Quim Torra escollit 131è president de la Generalitat

Quim Torra i Pla (Blanes, 1962) ja és el 131è president de la Generalitat. Els vots a favor de Junts per Catalunya (JxCat) i ERC, sumats a l’abstenció de la CUP, li han permès ser escollit en la segona votació del debat d’investidura. Torra enfila ara la formació d’un Govern que haurà de revertir els efectes del 155, posar les bases del procés constituent, lluitar per la llibertat dels presos polítics i mantenir viva la flama de la legitimitat de Carles Puigdemont, el seu predecessor, que seguirà jugant un rol clau des de l’exili. La presa de possessió del nou president es farà a partir de dimecres.

Al llarg de les properes hores, Torra es reunirà amb les cúpules de les formacions que integraran el Govern -JxCat, el PDECat i ERC- per tal d’escollir els consellers que s’asseuran a la taula del consell executiu. Els perfils ja han estat avaluats, i una de les novetats és el probable nomenament de dirigents empresonats o a l’exili com ara Josep Rull (Territori), Jordi Turull (Presidència) i Lluís Puig (Cultura), almenys de manera temporal fins que siguin suspesos. Els noms forts del nou Govern seran Elsa Artadi -de JxCat, primer a Governació o Empresa, possiblement després a Presidència i probable portaveu- i Pere Aragonès, vicepresident i conseller d’Economia i, per tant, peça clau d’ERC dins de l’executiu.

La feina d’aquest executiu, definida per Torra, té grans eixos defensar la República -proclamada però no desplegada- de manera “inclusiva” i plantejar un pols al Tribunal Constitucional (TC) les lleis suspeses en l’anterior legislatura i el discurs de la segona sessió del debat d’investidura, el ja president ha instat l’independentisme a fer autocrítica dels fets d’octubre i ha demanat disculpes pel contingut dels tuits i els articles que l’oposició hagi pogut considerar ofensius. El contingut d’aquests textos ha aparegut amb força en les intervencions d’Inés Arrimadas, líder de Ciutadans, i de Miquel Iceta, primer secretari del PSC.

“La República catalana només pot girar a l’entorn de les persones. Llibertat i cultura: aquí és cap on hem d’anar”, ha recalcat el president investit, que ha recordat -de nou- la legitimitat de Carles Puigdemont, l’excepcionalitat de la legislatura -que l’oposició preveu curta- i la voluntat d’encetar el procés constituent en un context polític i judicial molt complex. “Hem d’anar de la recuperació de les institucions a la recuperació de la democràcia, amb l’elaboració d’una constitució”, ha apuntat el candidat, que ha esmentat l’Espai Lliure d’Europa, el Consell de la República i l’Assemblea de Càrrecs Electes com a pilars polítics de la nova legislatura.

Junts per Catalunya proposa formalment investir Puigdemont. Resum de la roda de premsa de Berlín

Aquest és un resum de la roda de premsa del portaveu de JuntsXCat, Eduard Pujol, després de la reunió feta pels diputats del seu grup amb el president Puigdemont a Berlín.

Pujol ha començat comentant que s’havia aconseguit una reforma important de la llei, i que això obria un escenari que faran servir en la mesura que ens sigui possible.

Ha deixat clar que no volen noves eleccions, que per ells no n’hi haurà, que esperaven que tothom estigui a l’alçada, i que tenien un compromís amb fer Govern i el mantenen

Ha dit que JxCat ocupa la centralitat de la política catalana i estan satisfets d’haver protegit la dignitat, la democràcia i la llibertat, i que ara es plantegen aprofitar el nou terreny de joc que els dona la reforma de la llei de Presidència.

Per això ha afirmat que els agradaria poder investir el president el 14 de maig. Amb aquesta investidura de Puigdemont entenen que s’obrirà un nou període que convidarà l’Estat a rectificar.

També han proposat d’obrir des del govern una comissió d’investigació del 155 per corregir els problemes que ha generat. Aquest comissionat seria per superar el 155, que ha fet que fins ara s’hagi estat sense control parlamentari, que és bàsic en una democràcia

Pujol ha afirmat que al darrera de la voluntat de fer República hi ha una idea transformadora

Ha alertat que intentaran fer la investidura perquè fins ara la justícia espanyola ha propiciat situacions que ens han prohibit 4 investidures. Amb la nova llei que entrarà en vigor i es podrà fer servir proposen investir Puigdemont, i que entenen que Torrent proposarà una data d’investidura després d’haver parlat amb els grups.

Ha deixat clar que són la llista del president i que el seu lideratge és indiscutible, que mai es discutiria la força política del president i que tots els diputats estan d’acord en aprofitar la nova reforma política”.

Ha dit que avui no han posat més noms damunt la taula, i que si hi ha una oportunitat de fer una investidura abans del 14, es farà.

Un partit alemany ofereix a Carles Puigdemont ser el seu cap de llista a les eleccions europees

L’agència alemanya de notícies, DPA, publica que el Partit Alemany de Centre (DZP) ha ofert al president Carles Puigdemont ser el seu cap de llista per a les eleccions europees del maig de 2019.

El Deutsche Zentrumspartei (DZP), també conegut per Zentrum, és considerat el partit més antic d’Alemanya, va ser fundat l’any 1870, i actualment no disposa de representació parlamentària.

Es tracta d’un partit d’arrel catòlica que actualment ocupa una posició marginal a l’espectre polític alemany, i que està sobre tot present als estats de Renania del Nord-Westfàlia i Saxònia Anhalt. El seu president és Gerhard Woitzik, vicealcalde de Dormagen, a l’estat de Renània del Nord-Westfàlia.

La noticia prové d’un tuït del periodista Andreu Jerez, que inclús publica una llista amb el nom del partit encapçalada per Puigdemont: “Increíble historia que publico hoy con @dpa_noticias: el pequeño Partido Alemán de Centro (DZP) ofrece a @KRLS ser su cabeza de lista para las elecciones europeas de mayo de 2019. Esta es la foto de la lista que presentaría el DZP si #Puigdemont acepta el ofrecimiento”.

El secretari general de Zentrum, Christian Otte, ha explicat a l’agència alemanya que van prendre aquesta decisió el passat dilluns en una executiva del partit.

Puigdemont pot presentar la seva candidatura al Parlament Europeu, perquè la llei electoral estableix que un ciutadà de la UE pot fer-ho en un altre estat membre sempre i quan hi tingui la residència”, diu el comunicat de premsa del DZP en què anuncia seva decisió. Si sortís elegit Puigdemont tindria impunitat parlamentària.

El reportatge a The Times sobre el president Puigdemont destaca el seu lideratge i la solidesa del moviment independentista

L’estranyesa de la vida de Carles Puigdemont és evident quan arribo al nostre lloc de trobada, un pis còmode i anònim a Berlín. Quatre mentors silenciosos: Dos guàrdies policials i dos simpatitzants, tots de Catalunya, em fan entrar a una habitació.

Aquestes són les seves “persones”. Puigdemont manté que el segueix el servei secret espanyol. Encara se sent trasbalsat de quan va descobrir un dispositiu de rastreig adaptat al Renault Espace en el que havia viatjat i afirma que els mitjans espanyols estan infestats amb espies governamentals. Puigdemont ara es comunica a través de missatges encriptats. Així comença el reportatge que The Times dedica al president de la Generalitat amb el títol de “la lluita per la independència de Catalunya segueix endavant”

El diari angles recorda la solidesa del moviment independentista català i la importància del lideratge de Carles Puigdemont, a qui descriuen com “l’enemic número u d’Espanya” en aquests moments.

En el reportatge, que signa la periodista Sally Williams, el president català explica que no esperaven una reacció repressiva tan forta” per part del govern de Rajoy. ”

Esperàvem que amb 40 anys de democràcia i el fet se ser membres de la Unió Europea hi hauria una nova generació, però estàvem equivocats”, ha sentenciat.

El president opina que després del que ha passat, “mai hauria hagut diàleg amb l’Estat Espanyol” i ha admès que va cometre un error al suspendre la declaració d’independència esperant ofertes de diàleg polític.

Puigdemont afirma que mai ha pensat a entregar-se a la Justícia espanyola, perquè “es convertiria en un ostatge sense llibertat d’expressió ni moviment”.

Explica que el seu objectiu i de la resta d’exiliats és utilitzar la seva llibertat per defensar la situació catalana i denunciar l’autoritarisme espanyol”.

En el tema personal reconeix la dificultat que suposa estar allunyat de la seva dona i de la Magalí i la Maria, les seves filles de 8 i 10 anys. “No puc fer petons a les filles, no els puc explicar contes , no es possible acostumar-se -se a aquesta situació. Quan hi parlo per FaceTime les veig espantades, ho puc veure als seus ulls”, detalla al rotatiu anglès-

Diu que es realista i que no té plans de futur. En el pitjor dels casos seré extradit a Espanya, el que significarà dècades de presó. Si no és així, passaré molts anys a l’exili”, però sigui com sigui pensa seguir fent política.

Quan per portar una cinta groga s’executava als catalans

Imatge: Viquipèdia

La vergonyosa requisa de qualsevol peça de roba de color groc (des de samarretes a bufandes) que la policia espanyola i els responsables de seguretat, van fer als seguidors del Barça durant la final de Copa jugada el passat dissabte a l’estadi de l’Atlètic de Madrid i guanyada per l’equip blaugrana al Sevilla, no és un més que un altre capítol en l’intent de reprimir qualsevol símbol que recordi i denunciï la pèrdua de llibertats, i que ens retreu al període més fosc dels començament del segle divuit.

Felip V ja va prohibir els llaços grocs als catalans. El groc era el color dels Àustries, enemics dels Borbons, juntament amb el negre. També era el color del príncep Jordi de Darmstadt que havia sigut lloctinent de Catalunya, abans de ser destituït, i que després va ser governador de Gibraltar, a part de que el groc era un símbol molt lligat als anglesos, potencials aliats dels austríacs i dels catalans, en forma de cintes grogues que usava l’Exèrcit del Parlament anglès durant la guerra civil d’aquest país.

El maig de 1705, el virrei borbònic Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, alertava a Felip V de l’exhibició de cintes grogues per part de la població de Barcelona i d’altres pobles de Catalunya la festivitat de Sant Jordi, i ja prohibia el color groc. La simpatia dels catalans per la causa austriacista era clara i la revolta contra Felip V era propera.

Així argumentava el virrei la prohibició segons es pot llegir al manuscrit “Recopilación de lo acaecido en la guerra de Sucesion” que es troba a la Biblioteca de Catalunya: “esparcían sus máximas en corrillos y contínuas tertulias desbaratando la pasión, que les hacía vivir ya no bien hallados, al parecer, en la quieta libertad que poseían, porque ya sólo atendían a su aduladora idea de que podían vivir con más anchuras. En esta situación publicaban su parcialidad adornándose con el color amarillo …/… y creando discordias entre las familias alineándose unos a un Príncipe y otros a otro.»

El 28 de maig del 1705, va ser Felip V, el que va fer publicar un ban anunciant la prohibició del color groc sota pena de mort.

Els historiadors Antoni Muñoz i Josep Catà, experts en la Guerra de Successió, citen el mercader i polític català, Salvador Feliu de la Penya, que relata que la primera execució va tenir lloc tres dies després de publicat el ban. “El día 31, se aorcò un paysano por llevar un listòn amarillo en el sombrero.”

Sembla ser que el 19 de juny es van executar altres dos veïns de Molins de Rei: “Mandò Velasco ahorcar a dos Moços de Molins de Rey por hallarles fuera de la ciudad, y llevar cintas amarillas” i no només això sinó que després va fer passar a dos nois, possiblement parents seus per sota la forca per escarni i exemple. “y a dos muchacos mandò passar bajo la horca”. Va fer passar s, era una mesura despietada i difícil d‘imaginar en un cap assenyat.”.

El 27 d’agost, quan la flota aliada ja assetjava Barcelona, Velasco informa al ministre de Secretaría del Despacho de Guerra y Hacienda José de Grimaldo que li han portat dos presoners, sembla ser que dos miquelets, que també van ser executats per portar llaços grocs “… de estos el uno hera de Barzelona y el otro de Vique, y haviendomelos trahido a las onze de la mañana, a las seis de la tarde ya estaban ahorcados, y colgados al pescuezo sus sombreros con las zintas amarillas…”.

Finalment el 9 d’octubre la resistència interior i les tropes aliades van obligar a les tropes borbòniques a capitular. Al barri de la Ribera la revolta va ser especialment intensa intentant evitar que el virrei fugis i s’emportés els presoners acusats de conspiració. Una vegada la ciutat en mans dels aliats comandats per Peterborough, i gràcies també a la intervenció del Consell de Cent, Velasco i altres alts càrrecs borbònics van aconseguir salvar la vida.

El 22 d’octubre entrà a Barcelona l’arxiduc Carles, i el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes i és proclamat rei amb el nom de Carles III.

Reportatge al Washington Post sobre els CDR als que defineix com associacions de veïns

Amb el títol de “Amb els líders de Catalunya a la presó, Espanya colpeja a les bases, “ el Washington Post dedica un reportatge als CDR, que defineix com associacions de veïns que han assumit un paper clau en el moviment d’independència de Catalunya, després que el seus líders hagin estat empresonats o hagin fugit del país.

Des de la repressió d’un referèndum no autoritzat sobre la independència a l’octubre, centenars d’autoproclamats Comitès per a la Defensa de la República porten a terme una campanya d’interrupció econòmica, bloqueig de carreteres i autopistes i captures temporals de peatges en desafiament del govern espanyol, , explica el rotatiu nord-americà.

El reportatge explica que els CDR, creats inicialment amb l’objectiu de salvaguardar els centres de votació on es va celebrar el referèndum d’independència de l’1-O, inclouen persones de totes les edats i àmbits de la vida, amb una xarxa de més de 300, logotips únics i pàgines de perfil separades a les plataformes de xarxes socials, sense tarifes, ni trucades, cap líder oficial, cap seu i que l’assistència a les reunions setmanals és opcional.

Tot i que els activistes diuen que no són violents, Espanya veu les seves activitats d’una manera diferent, diu el reportatge. El Washington recull que el govern espanyol considera accions com el sabotatge contra l’estat, i que el ministre d’Interior, Juan Ignacio Zoido, ha qualificat els CDR com “cèl·lules organitzades que poden causar danys, pertorbacions i trencar la normalitat”. “Si no molestem l’economia, ningú us escoltarà”, diu al diari una dona del CDR de 55 anys de l’Eixample barceloní, que es va a negar a donar el seu nom perquè temia ser arrestada.

El reportatge afirma que experts de seguretat diuen que aquestes activitats no s’haurien d’equiparar mai amb el terrorisme, i recull l’opinió de Sonia Andolz, investigadora política de conflictes i seguretat internacionals de la Universitat de Barcelona que afirma que perquè es consideri terrorisme es precisa tenir “una organització política que vulgui causar terror a la població civil”, com el cas d’ETA o els jihadistes islàmics.

Explica el cas de Tamara Carrasco que fou detinguda a partir d’un àudio publicat al diari El País en què parla vagament de plans per paralitzar el port de Barcelona, interrompre les línies de comunicació i bloquejar les vies del tren, en un context de vaga general i sense violència, també recull la detenció de sis homes que es van creure que eren membres de les CDR, sota les normes d’emergència imposades , i que van ser alliberats després d’un interrogatori i acusats de delictes de desordres públics per la seva participació en protestes a l’exterior del Parlament català al gener.

Retiren llaços grocs i anul·len un concurs de sardanes a Perpinyà

Jean-Marc Pujol (UMP), alcalde de Perpinyà, ha fet retirar aquest matí els llaços grocs que membres del Comitè de Solidaritat Catalana havien penjat a la capital nord-catalana durant la nit per reclamar la llibertat dels presos polítics del Principat.

També s’ha fet públic avui, través d’un comunicat, que es posposa un concurs de sardanes que havia de tenir lloc el 15 d’abril a Perpinyà. El comunicat de l’organització diu que els motiu “són els esdeveniments que s’estan produint a la Catalunya Sud”, i es demana disculpes a les persones i colles que havien planejat participar en aquesta reunió anual. L’organització afegeix que “basant-nos en aquesta situació i els elements que se’ns han fet conèixer, vam decidir cancel·lar el nostre esdeveniment en la data prevista originalment”.

Febrer 2012: Pujol rebut per Artur Mas a la Generalitat de Catalunya

Pujol va guanyar les darreres eleccions amb la coalició “Perpinyà per a tothom”, que reuneix quatre partits polítics: la UMP, la UDI, la CNIP i el partit catalanista Unitat Catalana, succeint l’anterior alcalde Jean Paul Alduy l’abril del 2014.

El líder del principal partit que governa amb Merkel afirma que el “moviment d’alliberament català és legítim”

Alexander Dobrindt, líder de la CSU al Bundestag, ha declarat que “allò que s’ha concedit a Escòcia com a dret d’autodeterminació no es pot considerar a Catalunya com a colpista”.

Les declaracions del cap del principal partit de l’estat de Baviera han estat reproduïdes per diferents mitjans de comunicació del grup Funke Mediengruppe. Donbrindt ha afegit que moviments d’alliberament com el català no es poden considerar com a il·legítims, i que “tothom a Europa ha de tenir el dret a discutir sobre la seva identitat”, perquè la Unió Europea és una comunitat de la diversitat i que seguirà unida només si es respecten les tradicions i peculiaritats de cada comunitat.

La CSU és un partit demòcrata cristià que només es presenta a Baviera, on ha guanyat totes les eleccions des del fi de la segona guerra mundial. És un partit coaligat amb la CDU de Merkel i actualment disposa de 46 diputats dels 709 del parlament alemany, essent un dels tres partits que conformen el govern de coalició de la cancellera alemanya al costat de CDU de la Merkel i els socialdemòcrates.

Entre el 2013 i el 2017, Dombrindt va ser Ministre Federal de Transports i Infraestructures Digitals del Govern d’Angela Merkel, un aliat imprescindible per a la cancellera.

Ciutadans alemanys demanen a Berlín de reconèixer la República Catalana

Un grup de ciutadans alemanys residents a Catalunya ha fet arribar una carta a l’ambaixador espanyol a l’estat i també al cònsol de Barcelona, en la que Alemanya que diuen ja ha fet un primer pas molt important per a ajudar a restablir la democràcia a Espanya, hauria de ser un bon exemple tot convertint-se en el primer estat europeu que reconegui la República Catalana.

En la seva carta recorden que dret d’autodeterminació és un dret humà i es pregunten el per què el poble català no hauria de gaudir d’aquest dret, així mateix afirmen que els membres del govern de Catalunya, elegits en eleccions lliures, han estat cessats per motius completament absurds i han estat acusats i empresonats o són a l’exili, i que en realitat, no s’acusa els polítics, sinó les conviccions dels seus votants.

Expliquen que contràriament a la declaració del portaveu del govern alemany, Espanya no es va convertir en un estat constitucional després de la mort de Franco, i que és un estat en que la llei va absoldre a tots els criminals del franquisme i en el qual es destinen diners públics a la fundació del dictador Francisco Franco.

També que els observadors internacionals confirmen que Carles Puigdemont és perseguit a causa de les seves conviccions polítiques i, per tant, Espanya incompleix les normes democràtiques bàsiques i els drets humans i el Govern.

L’Assemblea Nacional Catalana reclama oficialment investir Carles Puigdemont

Foto: Compte Twitter Elsa Artadi

En un comunicat fet públic avui, l’Assemblea explica que és fonamental una resposta política, més enllà de l’estratègia jurídica, i que aquesta passa necessàriament per la investidura del president il·legítimament destituït, Carles Puigdemont, legitimat de nou per les urnes del 21-D.

L’Assemblea raona que aquesta investidura té com a centre el respecte al principi democràtic i a la sobirania del poble català, i que a més internacionalitza la causa catalana i reflecteix millor el sentiment majoritari de l’electorat independentista.

L’ANC afirma que pot entendre la proposta d’investidura de Jordi Sánchez dins de l’estratègia de defensa jurídica i de denúncia de la vulneració de drets fonamentals per part de les institucions espanyoles, però aposta totalment per investir Carles Puigdemont.