Editorial

Ara fa uns dies el Col·legi de Metges de Barcelona, en paraules del seu vicepresident Jaume Sellarès, va anunciar la suspensió a col·legiats que siguin denunciats per recomanar no posar alguna vacuna, encara que després va afegir que en funció de cada cas pot ser variable.

D’entrada sembla molt adient que el col·legi vetlli per la millor qualitat assistencial, però en realitat alguns ja veuen en aquestes declaracions una maniobra per tapar la gestió de la Conselleria i desviar l’atenció cap a altres temes. El conseller Boi Ruiz, qüestionat per una gran part dels professionals sanitaris i per la immensa majoria d’usuaris de la Sanitat, va anunciar el seu suport entusiasta a la mesura, a la darrera Universitat Catalana d’Estiu de Prada.

Ruiz podria pensar haver trobat en aquesta tema una forma de netejar la seva malmesa imatge (potser pensant ja en una propera legislatura?), mentre que l’actuació del Col·legi provoca encara més pressions als professionals sanitaris, que sens dubte ja actuen en conseqüència en cada pacient, buscant el seu màxim benefici, així com per la comunitat, encara que les paraules de Sellarès no semblen contemplar-ho.

Coneixent l’immens valor de les vacunes i la seva importància en els darrers decennis de la història de la medicina pe salvar vides, aquest sobtat atac de zel del Col·legi contrasta amb el seu silenci dels darrers anys davant la demanda d’algunes mesures sanitàries molt importants, entre elles precisament algunes vacunes que no estan finançades pes Servei Català de la Salut, com la vacuna  antipneumocòccica trivalent, demanada des de fa temps per l’Atenció Primària i les societats de Medicina Pediàtrica per la seva efectivitat, i que en d’altres comunitats de l’estat s’administra als 4 i 12 mesos i als 6 anys, i que en canvi no s’implantarà al calendari de vacunacions català fins el 2016.

La Societat Catalana de Pediatria la recomana des de fa temps, a l’igual que d’altres vacunes no finançades. Actualment només es vacunen els majors de 60 anys. Però el col·legi no diu res i calla sobre aquest tema relacionat amb les vacunacions, llavors, com s’entén això?

Per entendre-ho cal recordar el també flagrant i absolut silenci del Col·legi davant les múltiples retallades de tot tipus i el tancament de llits i serveis mèdics que ha afectat milers de catalans, fruit de les mesures de l’actual Conselleria de Sanitat, però que de fet ja es van iniciar més tímidament, en temps del tripartit.

Tot això deixant de banda les pèssimes condicions laborals dels professionals sanitaris que diu representar el Col·legi, i passant de puntetes, quan no obviant,  les denuncies que han fet alguns metges i caps de servei  en relació al als perjudicis per als pacients que han significat moltes de les mesures preses per la Conselleria, i que els ha portat en alguns casos a patir represàlies per manifestar la seva opinió contrària a la política sanitària del govern català, i en defensa dels pacients, mentre el Col·legi de Metges restava callat.

Cal recordar que en el cas dels metges la col·legiació és obligatòria i els professionals han de pagar les quotes que fixa el col·legi per poder exercir. El col·legi de Metges de Barcelona és un lobby de poder, que es manté sempre al costat d’aquest, en lloc d’adoptar una funció de protecció dels seus associats, sobretot quan aquests defensen els pacients, la seva independència i dignitat professional i la qualitat professional, i manifesten el seu rebuig a polítiques economicistes a la sanitat, i hauria d’estat al seu costat encara que les seves opinions posin de manifest i denunciïn les mancances i dèficits de la política sanitària dels governs establerts.