El Financial Times intenta respondre avui si el nou rei espanyol pot ajudar a resoldre la crisi entre Catalunya i Espanya.

L’article, signat pel corresponsal a Madrid, Tobias Buck, explica com el Felipe ja està sent aclamat com el mascaró de proa d’un moviment més ampli de renovació per alguns sectors, que creuen que podria ajudar a negociar un nou acord entre Madrid i Barcelona.

Recorda que en el seu primer discurs va fer una òbvia referència a Catalunya, declarant que desitjava servir a un país alhora “unit i divers”, però també que des de Catalunya ja s’ha assegurat que l’arribada d’un nou rei no debilitarà la seva determinació d’impulsar una ruptura amb Espanya.

Alguns espanyols estan intentant veure un vincle directe amb el cop d’estat del 23 de febrer de 1981, en que el seu pare es va afermar en el tron, apunta Buck, però també opina que la situació de l’estat espanyol i de la monarquia, no és ara com al 1981, quan la democràcia espanyola estava en els seus inicis i la majoria dels líders electes van ser tancats a l’interior del Congrés per militars colpistes, i que en aquesta situació el més prudent seria que es mantingui al marge, perquè Felipe no gaudeix de la mateixa legitimitat popular que el seu pare tenia el 1981 – sobretot a Catalunya. Finalment expressa dubtes sobre la capacitat de l’hereu borbó per moderar un conflicte tan complex com el que ara mantenen Espanya i Catalunya.

I conclou que es tracta d’una crisi que els polítics, i no els reis, han de resoldre.

Una part significativa de la premsa internacional lliga l’abdicació de Juan Carlos en el seu fill Felipe, al procés independentista català, i sense esmentar-ho directament es dóna a entendre com una maniobra per aturar el procés independentista català.

Entre els reptes més urgents del nou monarca espanyol s’hi troba el de mantenir el seu regne unit, així comença l’article que el prestigiós setmanari econòmic, BusinessWeek, del grup Bloomberg, dedica avui  a l’abdicació del rei espanyol amb el títol de: “Saving Spain From Catalan Split Is Felipe VI’s First Task”.

Mentre el príncep hereu Felip, que es convertirà en Felip VI, puja al tron, 7,6 milions dels seus súbdits a Catalunya, que recorda és el primer contribuent al Producte Interior Brut d’Espanya, es preparen per votar sobre la independència, amb unes enquestes que suggereixen que el resultat és molt incert, explica l’article.

El prestigi de la monarquia ha caigut juntament amb la riquesa de l’estat, mentre molts dels votants a Catalunya, que representa al voltant del 16 per cent de la població del país, diuen que volen el canvi constitucional i marxar de l’estat.

Es recorda que ahir, Artur Mas, després de conèixer la notícia va dir que “hi pot haver un canvi de rei, però el procés democràtic català no canvia”, i que la majoria de la societat català viu amb un sentiment de desafecció i  desconnexió amb l’Estat espanyol .

Es diu que Felipe tindrà pocs poders formals per canviar aquesta percepció segons la Constitució espanyola, que el seu pare Juan Carlos va signar el 1978, però que en canvi té  autoritat moral com a  cap d’Estat a la recerca d’un compromís.

Es dóna per fet que es farà una reforma Constitucional per ajustar la relació entre Catalunya i l’Estat espanyol, i poder canviar la fórmula de finançament autonòmic i el tracte que es dóna a la llengua catalana.

Plaça de Catalunya a Barcelona.  L’independentisme ha fet sentir de nou la seva força. Les concentracions gairebé improvisades que partits i entitats havien convocat aquest vespre arreu de Catalunya després de l’abdicació del rei espanyol, han estat marcades pels crits d’independència i per la demanda del dret a decidir de Catalunya, que s’ha de concretar en la consulta del proper 9-N.

Milers de persones han omplert la plaça de Catalunya de Barcelona de Barcelona amb dues grans estelades al capdavant de la concentració, encara que també es podien veure banderes republicanes espanyoles i comunistes. A la Plaça Sant Jaume una altra concentració que ha omplert la plaça, amb domini total de les estelades.

Manifestació a Girona

Més d’un miler de persones a Girona amb crits gairebé majoritaris a favor la independència i amb un manifest a favor de la República Catalana i de la consulta. La manifestació ha acabat davant la subdelegació del govern espanyol, amb el cant dels Segadors.

Un miler de persones a la plaça de la Font de Tarragona per demanar un referèndum sobre la monarquia, on s’ha cremat una fotografia del príncep Felip al davant de l’Ajuntament, mentre un centenar de persones s’arribaven fins a la subdelegació del govern espanyol

A Lleida unes 800 persones a la plaça de la Paeria. Aquí s’ha llegit un manifest a favor de la república consensuat entre les entitats convocants

A Badalona (foto de la dreta) ple a la plaça de l’ajuntament, també amb domini aclaparador de banderes estelades.

La concentració a Terrassa absolutament dominada per les estelades, igual que a Sabadell, aquí quan una regidora d’EUiA ha penjat una bandera republicana al balcó de l’ajuntament s’han sentit alguns crits en contra. Posteriorment s’ha penjat també una estelada.

Terrassa

A Mataró encara que al terra s’havien posat una estelada i una bandera republicana, la gran majoria de manifestants portaven estelades i el crits eren d’independència.

A Tortosa després de la concentració que ha aplegat unes 200 persones, els manifestants han entrat al saló de sessions per demanar que es retirés la fotografia del rei, cridant “ independència i for el Borbó. El ple s’ha suspès uns 15 minuts.

A Manresa unes 500 persones, també  amb majoria d’estelades.

I la mateixa tònica a totes les ciutats i pobles on s’han fet concentracions, con en aquesta foto de la manifestació a Calella.