Una vírgula per confirmar la catalanitat de Colom

Signatura de ColomSignatura original de Colom

Una petita barreta inclinada coneguda com vírgula similar a la que s’usa actualment a les adreces d’Internet, i que Colom utilitzava en els seus escrits per assenyalar les pauses, pot ser una de les proves més contundents de la seva catalanitat.

Aquesta és la conclusió a la que va arribar Estelle Irizarry, natural de Costa Rica, professora emèrita de literatura hispànica a la Universitat de Georgetown, i autora de més 40 llibres i múltiples articles en revistes internacionals.

Després d’examinar els diaris, cartes manuscrites, i documents de Colom, Irizarry va publicar el seu llibre “l’ADN dels Escrits de Cristòfor Colom” que va presentar a Madrid l’any 2009.

Retrat de Colom per Antonio del Rincon                                Possible retrat de Colom atribuït a Antonio del Rincón

El llibre conclou que Colom era un catalanoparlant del Regne d’Aragó i que va aprendre posteriorment l’espanyol. Per la prestigiosa professora la puntuació de Colom amb una elevada freqüència d´us de la vírgula o barra diagonal, juntament amb la doble diagonal i combinacions de punt i vírgula, mostren sense dubtes la seva catalanitat. Segons Irizarry, la vírgula no apareix mai en escrits castellans, ni de cap altre país, i només es troba en escrits originals dels territoris on es parlava català, sobretot la Catalunya actual i les Illes Balears.

Les vírgules funcionen com l’ADN de Colom, era un hàbit seu puntuar i era un dels pocs d’aquella època que ho feia, explica Irizarry.

La professora de Georgetown diu que, per exemple, a Eivissa, en un 75 per cent dels centenars de documents de l’època que ha analitzat apareixen vírgules com les de Colom, que les col·locava soles o en parelles i usava espais per assenyalar al lector una pausa per respirar.

El seu llibre no fa més que confirmar les tesis d’historiadors catalans com Jordi Bilbeny, i també de l’Institut de Nova Història i d’altres, que han aportat múltiples proves de la catalanitat de Colom, com que era un noble català amb casa a Barcelona o que la primera expedició va salpar de Pals.

A Irizarry li va sorprendre la diferència en la puntuació en els diferents escrits atribuïts a Colom, la qual va ser afegida en transcripcions posteriors. Per ella el que no porti vírgules no és de Colom, i també creu que es podria conèixer, amb més estudis, en quin lloc específic de les terres de parla catalana es va criar.

D’altres historiadors de fora de l’estat ja han defensat la catalanitat de Colom, com l’historiador peruà Luis Ulloa Cisneros, que el ja llunyà 1927, en una conferència a la Société d’Americanistes de París, va sostenir que l’almirall va néixer i es va criar a Catalunya, o més recentement l’historiador Charles J. Merrill,  professor de llengües europees i expert en el període medieval, que l’any 2008 va publicar el llibre: “Colom of Catalonia: Origins of Christopher Columbus Revealed.

 

Més proves que Colom va salpar de Pals (Baix Empordà) i no de Palos

Pals-Palos

araomai.cat/noticies/361

Des del Cercle Català d`Història(CCH) s`han aportat dades que permeten concloure que, al segle XV, la vila de Pals (Baix Empordà) tenia port.

La investigadora Eva Sans ha localitzat un albarà amb segell sigil·logràfic de la Cort de la Batllia del Castell de Pals a l`Arxiu de la Corona d`Aragó de Barcelona. El manuscrit, datat el 29 de juliol de 1406, demostra que Joan Abril, batlle de Pals, atorga a n`Antoni Vinyals, patró de llagut de Palamós, acta notarial per “haver carregat en el port de Pals una saca de farina que ha de descarregar a Barcelona. Això certifica que a la vila reial de Pals es realitzaven transaccions navals.

Sans ja va documentar en el seu dia que en el seu segon viatge, Cristòfol Colom va salpar des del port de Barcelona, i assegura que aquest document evidencia que el port de Pals estava operatiu el mateix segle que el descobridor va salpar.

Aquesta nova troballa permet seguir aprofundint en la tesi que Colom va partir en el seu primer viatge de la vil•la empordanesa en lloc de fer-ho de Palos de la Frontera (Huelva), que mai s`ha demostrat que hagi tingut port, com Jordi Bilbeny va qüestionar per primera vegada el 1990.

Joaquim Ullan, president del CCH, explica que Colom va poder salpar d`aquest port per diversos motius, com el fet de que era un lloc amagat i així els portuguesos no poguessin avançar-se, també perquè tenia una infraestructura capaç de dur endavant un projecte d`aquestes característiques, i finalment era vila reial propietat del rei Ferran el Catòlic i disposava de persones de confiança, com Joan de Gamboa, senyor de la vila de Pals.

Altres proves com un gravat antic de la sortida de Colom a Amèrica en que hi apareix una ciutat emmurallada, a Palos tampoc es te constància que mai hi hagi hagut muralla, i que segons els experts té moltes similituds amb el recinte emmurallat original de Pals.

Eva Sans, lamenta que el món acadèmic no contribueixi al revisionisme de la historiografia catalana. Defensora de la teoria de la catalanitat de Cristòfol Colom, diu que Colom no s`amagava, l`han amagat. Segons Sans, la història oficial està esbiaixada per fer desaparèixer el paper de Catalunya i de la Corona d`Aragó, abonant així la teoria que va iniciar Jordi Bilbeny, quan el 1990 va llançar per primer cop la seva teoria sobre el port