Els tres arbres més antics del món

arbre més vell del món Suècia 9.500Old Tjikko a Suècia ( 9.550 anys) 

L’arbre més antic del món fins ara descobert és un Picea abies, també conegut com Picea de Noruega, de 9550 anys d’edat i que només mesura cinc metres d’altura. Aquests arbres s’utilitzen habitualment  per decorar les llars durant les festes nadalenques.

Aquest avet conegut per “Old Tjikko”, fou descobert el 2004 a Suècia per Leif Kullman, un professor del departament d’ecologia de la Universitat d’Umea, que ha estat estudiant l’arbre amb el seu equip. Per determinar -ne  l’edat es va usar la datació basada en el carboni 14.

Kullman va explicar que “a l’edat del gel el nivell del mar era 120 metres inferior del que és avui, i que gran part del que ara és el Mar del Nord en les aigües que es troben entre Anglaterra i Noruega eren grans boscos .

Methuselah 5000 anys

El Methuselah als EUA (5.000 anys)

Els vents i les baixes temperatures van aconseguir que l’anomenat com “Old Tjikko” es comportes com un arbre bonsai, ja que els arbres de grans dimensions no poden arribar a aquestes edats.

La clau per aquesta longevitat és la capacitat que té per clonar-se. Així quan alguna des les branques o troncs mor, un de nou emergeix de la mateixa tija. El sistema de branques d’aquest arbre tenen una vida de 600 anys, pel que té una gran expectativa de vida gràcies a aquesta regeneració pròpia que li ha permès arribar als nostres dies.

Llangernyw 4000 anys

El Llangernyw Yew a Gal·les ( 4.000 anys)

En el podi del tres arbres més antic del món hi trobem en segon lloc el “Methuselah”( un nom per fer honor a Matusalem, el personatge bíblic que va viure més de 300 anys). Es localitza als Estats Units, i és un Pinus longaeva d’uns 5000 anys d’edat, que es troba a les White Mountains de Califòrnia. La seva situació exacte es manté en secret per evitar que el danyin.

Cal recordar que el 6 d’agost de 1964, el llavors estudiant  Donald Currey (1934-2004) que treballava pes Servei Forestal dels EUA, va tallar el pí Prometheus a l’estat de Nevada, de 4.860 anys d’edat per a “propòsits d’investigació”.

El tercer arbre més vell del món es troba a Gal·les, i s’anomena Llangernyw Yew , de l’especie Taxus baccata, i és la principal atracció turística d’un petit poble al nord de Gal·les, amb una edat de  4000 anys, mesura 11 metres de diàmetre, i és el més gran dels tres.

Un bosc sota l’aigua

Bosc submergit 1

VillaTraful, és una petita ciutat de la Patagònia argentina, de prop de 550 habitants, vila que es troba en el departament dels Llacs, a la costa del llac Traful, al sud de la província del Neuquén.

Bosc submergit 2 jepg

Es coneguda sobretot pel bosc que es troba a dins del seu llac, amb arbres de fins a 30 metres d’altura que romanen submergits, amb alguna de les copes dels arbres apuntant en la seva superfície. Un paisatge fantàstic que porta a molts turistes a bussejar entre els gegantins arbres pràcticament intactes.

Aquest meravellós paisatge té el seu origen en un terratrèmol ocorregut l’any 1960 a la veïna regió d’Osorno a Xile, que  va estendre els seus moviments sísmics cap a l’Argentina, provocant produir l’enfonsament d’un vessant boscosa que va acabar submergida en el fons del llac,

Bosc submergit 3 jepg

Els troncs dels xiprers desproveïts de les seves frondes copes frondoses semblen petrificats, el que li dóna un aspecte únic que varia segons la llum que il·lumina el llac i la transparència de l’aigua.

No és, però, un cas únic. Fa pocs mesos es va descobrir un altre bosc submergit, però aquest d’uns 10.000 anys d’antiguitat, a només 300 metres de la costa de Norfolk, a Anglaterra.

Dawn Watson i Rob Spray, dos biòlegs marins responsables del descobriment, portaven investigant la zona des de desembre de 2013, quan un temporal que va assolar Anglaterra va deixar al descobert unes restes antigues de vegetació.

NorfolkTronc d’un roure gegant al fons marí prop de Norfolk ( Anglaterra)

Aquest bosc  va romandre ocult sota les aigües durant l’última Edat de Gel i, possiblement, va ser part d’un bosc molt més gran que s’estenia centenars de quilòmetres i que va estar localitzat a la terra coneguda com Doggerland, un espai que unia fa 10.000 anys aproximadament Alemanya amb les Illes Britàniques, abans que la superfície quedés inundada pel mar del Nord, a causa del desglaç que es va produir, que va provocar el va augmentar del nivell del mar de 150 metres.

Inicialment els bussos van pensar que es tractava de les restes d’un antic vaixell de fusta enfonsat, però més tard es van adonar que no era així, que es tractava d’un bosc molt antic, probablement de roures.

Els experts no descarten trobar a la zona restes d’activitat humana d’aquest període, ja que es creu que era una zona de pas de les primeres tribus del Mesolític, en què ja es desenvolupaven tasques de recol·lecció, caça i pesca.