En una interessant entrevista al digital anglès, Bella Caledonia, especialitzat en temes d’autodeterminació i independència, l’artista visual i compositor britànic-català, i primer cyborg reconegut, Neil Harbisson, també es posiciona sense embuts a favor de la independència de Catalunya.

Harbisson que va néixer a Londres, però es va criar a Mataró, pateix una malaltia genètica i congènita que li provoca acromatòpsia, una incapacitat per percebre els colors. Aquesta alteració li obligava a veure el món en blanc i negre. Però Harbisson no es va resignar, i des dels 20 anys porta instal·lat un eyeborg, un dispositiu que va connectat al seu cap i que li permet interpretar els colors.

Harbisson ha estat la primera persona del món en ser reconeguda per un Govern com Cyborg. Així ho demostra la fotografia del seu passaport, en la qual les autoritats del Regne Unit li han permès posar amb el seu eyeborg.

En l’entrevista que li realitza Karen EmslieDamnRebelBitch, Harbisson explica que de petit els seus pares i els metges van pensar que era severament cec pels colors, i que no va ser fins als 11 anys que van entendre que només podia veure en blanc i negre.

Recorda que va inventar enginyoses maneres d’entendre el color, com associar els seus noms amb gent que coneixia, però el seu món estava en escala de grisos, i d’altres nens es burlaven d’ell perquè portava, per exemple, mitjons desaparellats.

Quan es va mudar a Devon per estudiar composició musical en el Dartington College of Arts, va trobar una manera d’experimentar els colors quan va assistir a una conferència de l’expert en cibernètica, Adam Montandon. Aquest el va ajudar a crear el seu primer “eyeborg”, un dispositiu que li permet percebre les ones de llum.

Harbisson va seguir desenvolupant el seu eyeborg, i ara porta un xip incrustat al crani i les freqüències de so es transmeten a través de la conducció òssia, en lloc de a través de l’oïda, i després són amplificades pel crani. Això no només canvia la manera en que Harbisson percep el color, sinó que canvia la forma en què es percep a si mateix, em va convertir en un cyborg, diu. “No és la unió entre el eyeborg i el meu cap que em converteix en un cyborg, sinó la unió entre el programari i el meu cervell, una unió que ha creat un nou sentit al meu cervell que em permet percebre el color com el so, explica Harbisson.

La resistència al reconeixement dels drets dels cyborgs i la lluita, per a tenir el seu eyeborg reconegut legalment com part seva, és la mateixa resistència que veu a que Catalunya sigui independent. A la consulta del 9N, Harbisson va penjar al seu compte de Facebbok una fotografia seva votant, amb el missatge: “Un dels dies més emocionants de la meva vida avui, milions de catalans van a votar per la independència de Catalunya.”

En l’entrevista Harbisson explica el seu fort sentiment independentista, i diu que de petit mai es va sentir espanyol, ni ningú de la seva família. No sentim cap connexió amb Espanya, afirma.

Harbisson diu que tenim tots els elements per ser una nació, però Espanya no ens vol reconèixer, i creu que el món seria millor si hi haguéssin petits països independents, però interdependents, que s’unissin d’alguna manera.

Crec que de la mateixa manera que ens hauria de permetre triar si volem ser independents, també hem també d’estar facultats per decidir si volem tenir nous sentits o noves parts del cos, que és una cosa que els comitès de bioètica i els metges no volen acceptar, sentencia Harbisson.