Menystenint els símbols catalans. La bandera de Santa Eulàlia a Barcelona i el bust de Companys a Lleida

els casals del BornL’ajuntament barceloní que encapçala Ada Colau, sembla voler amagar qualsevol simbologia que recordi que els catalans una vegada van ser lliures i independents abans de l’ocupació militar espanyola i francesa. Per això, entre d’altres accions, ha enviat la bandera de Santa Eulalia, que representa la lluita del 1714 al magatzem municipal, i està intentant que el Born sigui un espai museístic despersonalitzat, esborrant qualsevol relació de l’edifici amb la Guerra de Successió i la Catalunya lliure prèvia a l’ocupació borbònica.

Quim Torra, ex-president d’Òmnium Cultural i ex director del Born, ha expressat en 18 piulades com de greu és l’actuació de Colau, pel que de simbòlic té la bandera de Santa Eulalia, i com el seu lloc natural a l’ajuntament, ara està ocupat per un retrat dels descendents dels resi que van acabar amb les nostres llibertats.

1. Estranya capital d’un país, la nostra, que guarda als magatzems el seu màxim símbol: la bandera de Santa Eulàlia.

2. Possiblement datada el 1319, convocava a les armes i era exposada públicament per alertar  q les institucions i llibertats eren en perill

3. Custodiada en el Trentenari, òrgan depenent del Consell de Cent, la litúrgia amb la que la ciutat la cuidava és literalment esborronadora.

4. La bandera va ser hissada per darrer cop a la casa de la ciutat el 24 de juliol de 1713, un dia abans que comencés el setge.

5. Durant tot el setge, a les nits, dotzenes d’espelmes enceses la vetllaven; els consellers, feien torns de guàrdia; el poble li resava.

6. La matinada de l’11 de set davant la gravetat de l’atac, Casanova decideix portar-la al combat, mentre els diputats porten creu Sant Jordi.

7. El Conseller en Cap, amb la bandera i acompanyat de la Coronela -és a dir, dels ciutadans de BCN, intenten un darrer contraatac.

8. Tot endebades. Amb la rendició, totes les banderes catalanes són cremades públicament. Miraculosament, algú la retalla i la guarda.

9. Al cap d’un segle i mig, reapareix. Víctor Balaguer l’exalça i passa a ser considerada un símbol de la ciutat. S’exhibeix al Museu.

10. Als any 90, desapareix del Museu i va a parar al magatzem municipal. Per l’expo del Born, la recuperem i es restaura.

11. . En aquest enllaç podeu veure els treballs de restauració: http://museuhistoria.bcn.cat/ca/node/1178. Acabats, forma part de l’expo “Donec Perficiam!”

12. S’havia parlat de retornar-la al seu lloc, a la Casa de la Ciutat. Però va a parar als magatzems municipals, on es troba ara mateix.

13. Com pot ser que el màxim símbol de la ciutat romangui als magatzems? Proposta: que presideixi el Saló de Plens de l’Ajuntament de BCN.

14. En l’actualitat, a l’actual Saló de Plens Carles Pi Sunyer, hi ha un quadre de la Reina Regent amb Alfons XIII.

15. A la Reina Regent, en visita a BCN per l’Expo Universal de 1888, se li va adreçar un Memorial de Greuges. Naturalment, no va ser atès.

Bust Companys a Lleida16. El seu fill Alfons XIII va ser un digne successor de Felip V, a qui va recordar en visita a BCN, oposant-se sempre a l’autonomia de Cat

17. Els ciutadans de BCN van defensar amb les seves vides la seva ciutat el 1714. Un quadre amb l’hereu del botxí Felip V president l’Aj.

18. Santa Eulàlia, la patrona, i la bandera de la qual representa els barcelonins, hauria de presidir el Saló de Plens.

Però l’ajuntament barceloní no està sol menystenint els símbols catalans perquè a la ciutat de Lleida, on governa el socialista Àngel Ros de la mà de Ciudadanos, el monument a un altre símbol de la lluita catalana, el president Lluis Companys, es troba en un estat lamentable, com ha denunciat també en una altra piulada i amb una fotografia, el periodista de NacióLleida, Àlvar Lobet Sotelo

El Born com a símbol de la Independència de Catalunya i de la separació amb Espanya als mitjans internacionals

la-catalogne-ressuscite-la-barcelone-du-18eme-siecle-symbole_406362_516x332La cadena hindú, Zee News, una companyia especialitzada en notícies que pertany al gegant Zee Entertainment, el principal creador de continguts en llengua hindi del món, amb un abast estimat de 500 milions d’espectadors, recull avui una noticia d’AFP (Agence France-Presse), que explica com les  ruïnes del Born s’han convertit en un símbol de la independència de Catalunya.

Aquesta mateixa notícia també la publiquen molts d’altres mitjans com l’Independant, o l’edició del Huffington Post del Quebec, entre d’altres.

Protegit per l’estructura de ferro d’un antic mercat, les ruïnes d’un barri de Barcelona del segle XVIII s’han convertit en un símbol de la unitat de Catalunya per trencar amb la resta d’Espanya, així comença l’article, que es titula: “Barcelona ruins become symbol of Catalan independence drive”. Recorda que ara que el govern català vol celebrar un referèndum sobre la independència el proper 9 de novembre, el lloc s’ha convertit en un símbol d’identitat catalana, així com l’enfocament de la commemoració del 300 aniversari de la conquesta de Barcelona pels espanyols.

Segueix dient que una enorme bandera catalana vermella i groga rep els visitants del Centre cultural del Mercat de Born, i que el seu esquelet descomunal abasta el que queda de les botigues, tavernes i cases al barri de la Ribera de la capital catalana.

Posteriorment s’explica que després de la conquesta de Barcelona per les forces del rei espanyol Felip VI  al 1714, el barri, que llavors representava una cinquena part de la ciutat, va ser enderrocat per donar pas a una ciutadella, i que Catalunya va quedar sotmesa al govern de Madrid. Però que ara, en un rètol col·locat durant la inauguració del centre fa un any, es pot llegir: “Fa tres-cents anys, Barcelona i Catalunya van lluitar per un futur millor. També avui volen viure en llibertat i en pau”

L’article recull les opinions de Quim Torra, director del Mercat de Born, que el Born és un record d’una època en que Catalunya va gaudir de més autonomia, d’Albert Balcells, historiador de l’Institut d’Estudis Catalans, que recorda com  Felip V va venjar-se de Catalunya amb la supressió de les seves institucions (moneda pròpia , el sistema tributari català, el Parlament) i amb l’abolició del català com a llengua oficial del país. Toni Soler, Comissari dels actes del Tricentenari, explica que el setge va ser una massacre, i que aquella guerra i les seves conseqüències van esdevenir la major calamitat en la història de la ciutat.

També dóna veu al diputat popular, Enric Millo, que en el seu estil, ho nega tot, i diu que només tractava d’una guerra europea entre dues dinasties, i no contra Catalunya, o al columnista, Josep Ramoneda, que ho vol diluir dient que: “com en tots els mites hi ha  una barreja de mentides i veritats.