Una judoka de Kosovo torna a posar en evidencia a l’estat espanyol i al govern de Rajoy

Foto Reuters/Toro Hanai

La judoka, Majlinda Kelmendi, ha fet història per a Kosovo al guanyar la medalla d’or als Jocs de Rio, convertint-se en el primer atleta del petit país balcànic en conquerir una medalla olímpica. Kelmendi ha obtingut la victòria en la categoria de 52 quilos de judo, sensació que ha dit que no canviaria per cap quantitat de diners que hi pugui haver al món.

Rio marca els primers Jocs Olímpics en els quals els atletes kosovars competeixen sota la bandera del seu pais, que va proclamar la seva independència de Sèrbia el 2008.

El país balcànic va ser acceptat com a membre del Comitè Olímpic Internacional el 2014, i molts dels seus atletes, com la mateixa Kelmendi, ja havien participat en els Jocs sota la bandera d’altres estats.

Fa només dos mesos i mig el ministre d’Afers Exteriors espanyol, Garcia Margallo, va dir en una reunió que va mantenir a Belgrad, amb el seu homòleg de Sèrbia, que “un no és un estat per dir que és un estat, sinó si perquè els altres reconeixen que ho ets”, una circumstància que va afirmar que no es dóna ni a Catalunya ni a Kosovo.

Però la realitat sembla molt diferent de la que explica el ministre espanyol, i Kosovo ha mostrat una vegada més que les tesis de Garcia Margallo valen gairebé res en la diplomàcia internacional. Mentre Espanya segueix negant el reconeixement de Kosovo, ja hi ha més de 100 estats que l’han reconegut, entre ells els EUA, Canada, Austràlia, Japó, Nova Zelanda, Veneçuela i gairebé tots els europeus, amb Alemanya, França i Gran Bretanya i Itàlia al capdavant. Només Sèrbia, Grècia i Espanya i Romania i Bòsnia es neguen a Europa a reconèixer al govern kosovar. El passat 22 de juliol Surinam es va convertir en el 109è estat que reconeixia Kosovo.

Kosovo segueix desmentint una i altra vegada a l’estat espanyol, que sempre ha dit que mai el reconeixerà, com quan també el passat mes de maig, la UEFA va acceptar durant el seu 40è Congrés Ordinari celebrat a Budapest, que la Federació de Futbol de Kosovo en fos nou membre.

La UEFA reconeix Kosovo com a nou membre. La DUI no ha estat un impediment

Avui dimarts, la UEFA ha acceptat en el decurs del seu 40è Congrés Ordinari celebrat a Budapest, que la Federació de Futbol de Kosovo en sigui nou membre.

Per quatre vots de diferència, 28 vots a favor, 24 en contra i 2 nuls, la Federata e Futbollit e Kosovës (FFK), ha entrat com a membre de ple dret al màxim organisme del futbol europeu.

Kosovo aconsegueix així després de la seva Declaració Unilateral d’Independència de Sèrbia, el 2008, un dels seus principals objectius esportius.

L’octubre del 2008, la FIFA va refusar l’entrada de Kosovo i va prohibir a la selecció disputar cap partit ni tan sols amistosos. Però El 2012 va revocar la decisió i va acceptar la participació amistosa de l’FFK. Les pressions de la Federació Sèrbia de Futbol van tornar a provocar el veto als kosovars. De res han servit avui les queixes del president de la Federació Sèrbia al·legant no haver reconegut Kosovo com a país independent. El COI ja reconeixia a la Federació Kosovar.

Un informe del Comitè d’Afers Exteriors dels EUA obre les portes a la independència de Catalunya

Revisió: Josep Maria Bellmunt

Anul·la tota l’estratègia de la politica exterior espanyola.

El subcomitè sobre la Política dels EUA cap als moviments nacionals s d’autodeterminació*, que depèn del Comitè d’Afers Exteriors del Congrés dels Estats Units, analitza el cas de Catalunya en una part important del seu informe publicat avui i titulat: “La creació d’un marc estratègic per abordar el conflicte entre sobirania i l’autodeterminació (“Creating a Strategic Framework for Addressing the Conflict betweenSovereignty and Self-Determination: Earned Sovereignty”)

Els nord-americans en un escrit, que entenem és molt important pel cas català per la jurisprudència que invoquen, així com també per l’estratègia geopolítica que se’n desprèn , treuen 3 conclusions bàsiques i contundents sobre el procés català, que desmuntem de dalt a baix tota l’estratègia de la diplomàcia espanyola.

1/ És un procés d’autodeterminació

2/ El precedent de Kosovo i el la Cort Internacional de Justícia validen que una entitat sub-estatal es declari independent, com és el cas, diuen de Catalunya, i la Constitució Espanyola no ho pot impedir.

3/ Els catalans crearien un nou estat amb l’euro com a moneda, i seguirien sent ciutadans membres de la UE, encara que creessin un estat independent fora de la UE. Si la UE no reconegués el nou estat, a més de provocar un problema econòmic seria vist com antidemocràtic

L’informe comença dient que després de que es realitzes el referèndum escocès es va posar a, la UE es va enfrontar immediatament a un altre procés d’autodeterminació, el de Catalunya.

Explica com el 9 de novembre de 2014, gairebé 2 milions de votants catalans van participar participar en un referèndum no vinculant per la independència, i que el vuitanta per cent van votar a favor de la independència d’Espanya, i que el referèndum va ser aprovat pel Parlament de Catalunya, i que el president del Govern espanyol, Rajoy es va comprometre a utilitzar els tribunals espanyols per bloquejar el que ell considera un votació inconstitucionalñ presentant una sol·licitud al Tribunal Constitucional per declarar el referèndum il·legal.

Curiosament, segueix dient l’informe tot i l’impacte potencialment desestabilitzador d’aquest conflicte en curs a Espanya, el debat jurídic intern pot ser en gran mesura irrellevant per a la UE. Si finalment els catalans opten per independència buscaran el reconeixement internacional com a estat independent basat en la voluntat de la gent, i no en disposicions de la Constitució Espanyola.

I aquí prenen com exemple el cas de Kosovo, afirmant que com ha assenyalat el Tribunal Internacional de Justícia, en la revisió de la legalitat de la seva declaració d’independència, no hi ha cap impediment jurídic internacional contra una entitat sub-estatal que declari la independència.

L’escrit segueix dient que sense un enfocament coherent i cohesionat a d’aquests moviments, la UE es col·loca en una posició impossible i precària. Si la UE considera el reconeixement de Catalunya, aquesta acció podria encoratjar nous referèndums a Bèlgica, Xipre, Eslovàquia, Romania o Itàlia, però si la UE nega el reconeixement de Catalunya, això pot generar un crear un conflicte econòmic “congelat “al cor d’Europa que dreni capital polític i recursos econòmics d’un país econòmicament fràgil com Espanya, mentre set milions de catalans que podrien conservar la seva ciutadania de la UE, mentre que viuen fora de la UE.

A més, alerta que en molts estats europeus, el no reconeixement de Catalunya seria percebut com anti-democràtic i extremadament difícil de justificar, ja que gairebé tres dotzenes d’estats han aconseguit el reconeixement per part de la UE en els últims vint anys.

Per això per tal de promoure la pau i l’estabilitat a llarg termini és imprescindible abordar el tema de l’autodeterminació, i és el torn per a que els Estats Units passin de posar l’accent en una política exclusivament centrada en l’estabilitat i l’estatus quo de les fronteres existents a una política a favor de la sobirania guanyada (“earned sovereignity”)**

Utilitzar l’enfocament de la sobirania permetrà els Estats Units i els seus aliats una major flexibilitat en la gestió de les aspiracions dels moviments d’autodeterminació nacionals, d’una manera que redueixi el potencial de violència i la inestabilitat política i econòmica.

* El Subcomitè d’Afers Exteriors del Congrés dels Estats Units per a Europa, Euràsia i amenaces emergents està presidit pel republicà i representant per Califòrnia, Dana Rohrabacher, i l’informe el signa Paul R. Williams, Càtedratic de Dret i Relacions Internacionals a l’American University.

**El principi de “earned sovereignity” vindria a dir que “la integritat territorial és una presumpció refutable que pot ser només invocada per estats que actuen d’acord amb el principi de lliure determinació”.