El Comitè Europeu de Drets Socials del Consell d’Europa ha fet publiques avui les seves Conclusions Anuals, en les que s’avalua el grau de compliment de la Carta Europea Social, que esta destinada a garantir drets socials i econòmics fonamentals, com l’educació, la sanitat o els drets dels treballadors entre d’altres

Segons aquest document Espanya ha incomplert 7 articles de la Carta Social Europea, entre ells l’article 2, que regula les condicions mínimes de treball.

Així, incompleix en relació a la base de la durada màxima de treball setmanal, o quan no permet que els treballadors exposats als riscos residuals per a la salut i la seguretat  adaptar-se a les mesures compensatòries, com reducció de la jornada laboral o el temps d’exposició

Un altre incompliment és l’article 4.1 de la Carta en relació al salari mínim per als treballadors del sector privat, ni tampoc garanteix un nivell de “vida digne” al personal contractat per l’administració pública.

Però potser el més important és que denuncia que Espanya va aprovar una legislació que afecta el dret a la negociació col·lectiva, ”sense consultar als sindicats i a les organitzacions patronals”, alhora que denuncia que la reforma laboral del PP,  feta amb la Llei 3/2012, “permet als empresaris de manera unilateral no aplicar condicions pactades en els convenis col·lectius”.

El Comitè recorda que les normes que regeixen la negociació col·lectiva van estar subjectes a canvis durant el període de referència, amb la promulgació del Reial decret llei N ° 7/2011 i el Reial Decret llei N ° 3/2012 que es va traduir posteriorment en la Llei Nº 3/2012

En relació al TC diu que va sentenciar que la Constitució no estableix un model específic per la negociació col·lectiva, i que aquesta última pot estar subjecte a limitacions, com en el present cas, si hi ha un propòsit legítim per salvaguardar altres drets constitucionals, i les limitacions són raonable i es compleixin els requisits de proporcionalitat, i encara que les mesures destinades a consolidar les finances públiques podrien ser legítimes en temps de crisi econòmica, no han de tenir com a conseqüència la reducció de la protecció dels drets reconeguts a la Carta.

També carrega contra el mateix ‘Estatut dels Treballadors, del que diu que no garanteix una major remuneració o un major temps lliure compensatori de les hores extraordinàries” vulnerant, d’aquesta manera, el que preveu l’article 4.4 de la Carta.

En relació al termini de preavís que s’aplica als contractes permanents el qualifica de no raonable. També veu vulnerada la Carta de drets en el període de pràctiques dels treballadors. Finalment, critica que la legislació autoritzi el Govern a imposar l’arbitratge obligatori per posar fi a una vaga en els casos que van més enllà de les excepcions permeses per l’article 31 de la Carta de 1961.