27-S. El darrer esprint o només una altra cursa?

Carme Teixidó

Presidenta d’Ara o Mai i portaveu de Catalunya Diu Prou

En aquesta cursa, que serà l’assoliment de la independència, se’ns barregen varies modalitats, cursa de fons, obstacles i també l’esprint.

La societat civil ha demostrat estar a l’alçada de la competició, sense defallir, entrenant, competint i guanyant cadascun dels play off jugats fins ara, un esforç titànic, fet no per esportistes d’elit sinó per persones que en alguns casos ni tant sols havien practicat mai esport fins ara.

Molt possiblement en un procés d’independència era necessària aquesta implicació per part de tots, però aquesta causa ja dura massa. En aquest moments ja comencem a tenir als neòfits atletes, cansats, amb rampes, amb sobrecàrregues musculars, i alguns fins hi tot pensem que el premi no és assolible, que ens l’han canviat, que correm darrera d’una pastanaga que alguns condueixen, però que en realitat no ens porta on volem.

En aquest moments d’incertesa que viu una part de la nostra societat, ens posen al davant el que s’anuncia com la cursa definitiva, el 27S.

I mentre alguns continuem dubtant d’altres s’afanyen amb la recuperació, però tots ens preparem per aquest nou esprint final. Serà l’últim? El cor desitja que sí, el cap ens diu que… A no ser que les condicions siguin molt clares, correm el risc de fer un nou esforç titànic per arribar a no res.

Alguns dels corredors necessitem claredat, saber exactament quin és l’objectiu, amb paraules clares, amb paraules que no puguin tenir varies lectures, necessitem per creure, que qui ha de guanyar no és nacionalista, ni sobiranista, sinó independentista. Necessitem saber que farem el dia 28, necessitem escoltar que el nostre full de ruta per fi deixa de passar per negociacions pactades amb l’estat espanyol, no volem un full de ruta, volem un pla d’execució de la independència, sense dubtes, sense peròs, sense variables.

Alguns comencem a pensar que hi ha interessos per fer que els nostres atletes abandonin, i així justificar que no estem preparats per assolir la independència.

Alguns pensem que ja fa massa temps que dura tot plegat i que l’equip mereix la medalla i si cal canviarem l’entrenador, i si convé a tot l’staff.

Una cosa sí, malgrat el cansament i el sobreesforç demanat hem de seguir deixant-nos tots la pell, fins a aconseguir-ho.