Ara fa tres anys mentre passejava un matí per una platja de Delaware, el fotògraf nord-americà, Stephen Mallon, va veure una enorme barcassa carregada amb vagons de metro amb l’emblema de Nova York, encaixats uns sobre altres com les peces d’un trencaclosques, que una grua anava llançant al fons del mar.

D’entrada Mallon va quedar sorprès i molest. Com podien llençar tota aquesta ferralla al fons de l’oceà,  Què estava passant?  Un nou atemptat  al medi ambient?

En realitat es tractava d’un programa per ajudar a la recuperació de les especies marines. A les profunditats de l’oceà de les costes de Delaware, Virgínia i Carolina del Sud, a dia d’avui, s’hi estén una llarguíssima filera de vagons per oferir vida i refugi a multitud d’espècies marines. Una situació similar a la dels derelictes o vaixells enfonsats que estan plens de vida marina

Realment pot semblar un contrasentit que per ajudar a la subsistència del fons marí s’hagi de llençar aquestes descomunals tones d’escombraries metàl·liques, però els resultats hi donen suport.

En tot cas Malley ha documentat durant tres anys amb les seves fotografies aquesta iniciativa, que ja ha estat motiu d’una exposició, i han donat la volta al món.

Els esculls artificials són estructures col·locades a sota l’aigua, fetes per l’home per promoure la vida marina a les zones amb un fons generalment sense massa capacitat, per controlar l’erosió o millorar la navegació.