Les retallades i la fatiga provoquen que Catalunya perdi un 14% dels seus metges d’Atenció Primària

Cap col·lapsatImatge habitual d’un Centre d’Atenció Primària (CAP) col·lapsat. Un metge hi sol atendre un promig de 35-45 visites dia.

(Europa Press) La sanitat pública catalana ha perdut un total de 1.077 metges d’Atenció Primària des del 2010, fet que suposa una caiguda de més del 14% en el nombre de professionals, segons ha revelat el secretari general de Metges de Catalunya (MC), Francesc Duch, al ‘Simposi d’atenció primària, a 30 anys de la reforma’, organitzat aquest dijous per aquest sindicat a Barcelona.

“Reincorporar aquests professionals i incrementar el pressupost en Primària seria la millor manera de combatre la fatiga que pateixen els facultatius”, ha destacat en declaracions als mitjans el president del simposi, David Arribas, que ha explicat que aquests professionals atenen cada vegada més pacients, però disposen de menys recursos. En els últims anys, han passat a atendre pacients de més complexitat i a incorporar l’ús de les noves tecnologies sense que l’administració els hagi facilitat la formació: “I tot això ho estem fent mantenint la proximitat i la qualitat assistencial”.

Ha lamentat que, sovint, els gestors sanitaris donen prioritat a l’atenció hospitalària per sobre de la Primària, fet que suposa “un error i falta de perspectiva, ja que la bona reputació de la sanitat pública és gràcies principalment a la tasca de la de la Primària”, més propera i recurrent.

Un dels efectes de les retallades en aquest àmbit ha estat la marxa a l’estranger de professionals catalans: l’any passat se’n van anar 588 facultatius de Catalunya, la segona comunitat amb més pèrdues, per darrere de Madrid, amb 728. Per especialitats, els facultatius que més han apostat per marxar a l’estranger han estat els metges de família, els pediatres i els anestesistes, la qual cosa evidencia la fugida de professionals de la Primària i la pèrdua de talent en aquest àmbit.

En relació amb el pressupost de Primària, Arribas ha advocat per incrementar-lo fins a representar el 25% del total de la despesa sanitària, tal com recomanen les principals societats mèdiques i científiques: “Aquí estem en un 17% i el nostre punt màxim es va assolir el 2010, amb un 18,4%”, ha assegurat.

El govern català manté els treballadors públics sota mínims en comparació amb la resta de l’estat

CUESEl Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques va dictar fa uns dies una resolució conjunta de les Secretaries d’Estat de Pressupostos i d’Administracions Públiques, en la qual es dicten les instruccions oportunes perquè els funcionaris de l’Estat recuperin en la seva nòmina d’aquest mes el 25% de la paga extraordinària que va ser suprimida el 2012 pel Govern.

Hisenda signa l’ordre perquè els funcionaris cobrin aquest mes el 25% de la paga extra de 2012 El cost d’aquesta devolució serà d’un 230.800.000 d’euros, el 0,5% de la despesa en personal de l’Administració Central per a aquest any.

A Andalusia els empleats de les agències públiques de la Junta  recuperaran també el 5% de salari que els va ser retallat a conseqüència del pla d’ajust econòmic-financer i la implantació de les 37,5 hores setmanals que va emprendre l’Administració andalusa el 2012. La mesura s’aplicarà durant aquest 2015.

A Canàries el Tribunal Constitucional (TC) ha declarat nul·la la retallada salarial del 5% que el Govern canari està aplicant des de 2010 als seus treballadors de les seves empreses públiques, en una sentència que CCOO creu que obligarà a tornar a les plantilles entre 105 i 132 milions de euros.

Al País Basc les retallades quasi no han existit  i van ser molt discretes.

I a Catalunya…res  de res. Des que el conseller de Castells, que ara ens dóna lliçons de com enfocar el procés,  va decidir ser un dels alumnes més aplicats i avantatjats, i va retallar entre un 5 i un 8% als treballadors públics durant el darrer tripartit, mesura que va mantenir i augmentar el govern de CiU amb Mas-Colell al front, afegint-hi la pèrdua d’una paga doble, alhora que mantenien congelat l’ IPC de la majoria de treballadors des del 2009. Tot plegat representa una pèrdua de poder adquisitiu de més del 20% des del 2009 per a molts d’aquests treballadors. Però aquestes grans retallades i sacrificis dels treballadors ni tan sols han servit per mantenir els serveis públics, que es van degradant progressivament, amb tancaments i limitacions, manca de personal a educació o bombers, caos i massificació a la sanitat, que només salva la gran tasca dels professionals sanitaris, el darrer cas la mort d’un pacient en una ciutat de 135.000habitants, Tarragona, per haver tancat la planta d’hemodinàmica del Joan XXIII. Fins quan i fins a on arribarà tot plegat, mentre el govern decideix si fa o no eleccions….

 

Els comptes de Mas-Colell i les retallades no serveixen per res, Catalunya no rebrà els 1.700 milions del Fons de Liquiditat compromesos per al 2013

mas colell

És inútil que la Generalitat s’esforci a fer números retallant les prestacions socials i els sous als catalans, l’estat ho desmunta tot en un moment, fent el seu enèsim incompliment. Si el govern no aposta per la sobirania fiscal, l’asfixia serà progressiva.

(ACN) La Generalitat no rebrà 1.700 milions d’euros del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) compromesos pel govern espanyol per al 2013, ja que l’executiu de Mariano Rajoy descomptarà de les entregues del FLA la majoria dels pagaments del pla de proveïdors.


El Ministeri d’Hisenda va comunicar-ho divendres passat i va argumentar que el Fons de Liquiditat –destinat a finançar el dèficit corrent autoritzat– i les partides del pla de proveïdors –destinades a pagar les factures dels proveïdors– són complementàries i no independents, com s’havia indicat des del principi. D’aquesta manera, el govern espanyol acabarà proveint de liquiditat Catalunya només en relació del 0,7% del dèficit.

El Govern havia sol·licitat inicialment 9.073 milions d’euros, dels quals 7.684 s’havien de destinar a cobrir venciments de deute i els 1.389 restants a complir l’objectiu de dèficit del 0,7%. El govern espanyol va flexibilitzar l’objectiu de dèficit del 0,7% a l’1,58%. Ara, però, no permet la liquiditat per sostenir-lo.

La reacció del Govern

Una de les conseqüències d’aquesta decisió de l’executiu espanyol és que la Generalitat haurà d’endarrerir a partir d’aquest mateix trimestre els terminis de pagaments corresponent a finals del 2012 a proveïdors i bancs.

En la roda de premsa posterior al consell executiu, el portaveu Francesc Homs, ha criticat la decisió del govern espanyol. “Ens sentim enganyats”, ha dit. “No s’acaba d’entendre. No és el que se’ns havia dit i això genera incertesa”, ha conclòs.

Un rètol de CiU encén la polèmica a les xarxes socials

 

subs

Un rètol de CiU, publicat a la seva pàgina de facebook, en què es pot llegir: “L’Espanya subsidiada viu a costa de la Catalunya productiva”, ha encès la polèmica a les xarxes socials, on mentre alguns els recorden els casos Millet i ITV o els acusen de fabricar espanyolistes amb aquests tipus de missatges, utilitzant a twitter amb el hashtag #CatalunyaProductiva molts d’altres donen la raó a la federació nacionalista, al considerar una gran veritat el que diu el cartell.

El passat dimarts el president de CiU al Parlament, Jordi Turull, va vincular la pròrroga pressupostària que la Generalitat va aprovar amb l’actual model de finançament autonòmic, que permet que “l’Espanya subsidiada visqui a costa de la Catalunya productiva”, va sentenciar.

Turull va dir que mentre els funcionaris de “l’Espanya subsidiada” tindran paga de Nadal aquest any, no la tindran els treballadors públics de la Generalitat, i també va instar els crítics amb les retallades a dir quina alternativa real hi ha sobre la taula.

Bárcenas acusa Rajoy i de Cospedal d’haver cobrat només l’any 2010 uns 25.000 euros en negre

cospedal rajoy

Luis Bárcenas, l’ex-tresorer del PP, ha confirmat aquest dilluns que va lliurar diners en efectiu en concepte de sobresous al president del PP i actual president del Govern, Mariano Rajoy, i també a la secretària general del partit, María Dolores de Cospedal, durant 2008, 2009 i 2010 . Només durant l’any 2010 haurien rebut 25.000 euros cadascun, encara que Bárcenas reconeix que no té “rebut”.

En el cas de Cospedal, li va lliurar els diners en bitllets de 500 euros al seu despatx. Bárcenas no ha pogut aportar rebuts dels pagaments ja que, segons ha concretat, “ni als donants ni als receptors se’ls exigien “rebuts'”.

Barcenas ha denunciat també que un advocat pròxim a la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, li va oferir 500.000 euros a canvi de negar una comptabilitat en negre en el partit, de retirar la seva denúncia per acomiadament, i que ajudés a elaborar una coartada als constructors imputats per donacions irregulars. Barcenas  també hauria dit que “algú proper” al PP li va oferir refer una nova comptabilitat manipulada. Segons hauria dit  l’advocat li va transmetre que si confessava tot el que sabia, la seva dona aniria a presó, mentre que si guardava silenci hauria maniobres per treure del Ministeri de Justícia Alberto Ruiz Gallardón

Bárcenas ha admès l’autoria dels papers que reflecteixen una presumpta comptabilitat B del Partit Popular. L’imputat, ha aportat al magistrat nombrosa documentació, inclòs un pendrive, contra Gènova 13.

Els documents inclouen pagaments en B en el període 1990 i 2008. Entre els receptors, es trobaria el president del Govern, Mariano Rajoy.

Bárcenas sí que ha aportat el rebut pel cobrament en 2007 d’una comissió de 200.000 euros a canvi de l’adjudicació d’una contracta municipal a Toledo que va ser obtingut pel PP de Castella-la Manxa sent presidenta del mateix l’actual secretària general del partit, María Dolores de Cospedal.

Fonts presents en la declaració han assenyalat que el rebut hauria estat signat pel gerent del partit a Castella-la Manxa, càrrec que llavors ocupava José Ángel Cañas, a qui no ha nomenat davant del titular del Jutjat Central d’Instrucció número 5.

Barcanes també hauria identificat al president de la constructora Obressin Duarte LAN (OHL), Juan Miguel Villar Mir, com l’empresari que volia donar 300.000 euros al partit poc abans de les eleccions de 2011, i que va recomanar a Villar Mir que es dirigís a l’actual president del Consell d’Estat, José Manuel Romay Becaria, a causa que ell ja havia estat substituït per aquest al capdavant de la tresoreria.

L’exercit espanyol amb un deute de 30.000 milions d’euros demana més diners a Hisenda

s80L’Exercit espanyol un pou sense fons, mentre Catalunya retalla despeses socials.

Com ja vam informar fa dos dies el Ministeri de Defensa havia incrementat en 582 milions d’euros el seu pressupost inicial, en només els primers 4 mesos de l’any.

Ara tenim noves informacions que indiquen que l’exercit espanyol està en bancarrota, i amb deute d’uns 30.000 milions d’euros fins al 2030. Defensa ja hauria demanat a Hisenda 1.000 milions d’euros més per pagar deutes en armes i  planeja retallar 15.000 militars i 5.000 civils del seu personal

Encara que el ministre Morenés diu que Espanya és l’estat amb Luxemburg que menys gasta en Defensa (Luxemburg dedica el 0,5% del seu PIB a la despesa milita)r, la realitat és que Defensa va disposar en 2012 de 9.066.000 milions d’euros , un 50% més del previst inicialment (un 0,9% del PIB, que probablement arribi a l’1% quan s’incloguin les pensions militars)

Un crèdit extraordinari va aprovar  1.800 milions per pagar els deutes pendents dels grans programes de compra d’armament, iniciats en època de vaques grasses, fa pocs anys.

Despeses inexplicables com la construcció d’un submarí d’última generació, el S80, que va ser mal dissenyat i ara el seu pes li impedeix surar, o situacions paradoxals com la del portaavions Príncep d’Astúries, l’únic que posseeix Espanya i de només 25 anys d’antiguitat, que anirà al desballestament per la impossibilitat de mantenir-lo ni de modernitzar. Un altre vaixell d’aprovisionament s’ha prestat a Austràlia, amb la tripulació, perquè aquest país corri amb les despeses

Malgrat això el 2012 es van rebre i s’han de pagar 235 carros de combat Leopard, els 100 primers, cedits per Alemanya, aturadets a Saragossa, a l’espera de poder vendre’ls.

 

Espanya incrementa en 4 mesos quasi 600 milions d’€ el pressupost de Defensa mentre Catalunya retalla

ejercitoSegons es pot llegir en el BOE del dimecres 12 juny ,on es  fan públiques les Operacions d’execució del Pressupost de l’Estat i de les seves modificacions i operacions de Tresoreria, el Ministeri d´Hisenda i Administracions Públiques recull a 30 d’abril, un augment de 582 milions d’euros en el pressupost  del Ministeri de Defensa.

D’aquesta forma els  5.937 milions d’euros que es van aprovar en els pressupostos generals per a Defensa s’han convertit a l’abril del 2013 en 6.519,359 milions d’euros, i encara poden incrementar-se més en els vuit mesos que queden per acabar l’any.

No és la primera vegada que el pressupost del Ministeri de Defensa augmenta , ja va passar l’any passat, el 2012, quan els 6.316 milions pressupostats inicialment es van incrementar en 2.750 milions, per acabar convertint-se  en més de 9.000 milions al final de l’any, per una partida extraordinària destinada al pagament d’armament

També al el 2011, els  7.156.000 d’euros, van acabar sent  8.301.000 al final de l’any, o al 2008 els  8.149 milions inicials van acabar en  9.810. També increment al 2009 de més de 1.000 milions

A part de Defensa la partida que té un increment més important és la del Ministeri d’Economia i Competitivitat, amb 20.000 milions d’euros, destinada basicament per a préstecs al sector públic.

La ultradreta ha pres el control del moviment del 15-M.

Durant l’acampada de Barcelona ja es va advertir que membres d’organitzacions feixistes estaven infiltrats en llocs claus de l’organització, i per aquest motiu es va boicotejar i dificultar reiteradament l’aprovació del dret d’autodeterminació de Catalunya.

Ara la plataforma Democràcia Real Ya! adverteix en un comunicat a la seva web del frau que suposa la “Asociación DRY”, que aquest cap de setmana ha celebrat un congrés a Madrid, on entre d’altres hi ha participat l’ex-militant del PP i tertulià habitual de programes de televisió, Manuel Milian Mestre.

Segons explica la web del moviment inicial Democracia Real, aquesta associació porta un any suplantant la identitat del col•lectiu. En el mateix comunicat es redirigeix a un informe on es pot llegir que el president de la “Asociación DRY”, Pablo E. Jaén Garrido, es membre de l’Opus Dei. També s’afirma que l’actual portaveu de l`associació, Miguel Ángel Jiménez pertany al cercle d`afins d`Ignacio Toledano Martínez, que pertany a La Falange, i un dels principals teòrics del neo-falangisme.

L`Associació “Democràcia Real Ya” (DRY) és el resultat de l`escissió que va patir el col•lectiu impulsor de la manifestació que va desembocar en l`acampada de la madrilenya Puerta del Sol i l`eclosió del Moviment 15-M.
La plataforma original denuncia que aquesta Associació va robar la pàgina de Facebook estatal de Democràcia Real Ya! i el compte de Twitter de l`15M, que va reanomenar com @dry_org, posteriorment cancel•lat per usurpació de marca.
Segons la plataforma original aquesta associació presenta un missatge tecnocràtic i totalitari, i denuncien els suposats vincles de l`associació amb grups feixistes per, com diuen ells, “sumar “.

Un d`aquests col•ectius d`extrema dreta amb qui va contactar l`Associació va ser el Nudo Patriota Espanyol, que va fer públic a la seva web el contacte amb l’associació DRY, i les cartes intercanviades entre les dues organitzacions.