La Banca Privada d’Andorra (BPA) intervinguda en resposta a una denúncia Tresor dels Estats Units

BPA(ACN) La Banca Privada d’Andorra (BPA) ha estat intervinguda aquest dimecres pel govern andorrà en resposta a una denúncia presentada pel Tresor dels Estats Units que acusa l’entitat de blanqueig de diners procedent del crim organitzat.

El govern nord-americà ha acusat BPA de participar de forma activa en el blanqueig de diners procedents d’organitzacions criminals de Rússia, la Xina i Veneçuela, fins al punt de facilitar operacions de la màfia russa a canvi de comissions.

En un comunicat, l’agència de crims financers del Tresor nord-americà assegura que “durant anys, alts càrrecs de BPA han facilitat, sent-ne coneixedors, transaccions en nom de blanquejadors de diners que actuaven per organitzacions criminals transnacionals”. En concret, l’agència nord-americana diu que BPA va oferir “ajuda substancial” a Andrei Petrov, un blanquejador de diners que treballa per “organitzacions criminals russes implicades en corrupció”, i que va ser arrestat a Espanya l’any 2013.

“Els directius corruptes de BPA i els seus febles controls de blanqueig de diners han fet que es convertís en un vehicle fàcil pels blanquejadors de diners per canalitzar els guanys del crim organitzat, la corrupció i el tràfic de persones a través del sistema financer dels Estats Units”, ha assegurat en un comunicat Jennifer Shasky Calvery, la directora del departament de lluita contra els crims financers als EUA, el FinCEN.

Blanqueig de diners

L’agència remarca que els casos de blanqueig de diners vinculats a BPA es van fer “principalment a través de la seva seu a Andorra”. El FinCEN lamenta que BPA va treballar amb guanys “del crim organitzat de Rússia, la Xina, la corrupció internacional i altres activitats criminals”. L’entitat andorrana “té accés al sistema financer dels EUA a través de comptes en quatre bancs nord-americans, a través dels quals ha processat centenars de milions de dòlars”.

El comunicat assenyala que els directius de BPA “van establir serveis financers fets a mida per a clients que blanquejaven diners per amagar l’origen dels fons”. “A canvi d’alguns d’aquests serveis, alts directius de BPA van acceptar pagaments i altres beneficis dels seus clients criminals”, assegura el Tresor nord-americà.

Entre les activitats que denuncia el FinCEN, hi ha la d’un alt directiu de BPA a Andorra que “va oferir ajuda substancial a Andrei Petrov, un blanquejador de diners que treballava per organitzacions criminals russes vinculades a la corrupció”. Petrov, arrestat a Espanya el 2013, també és sospitós de conèixer “Semion Mogilevich, un dels 10 fugitius més buscats de l’FBI”.

El comunicat també parla d’un directiu que “va acceptar comissions exagerades per processar transaccions relacionades amb blanquejadors de diners de Veneçuela”. En concret, parla de 2.000 milions de dòlars en transaccions relacionades amb “productes financers complexos de fons de la petroliera Petroleos de Venezuela”. BPA també hauria ajudat al blanquejador Gao Ping, relacionat amb les activitats de blanqueig de diners d’una organització de tràfic de persones i “nombrosos empresaris espanyols”. Ping va ser arrestat també a Espanya l’any 2012.

El serveis secrets espanyols paguen per qualsevol informació que pugui vincular el procés independentista amb corrupció

anAquesta es la conclusió que es desprèn de la crònica que publica avui dimecres el Diari d’Andorra, en la que explica que la policia espanyola manté en marxa des de fa dos anys un operatiu al país dels Pirineus, a la recerca a d’informació sobre comptes vinculats a persones relacionades amb el procés sobiranista i per la independència de Catalunya.

El diari també explica que les autoritats policials i fiscals espanyoles han ofert recompenses econòmiques a canvi d’informació sobre diners no declarats a la Hisenda espanyola, i que aquesta operació no es limita a Andorra sinó que s’estendria a altres paradisos fiscals com Suïssa o Liechtenstein

La Banca Privada d’Andorra (BPA), l’entitat on els Pujol tenien dipositada l’herència que ha provocat la confessió de l’expresident, ja hauria identificat el sospitós d’haver venut la informació a les autoritats espanyoles.

Concretament seria un ex alt càrrec de BPA que tenia un deute amb una altra entitat bancària andorrana on treballava abans, d’acord amb una clàusula contractual que establia indemnitzacions en cas de ruptura unilateral del contracte. Sempre segons la versió del Diari Andorra, aquesta persona esperava que el BPA l’ajudaria a esquivar la sanció, però  l’entitat bancària el va acomiadar.

Però una altra versió de La Vanguardia apunta a que seria la mateixa BPA la que hauria facilitat la informació a l’estat espanyol, després de que aquest hagués amenaçat a l’entitat bancària de retirar-li la llicència  que li permet operar a l’estat espanyol, mitjançant Banco Madrid, si no entregava les dades.