Les piulades de Construïm menystenint l’estratègia del President Mas encenen la polèmica, també a CiU

2. Construïm

Duran i Lleida en la presentació de Construïm el 23 de novembre del 2014

Com es pot anar a les municipals o a qualsevol elecció amb partit que té de líder una persona que impulsa una plataforma que no només et qüestiona l’estratègia sinó que et menysté públicament?.

La plataforma Construïm, impulsada pel Josep Antoni Duran i Lleida, va fer ahir dues piulades a en las que carregava sense manies contra l’estratègia internacional del President de la Generalitat Artur Mas, concretament contra el seu viatge als EUA

En un primer tuït es podia llegir: “Si algú es pensa que els EUA i/o la UE forçaran a Espanya a negociar la DUI que viatgi una mica i s’assabenti el pa que es dóna”, el segon encara era més contundent i menystenia al mateix Artur Mas quan deia: “Realitat: l’últim viatge de Mas als EUA és la primera vegada que un president de la @gencat (Generalitat) no aconsegueix una foto amb cap càrrec important”.

ConstruïmEls tuïts van encendre la polèmica i va provocar reaccions. Per exemple Liz Castro (‏@lizcastro): “No sé què és pitjor: l’apunyalament a l’esquena o l’èmfasi en imatge sobre substància. Com us retrateu”, o el diputat de CiU al Congrés, Pere Macias (peremaciasiarau) que va respondre: “@Construim_info Mai construireu res amb aquest pèssim estil”. També un militant d’Unió , el secretari d’Universitats de la Generalitat , Antoni Castellà, va situar a Construïm com un adversari: “Com va dir un conseller en l’últim Consell Nacional d’Unió i la majoria vàrem aplaudir, definitivament Construïm són els nostres adversaris!”, va escriure Castellà.

Duran carrega contra CDC per desmarcar-se d’Unió en una votació a Madrid

El líder d’Unió ha assegurat que a la reunió del Comitè Executiu Nacional (CENF) de CiU s’havia acordat el vot a favor de la presa en consideració de la proposició de Llei, i que, per tant, CDC ha trencat deliberadament la disciplina de grup despenjant-se del sentit de vot marcat no només per ell, sinó per la Federació.

“Tan és així que el portaveu adjunt de CDC, Pere Macias, va trucar des de Colòmbia, on es troba per feina, per dir al senyor Jané (CDC)que havien de votar que sí, i per tant em sento desautoritzat jo i hauria de sentir-se desautoritzat el CENF”, ha dit.

Segons Duran, abordarà aquesta qüestió amb el president de CDC, de la Federació i de la Generalitat, Artur Mas, i no promourà accions disciplinàries contra els diputats de CDC que van votar em contra del criteri que havia marcat ell. “Sempre parlo amb el president”, ha dit.

Duran ha desmentit que ell tingués cap compromís personal amb el PP per votar a favor de la presa en consideració del projecte de Llei. “Això són ganes d’orientar la nostra posició cap a un determinat sentit”.

Ha admès que “el que hi va haver va ser un acostament tan del govern (espanyol) a través del seu portaveu, com de Pedro Sánchez per intentar sumar-nos al pacte antigihadista”, i “els vaig dir que no per la senzilla raó que ens conviden quan ja està cuinat”.

En tot cas, segons Duran, en aquella conversa els va transmetre també “que no es preocupessin que en terrorisme sempre hem estat contra el terrorisme i mai ho havíem utilitzat com una qüestió de partit, i per tant sense cap problema nosaltres permetríem que aquest pacte es pogués discutir”, ha explicat.

Això, ha dit, no significa que s’identifiqui UDC amb si està d’acord amb la pena de presó permanent revisable, perquè el fons de la qüestió s’ha d debatre encara a les Corts, i serà aleshores quan CiU haurà de marcar posició.

Que hi ha darrera la portada d’El Periódico sobre la dimissió de Duran Lleida?

duranUn titular de portada i un article signat pel mateix director del diari, per una notícia que no s’ha confirmat, les casualitats no existeixen.

Que es pretén amb la noticia d’una suposada dimissió de Duran, que per altre part tampoc seria tal, ja que de confirmar-se la informació, només significaria una major presència del líder d’Unió a Catalunya. Obrir més ferides a CiU?, preparar el terreny per desembarcar a Catalunya, ara que sembla que estar a Madrid ja no té cap influència sobre el procés català? Situar a Duran com una figura clau en un possible nou govern català, després d’unes eleccions plebiscitàries, que sembla que ja es donen per segures, per frenar l’entesa amb ERC i el procés independentista…..?

El Periódico dedica avui la portada a Duran Lleida, amb el títol: “Duran també abdica”. El rotatiu informa que el líder d’Unió hauria decidit dimitir com a número dos de Convergència i Unió, i com a President  de la Comissió d’Exteriors, però sembla que de fet el PP i PSOE podrien revocar el nomenament de Duran i Lleida d’aquest càrrec, després de l’abstenció de CiU en la successió monàrquica.

Duran tampoc repetiria com a portaveu de la federació al Congrés, i també deixaria la secretaria general de CiU.

Però en realitat, segons explica el Periódico, que cita com a font “una reflexió que Duran hauria compartit amb el seu entorn més proper”, el President d’Unió es planteja ser candidat pel seu partit en les eleccions catalanes, si Mas les convoca amb caràcter plebiscitari. De fet, sempre segons el diari barceloní, Duran conservaria el càrrec de portaveu de CiU al Congrés,  com una plataforma útil per si finalment opta per presentar-se a les eleccions catalanes.

Encara que es parla d’un possible Duran candidat, i que alguns mitjans parlen ja de que anirà separat de CDC, en cap moment es deixa clar que es presenti només amb Unió, sap que no té cap possibilitat, i tot sembla respondre a una forma de pressió dins de la federació.

Josep Antoni Duran i Lleida formalitzaria la seva renúncia després de la cerimònia de proclamació de Felip VI el proper 19 de juny.

El Periódico atribueix la decisió a les tensions internes a la federació pel procés sobiranista, i a la desfeta electoral que Duran preveu per CiU. L’abstenció de CiU davant la successió a la corona i les crítiques de membres de CDC cap al futur monarca, l’entesa entre CDC i ERC per la consulta del 9-N, així com la immobilitat de l’executiu espanyol de Mariano Rajoy, també són factors que haurien pesat en la seva decisió.

De moment la vicepresidenta del govern, i militant d’Unió, Joana Ortega, ha contribuït al joc al dir en una entrevista al programa “El Diumenge” del canal 324 cat, de la Televisió Catalana, que Duran s’ho està pensant. Cap comentari als comptes de Twitter d’Unió, CiU o del mateix Duran.

L’ex-eurodiputat de CiU, Ignasi Guardans, assegura que els Mossos seran els primers que imposaran l’ordre constitucional

fotonoticia_20131102101159_260

No hi han casualitats. 

Amplia i sospitosa entrevista d’Europa Press a Ignasi Guardans, ex militant de CDC, que carrega contra el procés 

Guardans, net de Cambó i ex diputat de CiU al Parlament i al Congrés i ex-eurodiputat de CiU fins al 2009 adverteix en una entrevista a Europa Press que el projecte independentista de CiU i ERC, portarà a la suspensió de part de l’autonomia de la Generalitat, o en el millor dels casos, només aconseguirà una reforma constitucional.

Guardans ha assegurat que els Mossos seran els primers que imposaran l’ordre constitucional en cas d’una consulta il·legal, o que es proclami una declaració unilateral d’independència , a la qual no veu valor jurídic encara obriria un conflicte polític .

Els Mossos són els primers que hauran de detenir un alcalde que decideixi desobeir . Ho faran els Mossos , no haurà de venir la Guàrdia Civil , perquè són policies vocacionals , que en el seu conjunt compleix , ha jurat i obeeix la llei”, ha exclamat en una entrevista d’Europa Press que va abandonar CDC el 2010 per discrepàncies amb el partit , i va passar a ser director general de l’Institut de Cinematografia i de les Arts Audiovisuals del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero.

L’opinió de Guardans contradiu les declaracions de l’actual conseller d’Empresa, Felip Puig , que el 2010 , sent titular d’Interior , va afirmar que el cos català estarà al servei de la Generalitat si es prohibeix la consulta.

Per a Guardans, una consulta il·legal o una declaració unilateral derivaria en un conflicte constitucional i polític , amb possibles efectes penals i fins de suspensió de part de l’autonomia, com les competències en ordre públic.

No obstant, ha descartat un escenari de violència militar , al·legant l’Estat té molts altres mecanismes per actuar, i perquè , al seu parer , els Mossos obeiran la legislació espanyola : ” Algú s’imagina un cap dels Mossos obeint una ordre il·legal.

També ha aprofitat per restar tot valor jurídic a una declaració unilateral, comparant “amb la independència de Cartagena”, i ha advertit que , en el millor dels casos , del procés sobiranista se sortirà amb una reforma constitucional que deixarà a molta gent frustrada i amb una reordenació del mapa polític català .

Guardans també ha lamentat que a Catalunya s’escoltin determinats discursos en català que , al seu parer, si es fessin en castellà serien propis de la Legió : “Hi ha un determinat tipus de discurs patrioter que si es fa en castellà només s’escolta a gent de la Legió, però si es fa en català es respecta “.

Segons Guardans , s’ha entrat ” en una dinàmica pròpia d’altres temps de “Pàtria o Mort”, a l’argumentar que a tot aquell que pregunta o exposa els seus dubtes sobre el procés sobiranista se l’acusa d’anar en contra de Catalunya , i Mas s’ha ficat en un carreró sense sortida i no ha calculat bé les seves forces , les del partit ni l’impacte que tindria sobre la societat , pel que ha comès ” una sèrie d’errors que encara no han acabat, i que estan fent mal al país ”

“Es creu una mena de Moisès”, ha lamentat Guardans, qui està convençut que altres membres de CDC discrepen del rumb de Mas, a qui ha acusat d’arrossegar els catalans a una dinàmica impulsada pel partit que l’hi portarà per davant , així com a la federació i potser a Convergència .

Tot i que creu en la conversió de Mas a l’independentisme , ha revelat que , al congrés de CDC de 2008 , l’ara president de la Generalitat va demanar que no es votés una esmena per l’Estat Propi perquè estava ” en contra” i amb l’argument que l’opinió pública i els mitjans no ho entendrien .

Pot ser que durant un temps no sabés si estava dins o fora de l’armari, però avui sí que crec que és independentista. I s’equivoquen els que encara avui a Catalunya , en el món empresarial i altres , segueixen creient que Mas fa teatre per aconseguir una altra cosa ” , ha advertit .

En relació al líder d’UDC , Josep Antoni Duran , creu que li van tremolar les cames en plantar cara i que arriba tard .

Duran és un obstacle a la independència i l’independentisme de CiU , ha asseverat Guardans , qui ha sostingut que l’estratègia del democristià pot sortir bé o suposar que UDC acabi sent un partit extraparlamentari o la seva mort definitiva .

Segons Guardans , ningú a Europa es creu que Catalunya vulgui separar-se d’ Espanya ” i proclamar de sobte la independència com Kosovo o d’Alsàcia , a Geòrgia “, i ho emmarquen en un problema intern a l’Estat que ha de resoldre en el seu si.

En preguntar si estaria dins de la UE després d’una declaració unilateral , Guardans ha assegurat que Catalunya es convertiria “en un tros d’Espanya que seguiria estant a Europa , amb un problema polític , perquè per quedar fora caldria que es reconegués la seva independència , i cap país de la UE ho farà “.

Sobre la iniciativa de configurar des de Catalunya llista unitària europea dels partits favorables al ‘ dret a decidir’ , ha vaticinat que podria obtenir un diputat , el que en el seu conjunt comportaria que els catalans perdessin pes a Europa davant la seva representació actual.

 

 

La Fiscalia es dóna per al·ludida en el cas de Sánchez Camacho i el fiscal de confiança

RODRIGUEZ SOLEl fiscal en cap de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, cessat per l’estat espanyol per entendre que es podria fer la consulta, ha defensat la imparcialitat i professionalitat de la fiscalia, davant del que ha anomenat queixes de CiU, en relació a que la federació és víctima d’una “guerra bruta institucional perquè Alícia Sánchez-Camacho té un “fiscal de confiança”.

D’aquesta forma la Fiscalia és dona per al·ludida en les declaracions de Sánchez Camacho i el seu fiscal de confiança.

CiU ha replicat aquest divendres a la Fiscalia de Barcelona que no té res per retreure-li. “La federació només demanava a Alícia Sánchez-Camacho que donés explicacions per unes converses fetes públiques aquesta setmana”, ha dit CiU, perquè creu que els fragments gravats en una conversa de la líder del PP català evidencien que ella admet tenir interès a perjudicar a CiU i assegura que té un fiscal de confiança.

Rodríguez Sol, ha assegurat que els fiscals de Catalunya i de Barcelona actuen sempre d’acord amb la llei, amb criteris professionals i amb el coneixement dels seus superiors.

També la Fiscalia de Barcelona, he emès un comunicat en el que diu que no pot acceptar que CiU hagi qüestionat la seva imparcialitat i que la coalició li atribueixi de manera interessada i amb prou feines encoberta  actuacions contràries al principi de legalitat, perquè els fiscals actuen amb legalitat i imparcialitat sense donar tracte de favor a ningú.