Quan Pocahontas és va casar amb el capità anglès John Smith, quan el cardenal Richelieu era secretari d’estat per a Guerra i Afers Exteriors de la Corona francesa, o quan es lliurava la guerra dels Segadors a Catalunya, alguns taurons que avui dia neden a l’oceà Atlàntic ja havien nascut.

Un grup d’investigadors de la Universitat de Copenhaguen han publicat un article a la revista “Science” que mostra que el tauró de Groenlàndia pot viure 400 anys, el que el converteix en l’animal més longeu conegut entre els vertebrats.

No obstant això, als investigadors, dirigits per Julius Nielsen, els preocupa la seva tardana maduresa sexual, que no aconsegueix fins als 150 anys, una cosa que podria posar en perill la supervivència de l’espècie.

El tauró de Groenlàndia o tauró boreal (Somniosus microcephalus) viu a l’Atlàntic Nord i a l’oceà Glacial Àrtic i i aconsegueix una grandària de més de cinc metres.

Com que creix molt lentament, al voltant d’un centímetre per any segons estimacions anteriors, els investigadors ja sabien des de feia temps que podia ser molt longeu, però la falta de teixit calcificat impedia realitzar una estimació convencional de la seva edat, assenyalen Nielsen i els seus col·legues. En lloc d’això, els investigadors van utilitzar la datació per radiocarboni en base a les proteïnes de la lent de l’ull que es formen ja a l’úter matern.

Els científics van estudiar 28 taurons femella caçats en diverses expedicions que mesuraven entre 80 centímetres i cinc metres i van calcular una edat mitjana de 272 anys. L’exemplar més vell estudiat tenia uns 392 anys, amb un marge d’error de 120 anys, el que fa suposar que amb facilitat superen els 400 anys.

Segons les investigacions actuals, el tauró de Groenlàndia és sexualment madur a partir dels quatre metres de longitud, el que, amb la datació de l’edat actual suposaria 150 anys.

L’espècie està “potencialment amenaçada”, segons la llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (IUCN). Nielsen i els seus companys creuen per això que s’ha de protegir de la pesca i de la seva explotació comercial.

“Ja es creia que el tauró de Groenlàndia era molt longeu, però que ho sigui tant és sorprenent”, assenyala Jrgen Kriwet, de l’Institut de Paleontologia de la Universitat de Viena, que no va participar en l’estudi. “Ara seria interessant investigar per què”, afegeix.

Normalment la longevitat està relacionada amb la mida corporal. “Però el tauró de Groenlàndia no és el més gran ni tampoc l’únic que viu en aigües tan fredes”, segons Kriwet. Pel que la causa deu ser una altra. També la balena de Groenlàndia pot arribar a una edat avançada entre els vertebrats, i pot superar els 200 anys. El 2007 un arpó arrencat d’una balena boreal, va demostrar que tenia 211 anys, el que el va convertir en el mamífer més longeu de la Terra.

Entre els invertebrats, l’edat del tauró de Groenlàndia es superada per cloïssa d’Islàndia (Arctica islandica), capaç de passar dels 500 anys, segons alguns autors.

Tres animals dels animals més longeus viuen a les fredes aigües del nord. Casualitat? Jon Steffensen un dels autors de l’estudi explica que la cloïssa i el tauró són de sang freda, és a dir, de la mateixa temperatura que l’ambient, i que els taurons es troben en aigües amb temperatures entre -1 i 7 ºC i que la taxa metabòlica en els animals amb sang freda descendeix un 50% amb 10 graus menys de temperatura.

Aquests taurons de Groenlàndia viuen a profunditats de més de 600 metres sota el gel de l’Àrtic, i més al nord que qualsevol altra espècie de tauró i neden en aigües on les temperatures cauen en picat a només un grau centígrad,

Son temibles depredadors que s’alimenten de grans foques, però fins i tot s’ha sabut que també mengen óssos polars i rens (s’han trobat ossos d’ells en els estómacs dels taurons, encara que els investigadors no saben si ja estaven morts quan els van menjar).