat un congrés a Madrid, on entre d’altres hi ha participat l’ex-militant del PP i tertulià habitual de programes de televisió, Manuel Milian Mestre.

Segons explica la web del moviment inicial Democracia Real, aquesta associació porta un any suplantant la identitat del col•lectiu. En el mateix comunicat es redirigeix a un informe on es pot llegir que el president de la “Asociación DRY”, Pablo E. Jaén Garrido, es membre de l’Opus Dei. També s’afirma que l’actual portaveu de l`associació, Miguel Ángel Jiménez pertany al cercle d`afins d`Ignacio Toledano Martínez, que pertany a La Falange, i un dels principals teòrics del neo-falangisme.

L`Associació “Democràcia Real Ya” (DRY) és el resultat de l`escissió que va patir el col•lectiu impulsor de la manifestació que va desembocar en l`acampada de la madrilenya Puerta del Sol i l`eclosió del Moviment 15-M.
La plataforma original denuncia que aquesta Associació va robar la pàgina de Facebook estatal de Democràcia Real Ya! i el compte de Twitter de l`15M, que va reanomenar com @dry_org, posteriorment cancel•lat per usurpació de marca.
Segons la plataforma original aquesta associació presenta un missatge tecnocràtic i totalitari, i denuncien els suposats vincles de l`associació amb grups feixistes per, com diuen ells, “sumar “.

Un d`aquests col•ectius d`extrema dreta amb qui va contactar l`Associació va ser el Nudo Patriota Espanyol, que va fer públic a la seva web el contacte amb l’associació DRY, i les cartes intercanviades entre les dues organitzacions.

 

La Intel·ligència nord-americana dóna altes possibilitats a la independència catalana: “Catalonia`s Renewed Push for Independence From Spain.”

via12/09/12

L’Agència Stratfort, empresa privada nord-americana especialitzada en serveis d`intel·ligència i espionatge, que treballa per l’administració dels Estats Units, ha fet un nou anàlisi de la situació de Catalunya després de la manifestació de la Diada, que titula: “Catalonia`s Renewed Push for Independence From Spain.”

Aquí trobareu un resum dels principals punts que ha estudiat i les seves conclusions.

La conclusió final a la que arriba Stratfort és que aquesta nova cara del separatisme català és probable que sigui molt més difícil de tractar des de Madrid, que de moment ha intentat silenciar-lo.

L’agència nord-americana creu que Espanya ho tenia molt millor amb el separatisme violent basc, amb el que malgrat tot mai va patir el risc real de perdre el control del País Basc.

Ara amb Catalunya, afirma que Madrid està obligat a dir que constitucionalment protegirà la indivisibilitat i la sobirania d`Espanya, però tampoc no té cap desig de tornar a la repressió dels temps del franquisme, i per això ho té molt difícil per aturar el moviment separatista català.

En la seva introducció de la situació actual de Catalunya, l`Agència d’Intel•ligència nord-americana creu que encara que l’objectiu de la trobada entre Mas i Rajoy del proper dia 20 es l’obtenció d’autonomia fiscal i no la independència, i encara que de moment veu els objectius del moviment independentista més limitats, el sentiment separatista està arribant a nivells sense precedents.

Després Stratfort passa a analitzar la situació, i dóna reveladors punts de vista sobre com veu el moviment independentista.

La manifestació diu que va ser organitzada conjuntament per l’ Assemblea Nacional Catalana, amb el suport de la direcció Convergència i Unió.Veu el nou moviment català independentista sense vinculació històrica amb l`anarquisme i el socialisme.

A diferència de separatisme basc, aquest moviment evitarà la violència explica Stratfor.

Pels analistes la protesta tenia un aire familiar, amb molts manifestants onejant la bandera nacional catalana,( o senyera) en una mà i la bandera de la UE a l`altra. La protesta oferia una imatge d`una majoria de gent madura buscant fer sentir la seva veu dins dels ideals democràtics de la Unió Europea.

Es recorda que Catalunya és la regió més rica d`Espanya, representa més del 20 per cent del producte interior brut espanyol, però representa menys del 15 per cent de la població d`Espanya, i que es queixa de que contribueix de manera desproporcionada als ingressos tributaris del govern central mentre rep molt poc a canvi des de Madrid.

Diuen també que des de mitjans de Madrid i des dels separatisme més radical català s’argumenta que les protestes són una tàctica de negociació orquestrada per la direcció de Convergència i Unió per obtenir el pacte fiscal.

Quins riscos veu Stratfort?

Afirmen que gran part de l`elit empresarial de Catalunya està d`acord amb el pacte fiscal, però temen la independència total, perquè creuen que obstaculitzaria el comerç amb la resta de l’estat, i pel fet que la independència no implicaria automàticament l`entrada a la UE per a Catalunya.

Creuen que Madrid desestimarà la demanda de pacte fiscal, reforçant la força del moviment separatista, que al seu torn sosté que la secessió és l`única alternativa.

Per Stratfort hi ha una alta probabilitat que les pròximes eleccions catalanes es convertiran en un referèndum sobre la independència, i això faria de Catalunya, la segona regió d`Europa després d`Escòcia en demanar la seva separació de l’estat al que pertany

Els analistes nord-americans creuen que Escòcia i el seu referèndum seran una prova clau per als moviments separatistes de tot Europa. Si té èxit, l`exemple escocès impulsarà altres moviments separatistes en el continent, en particular el moviment català.

 

 

Els contractes de les autopistes. Si el govern vol demà s`acaben. El que no expliquen

Peatges autopistes06 maig 2012

Josep Maria Bellmunt

Militant d’Ara o Mai.

La concessió de la gestió de les autopistes catalanes a empreses privades, i conseqüentment el pagament de peatges, presenta unes particularitats que fins ara no han sortit a la llum en els grans mitjans de comunicació, i que mostren que les empreses concessionàries, més que realitzar una activitat comercial, que com qualsevol altre també hauria de tenir un risc de pèrdues, tenen gairebé una assegurança de benefici sense límit.

Aquests dies s`han anat publicant xifres en relació als beneficis de les concessionàries, però la informació en relació a les condicions dels contractes, la renegociació i els motius de l`allargament del període de concessió dels peatges a l`estat espanyol és escassa i difícil d`obtenir, i cal recórrer a estudis molt tècnics i en alguns casos a la legislació espanyola, per aconseguir-la.

Des d`Ara o Mai, seguint la línia d`informació rigorosa que ja vam encetar en relació al negoci de les autopistes amb l`estudi jurídic sobre el #novullpagar, us oferim aquest article per poder entendre els mecanismes que utilitzen l`administració de l`estat i les concessionàries per seguir mantenint el control dels peatges.

Aquests són alguns dels temes més importants que ni el govern ni les empreses que gestionen les autopistes han donat a conèixer.

1/ Els contractes de les concessions.

Situació.

La diferència en relació a d`altres contractes d`infraestructures a llarg termini en d`altres països món, com el Regne Unit o Portugal, és que la concessió del contracte de peatges a l`estat espanyol es realitza sobre la base del procediment obert. Es a dir els contractes de concessió es basen en models de contractes estandarditzats, i no de contractes fets en funció de les variables de cada zona.

És a dir aquests contractes de concessió reflecteixen la incapacitat o la no voluntat dels interessats, per estudiar prèviament les condicions que determinaran el resultat del negoci de concessió d`acord amb la durada del contracte (*1).

Resultat.

El negoci acostuma a ser molt atractiu per a les concessionàries, perquè gairebé no hi ha risc, i si la seguretat del benefici. (*2).

 

2/Les condicions dels contractes.

Situació.

Els nivells màxims del preu del peatge s`estableixen a l`inici de la concessió, i es poden actualitzar cada any, d`acord amb la inflació. No obstant això, a partir de l`any 2000, es va establir un mecanisme que permet que els augments del preu del peatge siguin més elevats encara, si el trànsit ha estat inferior al previst quan es va signar el contracte (*3)

Aquest mecanisme compensatori no té en compte i menysté les recomanacions del Banc Mundial (1997) (*4), que demana que l`assignació de riscos en els contractes de concessió han de tenir en compte la capacitat per aconseguir el millor resultat, i gestionar amb el menor cost.

Es per això que els riscos de mercat s`assignen a una concessionària privada.

També ho diu clarament la “Ley 13/2003, de 23 de mayo, reguladora del contrato de concesión de obras públicas, en el seu article 224.1 quan diu: “Las obras públicas objeto de concesión serán financiadas, total o parcialmente, por el concesionario que, en todo caso, asumirá el riesgo en función de la inversión realizada”.

Resultat.

La concessionària treballa en una situació avantatgista, si el trànsit disminueix s`augmenta el peatge. El risc de la gestió per a la empresa torna a disminuir moltíssim.

 

3/ La durada de les concessions i la renegociació dels contractes.

Situació.

Algunes contractes com el del tram Tarragona-Valencia, o el de València-Alacant han estat renegociats fins a nou vegades cadascun. El termini de la concessió, que es va fixar inicialment per 27 anys per ambdós trams, posteriorment s`ha allargat fins a 47 i 48 anys, respectivament.

El tram Barcelona Tarragona s`ha renegociat fins en 7 ocasions, des que es va atorgar.la primera concessió entre el període 1967-1975. El mateix passa entre el tram Barcelona- La Junquera que s`ha renegociat en 9 ocasions.

L`article 263.3 de Ley 13/2003, de 23 de mayo (*5) diu: Las concesiones de construcción y explotación de obras públicas se otorgarán por el plazo que se acuerde en el pliego de cláusulas administrativas particulares, que no podrá exceder de 40 años.

Excepcionalment es podrien allargar fins els 60 “para restablecer el equilibrio económico del contrato o para satisfacer los derechos de los acreedores” ( article 263.4)

Resultat:

La majoria de renegociacions acaben amb preus de peatges més elevats o en l`allargament del període de concessió, en alguns casos ja se superen els 40 anys màxims establerts, sense que s’al·leguin motius excepcionals.

 

4/ L`opacitat de les causes de les renegociacions dels contractes.

Situació.

Encara que les renegociacions dels contractes s`han publicat al BOE, sovint no s`especifiquen els motius de la renegociació.

En el cas del tram Barcelona-La Junquera,de les 9 ocasions en que s`ha renegociat, només en dues s`ha especificat el motiu, en d`altres 7 el motiu és desconegut.

El mateix passa entre Barcelona i Tarragona, només en dues de les 7 renegociacions s`ha donat un motiu.

Resultat.

En més de la meitat dels casos no es coneix el motiu que obliga a renegociar al govern.

Els governs no donen publicitat als processos de renegociació, ni donen explicacions dels motius

L`estat espanyol no disposa d`un mecanisme regulador per defensar els interessos dels usuaris ni dels contribuents en els contractes de concessió que va signant.

 

5/ El rescat dels peatges.

 Situació.

El rescat dels peatges es presenta des de l’administració com un tema molt complex, però no ho sembla tant si ens atenim a la mateixa legislació de l`estat espanyol.

La mateixa “Ley de 13/2003, de 23 de mayo, reguladora del contrato de concesión de obras públicas” deixa clar, que els peatges es poden rescatar quan es vulgui, i com s`ha de fer.

El seu article 264.5 diu:

g) El rescate de la explotación de la obra pública por el órgano de contratación.

Se entenderá por rescate la declaración unilateral del órgano contratante, discrecionalmente adoptada, por la que da por terminada la concesión, no obstante la buena gestión de su titular.

h) La supresión de la explotación de la obra pública por razones de interés público.

i)La imposibilidad de la explotación de la obra pública como consecuencia de acuerdos adoptados por la Administración concedente con posterioridad al contrato.

Però és que l`article 266.1 diu: En los supuestos de resolución, el órgano de contratación abonará al concesionario el importe de las inversiones realizadas por razón de la expropiación de terrenos, ejecución de obras deconstrucción y adquisición de bienes que sean necesarios para la explotación de la concesión. Al efecto, se tendrá en cuenta su grado de amortización en función del tiempo que restara para el término de la concesión y lo establecido en el plan económico-financiero.

Vulnerant de la pròpia legislació i els contractes,  en alguns casos es va fer impossible el rescat de les concessions, al no utilitzar els beneficis per finançar obra nova, sinó que aquests s’han utilitzat per ampliar el capital inicial, blindant així la possibilitat de rescat al situar la xifra a pagar en uns límits molt elevats.

Resultat.

L`estat podria rescatar els peatges, i entenem que el preu a pagar a la concessionària estaria en gran part marcat per l`amortització que s`hagi fet de l`obra.

Conclusions. 

Tot plegat dóna a entendre que els contractes i les renegociacions es fan a la mida de les empreses concessionàries, i que no es té ni tan sols en compte la pròpia legislació de l’estat espanyol.

Ara és el moment de començar a demanar que l’administració espanyola i sobretot la de la Generalitat expliquin els motius que fa que en moltes ocasions ignorin i no apliquin allò que ells mateixos han legislat, i el que és pitjor, que justifiquin perquè van en contra dels interessos col·lectius dels ciutadans de Catalunya, per afavorir empreses privades.

 

Bibliografia:

*1: Sirtaine,S. et al, How profitable are private
infrastructure cocessions in Latin America?
Empirical evidencel and regulatoryr implications. Quarterly Review of Economics and
Finance, 45, p p. 3 8 0 – 4 0 2

*2: María de los Angeles Baeza and José Manuel Vasallo
Prívate concession contracts for toll roads in Spain: analysis and recommendations

*3:Bel, G. and Fagueda, X. (2005), Is a mixed funding
model for the highway networkrk sustainable over
time? In Ragzi, G. and Rothengatter, W. (Eds),
Procurement and Financing ofMotorways in Europe
(Elsevier, A m s t e r d a m ).

*4: World Bank (1997), Global Development Finance
(Washington, D.C.).

*5“Ley 13/2003, de 23 de mayo, reguladora del contrato de concesión de obras públicas.

Real Decreto Legislativo 2/2000 sobre de 16 de junio sobre contratos de las Administraciones Públicas

Delegació del Govern a les Societats Concessionàries d’Autopistes. Cambra de Comerç de Barcelona-El sistema de peajes en Cataluña, análisis y evaluación de estrategias. 2008.

 

Propostes de futur després de la manifestació independentista #9Juliol 2011

Manifestació per laArran de les conseqüències de la manifestació del 9 de Juliol publiquem les aportacions d’un dels seus promotors, en Josep Maria Bellmunt d’Ara o Mai. Les 4 línies d’actuació que apunta van més enllà de tàctiques electorals o partidistes i són molt interessants; en especial el quart:

 

Quines conclusions en podem treure?

1/ Una manifestació per la independència no només no interessa sinó que incomoda (fa por potser?), als poders fàctics establerts, polítics, econòmics, culturals i mitjans de comunicació, que ara estan per entretenir-nos durant els propers quatre anys amb hipotètics pactes fiscals, o pla b o com li vulguem dir, però no ara, sinó fins d`aquí 4 anys, de moment el missatge es quedem-nos quiets.

2/ No interessa que la gent es mobilitzi, en general, però sobretot per aquest tema, i menys que es mobilitzi amb seny i ordre i amb arguments i solucions clares ( quantitat d`euros que marxen cada any, situació de retallades com a conseqüència d`això i una resposta, la independència), se`ls veu massa el llautó i no tenen resposta.

3 /Com que el moviment per l`alliberament de Catalunya és ja massa important, numèricament i socialment, s`intenta que quedi en mans d`agents pretesament independentistes, que serveixen al poder autonomista establert, i que el poden manipular a discreció, afavorint la seva fragmentació actual, i presentant-lo con una cosa de quatre arrauxats sense cap poder d`organització, i que necessita sempre de les grans institucions, controlades per ells, si vol fer alguna cosa amb cara i ulls. Cal anar amb compte amb tot això, i amb els nous o vells gurus que poden sorgir.

4/ Finalment els poders, l`estatus quo establert actual, intenta barrejar-se amb l`independentisme, amb declaracions d`amor i de comprensió cap al moviment, fent veure que en forma part, però quan se li demana ajut i implicació, no només no dóna cap suport, sinó que lluita activament per destruir i reprimir qualsevol iniciativa.

 

Manifestació 9j Ara o mai

Que pot fer lindependentisme per sortir d`aquest atzucac? Cal actuar en quatre fronts:

El primer es la unitat de les forces polítiques independentistes actuals, sense excepcions. Sense poder polític no podem seguir endavant, es imprescindible. Cal afavorir doncs la gran coalició, que no només sumarà els vots sinó que n`atraurà de nous.

El segon es mantenir el poder de mobilització continuada. Hem d`estar presents continuadament al carrer, amb accions de més o menys envergadura, però on tothom s`hi senti representat i evitant la fatiga. Tota mobilització ha de ser un èxit que augmenti l’autoestima del moviment.

El tercer es que cal implicar-se i denunciar de forma conjunta totes aquelles situacions d`injustícia social. El moviment independentista ha de servir per ajudar a les persones, s`ha de percebre com útil. Es senzill actualment, moltes de les situacions de greuge social que es viuen al nostre país son conseqüència de l`espoli espanyol. El moviment independentista ha de ser-hi present i unit en la denúncia i el suport als afectats, i deixant al descobert el poder autonòmic que ho permet i no fa res per impedir-ho, i en altres ocasions ho realitza directament per iniciativa pròpia o per ordres del govern espanyol.

Finalment s`ha de potenciar que el moviment sigui obert a tothom, que tothom hi pugui dir la seva i senti que es escoltat, cal fugir de direccions massa col•legiades que no tenen en compte la base, i que actuen des d`un despatx i de forma teòrica.

El moviment ha de ser fresc, participatiu i àgil per moure`s ràpid en qualsevol direcció que calgui.

Des d’Ara o Mai seguirem treballant de ferm en aquesta direcció, potenciant el treball de forma conjunta per unir els esforços cap a un sol objectiu: La independència.

No ens deixem enganyar. L’independentisme és la 3a força en vots i regidors

Josep Maria Bellmunt
Ara o Mai

Des que s`han conegut els resultats de les eleccions s`ha anat repetint que el fenomen independentista és mes sociològic que real, que quan anem a les urnes no es reflecteix el pes mediàtic que se li dóna o que té a les xarxes socials, i es presenta com un fracàs de les candidatures independentistes, i es conclou que es molt virtual però poc real.
Però si mirem fredament els números podem concloure que en realitat i malgrat tots els entrebancs i divisions no es així. Es sol utilitzar sovint per argumentar aquests comentaris sobre el poc pes dels independentistes els resultats d`ERC, però si fem un recompte de vots de les formacions que es declaren independentistes, el resultats situen l`opció independentista com a tercera força en nombre de vots i regidors.
Fixem-nos en els resultats.

ERC———————-271.349 vots————–1384 regidors
CUPs———————-62.314 vots—————-101 regidors
SI—————————31.905 vots—————–48 regidors
End. Cerdanya———–1.733 vots—————– 23 regidors
Sumem Tàrrega————868 vots——————3 regidors
Unitat per Castellnou——-89 vots——————1 regidor
UC-Rcat, Cubelles———898 vots——————4 regidors
A-.RCat, Viladecavalls—–244 vots——————1 regidor
Endavant Rosselló———197vots——————-2 regidors
RCat Tremp——————175 vots——————1 regidor

Total *——————–369.772 vots————–1568 regidors

*Hem posat alguns exemples d`Endavant Cerdanya, Sumem per Tàrrega, Units per Castellnou del Bages, Cubelles, Tremp, Rosselló i Viladecavalls com a candidatures independentistes, però hi han altres pobles on també es presentaven candidatures similars, alguns han tret regidors, d`altres no, però també afegirien més vots independentistes als que aquí hem sumat, i en alguns casos regidors que augmentarien la xifra dels que aquí comptem, i que podrien ser decisius en alguns casos a molts ajuntaments.

Cal recordar que malgrat tot ERC en solitari segueix sent de molt la tercera força en regidors aconseguits ( 1384 al Principat, i 1399 al conjunt de l`estat ) L`independentisme doncs és en realitat la tercera força política per nombre de vots també.

El PP ens el presenten com el gran guanyador, com la tercera força política a Catalunya amb 363.462 vots i 473 regidors.

Bildu també és la gran guanyadora d`aquestes eleccions amb 276.134 vots i 953 regidors.

En percentatge de vot ERC ha aconseguit el 8.98%, la CUP el 2.16% i SI un 1.11%, aquí caldria afegir-hi les agrupacions i coalicions electorals locals que van amb altres noms diferents als dels gran partits, per exemple Endavant Cerdanya, un 0,06% del total, i molts d`altres.
En conjunt més d`un 12.70% dels vots. El PP ha aconseguit el 12.67 % del total de vot.

EXEMPLES IMPORTANTS.

La ciutat de Lleida on ERC ha obtingut un 4,2% dels vots, i la CUP un 3,3%, cap dels dos ha entrat al consistori. Entre els dos quasi un 7,5% de vots, haurien obtingut 2-3 regidors.

A Tarragona ciutat ERC 4,0%, la CUP 2,3%, SI un 1.76. Els tres també sense representació. Si haguessin sumat haurien obtingut de 2 a 3 regidors, i serien decisius en la elecció del nou alcalde, que ara està en mans del PP.

A Barcelona ciutat, també es podrien haver guanyat regidors, la CUP ha obtingut 11.805 vots i SI 6.802, afegits als 33.953 d`Unitat per Barcelona sumarien 52.600, un 8,67% dels vots prop d` ICV ( 10.4%), 4 regidors i això hauria reduït la representació del PP.

Girona capital: Un gran èxit de la CUP que ha aconseguit 2.981 i un 9.28% dels vots i 3 regidors, però és que ERC-AM ha aconseguit 1.604 i un 5% de vots i cap regidor, i SI 786 vots i un 2,45% i cap regidor
Sumats 5.371 vots i un 16.73% dels vots, serien de llarg la tercera forca municipal, que ara es el PP amb 3 regidors i només 3.749 vots.

Sabadell. ERC-Rcat 2.378 vots i un 3,18% la CUP 2.288 vots i un 3,06%, SI 622 vots i un 0,85%.
Resultat cap regidor. Junts de 2 a 3 regidors.

Terrassa. ERC- Rcat. 3.619 vots i un 4,45%, SI 976 vots i un 1.37%, la CUP 868 vots i un 1,23%. Cap regidor.Junts 2-3 regidors.

Badalona. ERC- Rcat- Accent 2.976 vots i un 3,70%, la CUP 1.465 vots i un 1,82%. SI 762 vots i un 0,95%. Cap regidor, junts un 5.6%, de 1 a 2 regidors i potser evitar que el PP fos el guanyador.

Berga. La CUP amb el 15.50% de vots ha obtingut 3 regidors. ERC-AMP amb el 6.53% dels vots cap regidor. SI amb el 3.63% de vots cap regidor. Junts 25.68% dels vots, de 5 a 7 regidors i segona força municipal guanyant al PSC (4 regidors i un 17% de vots).

Sant Cugat del Vallès. La CUP ha aconseguit el 7.76% dels vots i 2 regidors. ERC-RCat- AM amb el 4.88% dels vots i SI amb el 1,54% no han aconseguit representació. Tots tres junts sumen un 14.18% dels vots, serien la segona força municipal amb 5 regidors. El PP amb un 12.44% i 4 regidors serà ara la segona força.

Mataró. La CUP-PA un regidor amb 2.498 vots i un 5.59% dels vots .ERC-RCat-Junts 1.768 vots, un 3.95% dels vots i cap regidor. SI 428 vots i un 0.96% i cap regidor. Junts 4.724 vots un 10.51% del total, serien la tercera força amb 3-4 regidors. Ara la 3a. forca serà PxC amb menys vots – 4.684 – i menys percentatge, 10.48%, ha aconseguit 3 regidors.

Molins de Rei. La CUP 1.797 vots un 17, 52% dels vots i 4 regidors. ERC-ERMR-AM, 800 vots 7.80% dels vots i 2 regidors, SI 277 vots i un 2,70% de vot, cap regidor. Junts 2.867 vots I un 28.02% del total, serien la primera força municipal, amb 6-7 regidors, que ara es CiU amb 2.358 vots, un 22,98 % de vots i 5 regidors.

Manresa. Esquerra-AM 3.089 vots, 11,56% del vot i 3 regidors. La CUP-PA 1.981vots, 7,41% del vot i 2 regidors. SI 544 vots, 2,04% del vot i cap regidor. Junts 5.614 vots un 21.01% del total, segona força política amb 6-8 regidors. La primera és CiU amb 9.356 vots, un 35% i 11 regidors

Això es va repetint a moltes altres ciutats i pobles.

La força de l`independentisme es molt més gran en la realitat, amb el nombre de votants i amb la representació que obté, del que ens estan dient, però es que potencialment, si el projecte que es presenta és sòlid i atractiu, podria arribar a ser la segona força del país a dia d`avui. Pensem en Bildu, que té molts menys vots que en conjunt nosaltres.

Si creus que el millor seria una candidatura unitària signa aquí, som més de 7000 però ens hi faltes tu.