Avui La Vanguardia ha publicat un article en el que s’explica que UGT i CCOO han “demanat explicacions”, davant el que ells anomenen “preocupació entre el personal”, per les possibles implicacions i responsabilitats legals i fiscals per la decisió presa per la Diputació de Barcelona d’afegir-se a la campanya de sobirania fiscal, i començar a pagar els seus impostos estatals a través de l’Agència Tributària Catalana

Amb aquesta iniciativa els impostos estatals dels més de 4.000 treballadors de la Diputació de Barcelona, ​​i els d’un altre miler vinculats a organismes autònoms aniran a parar a la caixa de la Generalitat.

La diputació va enviar  un correu als treballadors informant d’aquesta decisió després del resultat de la votació d’una moció presentada per la CUP amb el suport de CiU, ERC i l’Entesa.

En el mateix article es diu que fonts (no especificades) del Ministeri  d’Hisenda afirmen que si l’Agència Tributària Catalana, que ara exercirà d’intermediari, tingués algun retard en els pagaments, la Hisenda espanyola actuaria contra el treballador

Però aquesta informació no és real, i per dos motius:

El primer perquè una vegada a un treballador se li ha fet correctament la retenció del IRPF, a efectes legals, si aquesta retenció no es paga a l’estat, és un problema exclusiu de l’empresa, però el segon i definitiu és que una vegada l’empresa ha pagat aquesta retenció consignant el dipòsit a l’Agència Tributària Catalana, l’empresa també queda deslliurada de qualsevol problema administratiu.

Aquesta és la situació real que s’ha anat testant amb la campanya de sobirania fiscal liderada per Ara o Mai i la plataforma Catalunya Diu Prou, i que des de fa 4 anys venen portant a terme milers d’autònoms i empreses, i prop de 100 ajuntaments i Consells Comarcals, sense cap dels problemes que aquí s’esmenten

Per això sorprèn que entitats que han de tenir el seu abast un munt d’advocats i experts en fiscalitat desconeguin  aquests detalls tant elementals, a no ser que es vulguin donar informacions tendencioses i crear por entre la població. És moment  d’enfortir les organitzacions sindicals estrictament catalanes tant per treballadors com per autònoms.