L’adquisició pel Museu d’Història de Barcelona d’un fragment de carta portolana del jueu mallorquí, Guillem Soler, del 1375, l’únic testimoni d’aquest  segle que es pot trobar a la Península Ibèrica, torna a posar sobre la taula la gran importància que va tenir la  cartografia catalana per a tot el món occidental en el període final epoca medieval.

Les cartes portolanes, que aparegueren al segle XIII, són les primeres cartes nàutiques medievals fetes a escala que permeten veure, encara que de forma molt primària, la costa mediterrània. Malgrat l’alta producció que van tenir, al ser d’us comú i no quedar protegides en palaus com objectes de luxe, gairebé no s’han conservat, per això la seva importància.

La carta ara adquirida pel museu barceloní mostra la part meridional de la península ibèrica i el Nord d’Àfrica, amb els topònims de la zona, que relacionats amb la forma geogràfica eren la base de la navegació de l’època, magnificant els elements importants (ports de refugi, etc.) més necessaris per als navegants. Sempre pintaven sobre la capseta la rosa dels vents  que indicava la direcció d’acord amb el nord que marcava la brúixola, i així es solien comprar ambdues al mateix obrador.

Aquesta cartografia artesanal va néixer al nord d’Itàlia, i es va difondre entre els mariners de de la Mediterrània, però al ser transmesa de mestre a deixeble, les cartes eren costoses de produir. A l’arribar un d’aquests mestres a Mallorca, Angelino Ducceti, es va adaptar la tècnica, i els autòctons que es van adonar que podia ser una font de negoci, les van traduir al català, afegir més detalls, van reinterpretar el model cartogràfic, i amb mestres com Abraham Cresques al capdavant, s’introduïren molts elements d’exotisme, que aportaven els mercaders que navegaven per tot el món. La cultura catalana en va produir i exportar milers, amb la llengua i la cultura catalanes.

Una de les peces estrella de la Biblioteca Nacional de França (París), és l’anomenat Àtles Català, un mapa cartogràfic, considerat el més important de l’edat mitjana, i atribuït al jueu mallorquí Abraham Cresques. Encara que no està datat, és considera del 1375 pel registre que figura al calendari que l’acompanya.

És també el primer atles conegut que incorpora una rosa dels vents. El príncep En Joan, futur rei d’Aragó Joan I, desitjava una carta nàutica i la va encarregar a Abraham i Jafuda Cresques, de Palma de Mallorca, que va cobrar 150 florins d’or d’Aragó i 60 lliures mallorquines, respectivament. El príncep va regalar el mapa al seu cosí Carles VI, Rei de França.En aquest cas el seu grau de conservació es degut a que havia estat restringit al Palau Reial francès.