VillaTraful, és una petita ciutat de la Patagònia argentina, de prop de 550 habitants, vila que es troba en el departament dels Llacs, a la costa del llac Traful, al sud de la província del Neuquén.

Es coneguda sobretot pel bosc que es troba a dins del seu llac, amb arbres de fins a 30 metres d’altura que romanen submergits, amb alguna de les copes dels arbres apuntant en la seva superfície. Un paisatge fantàstic que porta a molts turistes a bussejar entre els gegantins arbres pràcticament intactes.

Aquest meravellós paisatge té el seu origen en un terratrèmol ocorregut l’any 1960 a la veïna regió d’Osorno a Xile, que  va estendre els seus moviments sísmics cap a l’Argentina, provocant produir l’enfonsament d’un vessant boscosa que va acabar submergida en el fons del llac,

Els troncs dels xiprers desproveïts de les seves frondes copes frondoses semblen petrificats, el que li dóna un aspecte únic que varia segons la llum que il·lumina el llac i la transparència de l’aigua.

No és, però, un cas únic. Fa pocs mesos es va descobrir un altre bosc submergit, però aquest d’uns 10.000 anys d’antiguitat, a només 300 metres de la costa de Norfolk, a Anglaterra.

Dawn Watson i Rob Spray, dos biòlegs marins responsables del descobriment, portaven investigant la zona des de desembre de 2013, quan un temporal que va assolar Anglaterra va deixar al descobert unes restes antigues de vegetació.

Tronc d’un roure gegant al fons marí prop de Norfolk ( Anglaterra)

Aquest bosc  va romandre ocult sota les aigües durant l’última Edat de Gel i, possiblement, va ser part d’un bosc molt més gran que s’estenia centenars de quilòmetres i que va estar localitzat a la terra coneguda com Doggerland, un espai que unia fa 10.000 anys aproximadament Alemanya amb les Illes Britàniques, abans que la superfície quedés inundada pel mar del Nord, a causa del desglaç que es va produir, que va provocar el va augmentar del nivell del mar de 150 metres.

Inicialment els bussos van pensar que es tractava de les restes d’un antic vaixell de fusta enfonsat, però més tard es van adonar que no era així, que es tractava d’un bosc molt antic, probablement de roures.

Els experts no descarten trobar a la zona restes d’activitat humana d’aquest període, ja que es creu que era una zona de pas de les primeres tribus del Mesolític, en què ja es desenvolupaven tasques de recol·lecció, caça i pesca.