Els atacs contra els catalans d’una part de les elits espanyoles, són una constant, però a vegades són d’una crueltat inqualificable, inclús en condicions extremes, sense ni respectar el dol pels morts. Aquest és el cas que es relata avui a la contra de la Vanguardia, amb el testimoni esgarrifós d’Artur Bladé Font, fill de l’escriptor Artur Bladé i Desumvila (1907-1995), que descobreix uns fets que mostren la infàmia d’alguns refugiats espanyols, que compartien el mateix vaixell que els refugiats catalans,

Bladé explica com quan era un noi, navegant amb els seus pares en el vaixell Nyassa, de bandera portuguesa, fugint de l’Espanya feixista, una nena de vuit mesos, Núria Mora Soler, va emmalaltir de broncopneumònia i va morir. Els seus pares la van vetllar, i en el un petit fèretre blanc, que contenia les seves restes, hi van col·locar una bandera portuguesa al peu, perquè era l’única reglamentària, però també van posar a la capçalera una bandera catalana.

Eduardo Frapolli, que segons hem pogut trobar era un catedràtic de Màlaga, diputat pels lerrouxistes del Partido Radical, i també Bruno Alonso, un càntabre, diputat al Congrés pel PSOE, i dirigent sindical de l’UGT, segons hem esbrinat, es van presentar davant el cadàver de la nena i van recriminar als pares que no hi hagués una bandera espanyola: “Observem que no figura aquí la bandera nacional. És que el pare de la nena no és espanyol?”, van dir, i van portar una bandera republicana. Però una amiga dels pares de la nena, una noia madrilenya, de nom, Josefina Callao, casada amb Antoni Maria Sbert, exconseller de Cultura, els va retreure la seva conducta i els va engegar.

Com a conseqüència d’això, Bladé explica que Frapolli va escalfar a altres espanyols, i un valencià va cridar a llençar a l’aigua els catalans: “A l’aigua, a l’aigua, els catalans ens han fet perdre la guerra!“. Bladé diu que en altres vaixells havien passat coses similars.

Finalment refereix que Palazón, un amic del seu pare va argumentar “No diuen vostès que Catalunya és Espanya? La bandera catalana és una bandera espanyola”. “Però són vostès espanyols o no?”, inquiria altre. I van posar la bandera.