Voluntat sotmesa

Foto de la concentració convocada a través de les xarxes socials “Sant Jaume plena d’estelades”. 5 de maig del 2012

Lluís Turró (@llturro)

Fa poc, en una entrevista feta per Ara o Mai, Elisenda Paluzie avisava: “En un context com el nostre, que és no acordat amb l’Estat, el problema de fer la declaració és ser capaços de fer-la efectiva, amb decrets o lleis immediats que suposin el control de la hisenda, territori i infraestructures energètiques. Això implica un grau de força política, cohesió, autoritat i determinació del govern enormes. Dubto que hi sigui.”

Poc després, Raül Romeva amenaça l’estat amb una DUI, a l’hora que deixa la porta oberta a:”parlar de federalisme, a condició que el subjecte a federar sigui una Catalunya sobirana.”

Quasi al mateix moment, Jordi Sànchez s’apunta a la festa de la DUI mentre proposa als catalans el dia de la marmota tot dient:

“Un triomf de l’independentisme el 27-S no implica cap declaració unilateral d’independència tot seguit, ni al setembre ni a l’octubre. És més, cal que el govern es torni a dirigir al govern espanyol per pactar el referèndum negat el 9-N, que en un termini raonable permeti discernir de manera inequívoca si Catalunya vol ser independent.”

Un problema de voluntat

Tal i com avisa Elisenda Paluzie, sense determinació no anem enlloc. El comportament d’alguns dels nostres líders és més semblant al del nen que protesta, que al de l’adult un cop presa una decisió. Si ja saps on vas, el missatge és inequívoc. Si anem a per un estat independent, les declaracions de Romeva i Sánchez sobren.

Vull recordar que el punt de negociar un referèndum per la independència amb l’estat espanyol no hi era a l’acord de creació de Junts pel Sí. Anant més enllà, en l’acord es deia:

“Procés cap a la creació d’un estat independent. Si els ciutadans de Catalunya escullen, a través de les eleccions del proper 27 de setembre, una majoria de diputats a favor de la independència, s’iniciarà un procés cap a la creació d’un Estat independent.”

Aquest text desapareix en la web de la candidatura i en el seu lloc podem trobar un lacònic:

“Si el 27 de setembre aconseguim una majoria clara i àmplia al Parlament de Catalunya començarem l’última etapa del procés per aconseguir la plena sobirania. La candidatura de Junts pel Sí vol construir un país nou perquè les futures generacions puguin gaudir d’un futur millor i més just.”

Es a dir, canviem “estat independent” per “plena sobirania”. I el que és pitjor, canviem la “majoria de diputats independentistes” per “una majoria clara i àmplia” i, s’entén, sobiranista.

Un malpensat diria que, un cop aconseguit el pacte pel Junts pel Sí, tornem als vells missatges. Retrets al l’estat espanyol, rebequeries i poc més.

Recordeu el “nacionalista és més que independentista”? Doncs sobiranista deu ser encara més. Potser com independentista amb la voluntat sotmesa. Ho haurem de preguntar.

La Sobirania Fiscal, un pas endavant

Lluís Turró

Fent el trapasser a la web de l’ANC trobo la campanya de Sobirania Fiscal. Pagar els impostos a la Hisenda Catalana, que acabarà pagant-los a l’espanyola, sí, però que en serà dipositària durant uns dies. La idea em sembla genial, atrevida i molt coherent. Volem ser independents? Doncs comencem a demostrar-ho.

El meu gestor rep la idea amb escepticisme i em recomana no jugar amb la hisenda ni amb els diners. Li dic que no és un joc, que vull donar el pas. No puc demanar fermesa a d’altres i pagar els impostos a Espanya tenint una alternativa, simplement, no puc. Em veu convençut i deixa d’insistir. A dia d’avui ja no sóc l’únic client que té que paga a la Hisenda Catalana.

Buscant suport i convèncer a tercers

Poc vaig trigar a dir a la meva territorial que estava exercint la Sobirania Fiscal. La sorpresa va ser quan Josep Puigvehí, el gran Josep, em diu que a la comarcal l’Andreu Porta, membre del Secretariat Nacional, va dient que posen multes. Com? L’ANC proposa als seus membres fer una campanya il·legal? En Josep estava tan estranyat com jo.

Amb el temps, l’ANC a retirat la campanya de Sobirania Fiscal. Les demostracions d’independentisme via diners les prefereixen com a donatius o venda de samarretes. La Sobirania Fiscal no els hi aporta res.

El suport arriba d’un lloc inesperat

Faig un tuït dient que acabo de pagar l’IVA a la Hisenda Catalana i que tot va bé. Els més entusiastes immediatament responen preguntant o simplement animant. Conec Míriam Nogueras, Míriam, no canviïs mai, i el grup del Cada Onze De Cada Mes.

Dins el mateix entorn Twitter, Catalunya Diu Prou s’ofereix a donar-me suport pel que fa a la Sobirania Fiscal. Tinc que confessar-ho, no entenia res. No es suposava que era l’ANC la que hauria d’haver fet aquest oferiment?

La veritat va sortint de l’amagatall

Torno a fer el trapasser, però aquest cop a la web de Catalunya Diu Prou. I què trobo? El mateix procediment anunciat a la web de l’ANC, però amb molta més informació. Entre d’altres coses, un vídeo amb el Delegat Especial de l’Agència Tributària Espanyola, dient que no hi havia cap problema en ingressar els diners a l’Agència Tributària Catalana. Res de multes, res de traves. Tot transparent i ben explicat.

Però el que més em sorprèn és trobar-me amb què els creadors de la idea, els que ho han defensat i tirat endavant, no són l’ANC. Són els de Ara o Mai. Concretament Carme Teixidó, Josep M. Bellmunt i Daniel Laspra de CADCI.

Ara, recordant els missatges sibil·lins llençats a les comarcals respecte les multes, veient la transparència i rigorositat de Catalunya Diu Prou i tenint la pròpia experiència, ja puc comparar i treure’n conclusions. Espero que molts de vosaltres també.

Fem doncs Sobirania Fiscal?

Recentment, fa uns tres mesos, la Generalitat de Catalunya ha posat a disposició dels ciutadans la opció de fer pagament dels impostos via telemàtica. Això només ha estat possible gràcies a la pressió dels que fan Sobirania Fiscal.

Trobaràs l’ANC dient que la Hisenda Catalana no està preparada (Carme Forcadell, Vilassar de Mar). Suposo que en la mateixa línia que quan s’atura manifestacions de pressió a polítics, amb l’excusa de que no estem preparats per ser independents. Però també trobaràs valents que creuen que les coses s’aconsegueixen empenyent i no observant. Pressionant i no seguint. Sent honestos i no venent-se.

Si creus que tenir els diners és important, la Sobirania Fiscal és un pas contundent. Els teus diners passaran pel compte corrent de la ATC. Fer el traspàs a l’espanyola és prémer un botó… i aquest botó és poder.

Client cabut o proveïdor maldestre?

Lluís Turró

“Escolti, voldria tenir Wifi a tots els pisos de l’edifici”, diu el client.

“Cap problema”, contesta el proveïdor. “Li muntarem antenes per planta i només haurà de passar cable per un sol punt”.

“Perfecte. Hem posat com una de les característiques dels pisos la bona connexió a Internet que tindran.”, diu el client tot satisfet.

La veritat és que es posa d’allò més content pensant en l’estalvi i lo ràpid que pot anar tot plegat. Ha fet una bona troballa amb aquest proveïdor.

Han passat uns mesos després de la instal·lació

L’edifici està acabat i ja hi viuen persones al pisos. Les queixes per la connexió a Internet, però, són constants. El client truca al proveïdor per demanar-li explicacions.

El proveïdor s’excusa dient que les antenes que va muntar no són suficient per donar cobertura a tots el pisos d’una planta, i que s’haurien de muntar antenes repetidores. S’hauria de fer un nou pressupost.

Pressupost acceptat, instal·lació feta… els problemes continuen

La connexió a Internet continua sent un problema. El client mira desesperat els pressupostos i veu que el proveïdor ha fet fil per randa el que s’hi diu.

Els pressupostos deien què es faria, no l’objectiu a assolir. El proveïdor havia complert en tot el que estava escrit. El client tenia les antenes i els repetidors, però no una connexió fiable.

Posem-hi noms?

Els clients som nosaltres.
Les antenes i repetidors són els vots.
El pressupost és el N9N.
El proveïdor és Mas i el seu govern.
La connexió Wifi és la independència.

La independència: Percepcions que enganyen els sentits

Lluís Turró

Per molt que corris, mai enxamparàs l’arc de Sant Martí. Les gotes de pluja, travessades pels raigs solars, formen un espectre de colors visible des d’una distància i angle determinats. Quan t’apropes, són noves gotes les que et mostren l’espectre, perdent el reflex de les anteriors. En la mesura que la densitat de les gotes disminueix, l’arc de Sant Martí es torna més feble i desapareix.

La lluna sembla acompanyar-nos mentre passegem per la nit. La velocitat amb que desapareixen els objectes més propers comparada amb la permanència dels més llunyans provoca aquest efecte. Per comprovar-ho, i posant una mica d’imaginació, posem una fulla de paper a 10 metres i mirem-la fixament. Ara, posem-nos una fulla de paper a 10 centímetres de la cara, però deixant espai per veure l’altre fulla. Costa poc d’imaginar que si ens moguéssim lateralment mig metre, la fulla més propera hauria desaparegut, mentre que la fulla a 10 metres continuaria sent perfectament visible, “acompanyant-nos”. La lluna és a una distància mitjana de 384.399 kilòmetres. L’efecte es magnifica.

El Govern ha creat la percepció que la independència de Catalunya és a tocar. Encara que per molt que ens hi acostem continuï estant a la mateixa distància: un referèndum per la independència i una declaració o proclamació de la mateixa. Mentre, per estar entretinguts, unes bones estructures d’estat. Aquesta va ser promesa electoral del 2012, les famoses eleccions sobiranistes. Aquesta és la promesa electoral del 2014. Els petits canvis aplicats són, que en cas de no ser negociable el referèndum per la independència el 2016, llavors es faria una proclamació ja anunciada. Obliguem i donem temps perquè l’estat espanyol ens faci una oferta. Mentre, perdem la il·lusió guanyadora del 2012. Una crisi ben passada pot amb tot.

A tot això, tenim els representants de la societat civil “acompanyant-nos”, negociant per nosaltres. Algú recorda alguna assemblea on s’hagin presentat els projectes per votar-los? Algú va votar la “V”? “El país que volem”? La “Gigaenquesta”? Hem dit en algun moment dit que acceptaríem tornar a fer un referèndum el 2016? Els nostres representants creen la percepció d’estar negociant per nosaltres, però sense haver-nos preguntat mai.

La font d’informació respecte el que tenen preparat és el full de ruta en procés a la taula de partits. Culmina amb un “En qualsevol cas, restaria oberta la possibilitat de negociar, des de la sobirania pròpia, noves formes de relació amb l’Estat espanyol”. Van fent la incerta tercera via.

Caldrà anar preparant movilitzacions i tenir clar que poc podem comptar amb la Lluna

Què ha passat perquè deixi de creure en Mas?

Lluís Turró (@llturro)

Vagi per davant, en CiU no he cregut mai. Vagi per davant també, tot el que dic és parlant en clau de independència, no de polítiques socials o econòmiques.

Mas com a cap del moviment independentista

El 2012 va ser un punt d’inflexió i no tinc dubtes respecte que Mas va saber llegir-lo perfectament. Calia donar un tomb a tot plegat i calia fer-ho ja. Mas convoca eleccions i en el seu programa hi col·loca punts tant importants com el referèndum per la independència i la creació de les estructures d’estat. Demana una gran majoria per poder assolir aquests grans objectius de la societat catalana. Com a resultat de les eleccions no aconsegueix aquesta gran majoria, però sí un soci en el que són els grans objectius.

La lectura autonomista del fet

Mas recull el desig de la gran majoria de catalans de poder-se expressar en les urnes respecte el seu futur dins l’estat espanyol, sent una de les opcions la creació d’un nou estat català independent.

La lectura independentista del fet

Mas veu el problema que li ve a sobre i intenta aconseguir una gran majoria vers el desig de fer un referèndum, sense posicionar-se mai per l’estat independent.

Mas convoca la consulta referendària

Ja sabeu com va anar tot. Quan ens deien que Espanya enviaria els tancs, dèiem: “Llavors ja haurem guanyat”. Finalment tot va quedar en un “No ens ho han deixat fer, què hauríem d’haver fet, no votar?”. Aquell valor que semblàvem demostrar quan dèiem “Que vinguin, que vinguin”, va quedar en un no res.

La lectura autonomista del fet

Hem votat, que és el que Espanya no volia. Amb un parell de pebrots.

La lectura independentista del fet

Hem oblidat el que volíem i el que ens havien promès: un mandat popular.

Mas presenta el seu full de ruta

Mas presenta un full de ruta, on apareixen primer unes eleccions plebiscitàries on concorren llistes unitàries de partits independentistes i els partits tradicionals no-independentistes. Aquest punt és condició sense la qual no hi hauran plebiscitàries. Dins el mateix full, a un màxim de 18 mesos després les primeres eleccions, apareixen les segones, eleccions constituents, més un referèndum per la independència.

La lectura autonomista del fet

Ara és moment de mirar pel país. Tots units a les urnes. Ho hem de fer plegats.

La lectura independentista del fet

Junts per fer què? Eines d’estat. Ja som majoria al parlament per això i, suposadament, portem fent-ho des del 2012. Si hi ha plebiscitàries ara, hauria de ser per posicionar-nos vers la declaració d’independència. Perquè no en parlem d’això?

Mas defensa que en les eleccions constituents sabrem millor si volem ser independents

El full de ruta d’en Mas té el punt culminant en les darreres eleccions, les constituents, on també es farà un referèndum vers la independència de Catalunya. S’entén de l’enunciat que aquestes eleccions seran ja normals, amb partits polítics i sota les lleis espanyoles. Perquè sí, el full de ruta culmina amb una proclamació d’independència si s’ha guanyat el referèndum.

La lectura autonomista del fet

Els catalans tindrem tots els ets i uts per poder decidir què votar en referèndum. Ja no caldrà la opció federalista, donat que haurem construït eines d’estat. Ja serem un estat (??!! És això la tercera via?)

La lectura independentista del fet

Estarem 18 mesos fent el que ja podem fer ara amb majoria sobiranista. I el referèndum final té escenaris de bogeria:

– Guanya el sí a la independència, però els partits a favor són minoria. Si els partits no-independentistes fan coalició, era vinculant el referèndum? Tindran voluntat de declarar la independència?

– Guanya el no a la independència, però els partits a favor són majoria. Els partits independentistes són demòcrates, no hi ha dubte, no declararien la independència.

Ambdós escenaris són contraris al nou estat català. L’entrada de Podemos no fa sinó que empitjorar el possible escenari favorable.

La pèrdua de confiança

Entenc que he estat arriscant-me a l’hora de proposar dues lectures dels fets, i que puc haver-me equivocat al titllar-ne una d’autonomista, quan la gent que la defensa ÉS independentista. Però hi ha una cosa que és certa en tot el que he dit. He perdut la confiança en Mas. I la tenia, com molts de vosaltres.

Que estiguem parlant ara de llistes unitàries o punts comuns és una de les meves queixes. Perquè crec que ens és igual als no-afiliats-a-partits-polítics com ho facin. El que volem és que ho facin. Ens han passat el problema a nosaltres, els no-afiliats-a-partits-polítics, perquè ens barallem. I l’ANC s’hi ha ajuntat per veure si també suquen. Ara tothom vol cadira al Parlament, bé, els amb-aspiracions-a-tenir-càrrec. La resta el que volem és la independència.

Pel meu gust, pel que fa a les eines d’estat i el referèndum per la independència, el full de ruta actual d’en Mas i les propostes que portava al programa en les eleccions del 2012 són iguals. Estem repetint, en un bucle.

El 9N utilitza un registre sòlid que assegura una persona, un vot

Lluís Turró
Informàtic. Ara o Mai Serveis

Votar usant el cens és la manera més ràpida i segura. Tothom va on li toca i només pot votar un cop. Aquest 9N no utilitza el cens i, per tant, evitar els vots duplicats passa a ser un tema a resoldre.

L’aproximació feta a la consulta d’Arenys i a totes les que en van derivar, era registrar el número de DNI en una base que era consultada per xarxa. Si la xarxa fallava, fallava la comprovació del registre i s’admetien vots sense comprovar si eren duplicats. La comprovació final es feia consolidant bases.

El sistema de registre utilitzat en aquesta consulta 9N és molt més sòlid. Es basa en el treball fet en bases de poblacions, cognoms, carrers i numeració dels carrers per lligar-les a les bases dels col•legis. D’aquesta manera, instal•lant aquestes bases localment a tots els ordinadors, es possible crear un protocol d’admissió de vot sense connectar a cap xarxa.

El protocol

1. Es dirigeix el votant a la mesa que li correspon pel seu cognom.

2. Es fa el registre amb les dades del DNI vigent, posant tants discriminadors com calgui (població, cognom, carrer, numeració del carrer)
a. Si dóna com a resultat la mesa on es fa el registre, s’entra el DNI.
b. Si dóna un altre mesa, s’informa l’interessat on és el seu col•legi.

3. S’entra el DNI.
a. Si no ha estat registrat abans, es procedeix a votar i es registra.
b. Si ja ha estat registrat no és permet votar.

Conclusions

Al ser les mateixes bases instal·lades a tots els ordinadors, no cal cap connexió en xarxa. Seguint acuradament el protocol, no es produiran duplicats. No cal cap connexió a Internet.

La consulta 9N té un sistema de registre molt sòlid. És millor que l’utilitzat en les consultes. Bàsicament, el treball ha estat en les bases de població/cognom/carrer/numeració per lligar-les a col•legis.

Això sí. És lent.

Si s’amplia el període de votació a 15 dies després del 9N, sense necessitat de justificar res, a les delegacions del Govern, podem aconseguir més vots dels inicialment calculats, ⅓ del cens.

Anem a votar amb il•lusió, massivament i provocant tantes cues com calgui. Als col•legis, a les meses i a les delegacions del Govern quan toqui.

Ens ho han posat difícil, com sempre, però amb nosaltres no podran.

Què passa amb la consulta? Una anàlisi tècnica del Nou 9N

Lluís Turró

Informàtic. President de la Fundació TIC

Hi han hagut tants canvis en els darrers dies i es diuen tantes coses, que ja no sabem que hem de pensar respecte a què passarà el 9 de novembre. Bé, una cosa és segura: el 9 de novembre anirem a votar.

Si féssim cas de l’estat espanyol pararíem boixos. Segons ells, el primer 9N era il·legal i el nou 9N no dóna garanties democràtiques. El fons real el coneixem tots, no volen que ens expressem i que el fet pugui quantificar-se. Perquè sí, això ja no és la Via Catalana cap a la Independència, ni l’Ara és l’hora, units per un país de tots, el 9N es pot comptar i el resultat els hi fa por.

El primer 9N era d’allò més senzill. Tenir el cens disponible permet simplificar el protocol d’admissió del vot. Simplement mostres el DNI al lloc on t’han assignat i els encarregats de la mesa fan una creueta al teu nom. I apa, a votar.

Aquest nou 9N ja no és així. Al no haver-hi cens cal fer primer un registre del votant, just abans d’emetre el vot. Com a resultat, el procés de votació serà més lent.

Entès que el nou 9N és més complicat, un dedueix ràpidament que caldran més meses. Si volem tenir èxit, hem de posar-hi tot, oi? I tot vol dir: tot.

Els responsables del 9N

El primer 9N era convocat pel MHP del Govern. El dispositiu que es posava en marxa era el mateix que en unes votacions normals. Com aquest 9N és il·legal, impugnat per l’estat i suspès cautelarment pel TC, acatem i no es fa.

El nou 9N s’inicia un cop suspès el primer 9N, però la posada en marxa la fa la societat civil. És a dir, el nou 9N el fem nosaltres. En som els responsables.

Els recursos, anem a posar-ho tot

La Generalitat i els ajuntaments cedeixen locals per instal·lar-hi les meses. Milers de voluntaris de tota Catalunya estaran el nou 9N en aquestes meses, fora informant a la gent de com votar i els dies abans fent bustiades, creant comissions i deixant-s’hi hores i salut, si cal.

Donat que el procés de votació és més lent el nou 9N que no ho era el primer 9N, s’entén que tindrem més meses i, en general, més recursos. Doncs, malauradament, no és així. Fins i tot hi han menys punts de recollida que en les anteriors consultes iniciades a Arenys de Munt. Amb els recursos actuals, es podrà recollir un quart dels cens total. La majoria silenciosa tindrà encara llarga vida.

Ah, recordeu qui són els responsables del nou 9N, oi?

Nosaltres.

Per què dic que la recollida de vots serà lenta?

Si comptem que per cada vot calen 2 minuts, tenim un ritme constant d’entrada de vots, hi han 6.000 punts de recollida i serà obert 11 hores, ens dóna un total de 1.980.000 vots. Tenint en compte que el cens és al voltant dels 6 milions, voten els majors de 16 anys, ens dóna una capacitat de recollida de ⅓ del cens. No tindrem un ritme constant, ni totes les hores seran hàbils. En recollirem menys.

Finalment no hi haurà comprovació de duplicitat de DNIs en línia. Aquest sistema hauria estat lent, però un cop validat un DNI, el vot es podria emetre amb total seguretat. Vot a la urna, vot vàlid.

Hi ha un sistema per saber si es vota on toca: introduir les dades de població, carrer i cognom del DNI i veure si es correspon amb el lloc de votació. Això alentirà encara més l’entrada. Sinó es fa així, i només es comprova el cognom, a llocs com Barcelona es podrà votar a tants punts com hi hagi, simplement anant a la mesa que toca per cognom.

Sembla que a llocs com Barcelona els ordinadors estaran connectats per xarxa i es podrà saber si hi ha una duplicitat via consolidacions periòdiques de les bases.

Sigui com sigui que es faci, la duplicitat de DNIs no és sabrà fins que no es consolidin les bases. I el problema no és tant haver descobert una duplicitat, sinó què fas llavors. El vot és secret, no pots extreure el duplicat. Tota l’urna queda fora.

No hi ha temps per la queixa

No hi ha temps per queixar-nos, només hi ha temps per participar. L’èxit d’aquest nou 9N l’han deixat a les nostres mans. Si surt bé, això sí, n’hi haurà uns quants que voldran endur-se el mèrit. Res, no dubteu, el mèrit és nostre. Molt nostre.

Ho és, perquè podríem dir-los que la promesa de fer-ho bé el 9N era seva: Govern, ANC i Òmnium.

Ho és, perquè quan es va començar a saber com seria aquest nou 9N, no va haver-hi cap protesta, tot i que molts catalans volíem la desobediència. Sí, aquella que ara no toca.

Ho és, perquè malgrat el nyap que ens han deixat, acabarem demostrant que volem la independència.

Voldria que els hi quedés clar

M’agradaria no convertir aquest nou 9N en una festa més. Jo no aniré a votar per demostrar res a l’estat, ni a la comunitat internacional. Hauria estat així el primer 9N. Aquest nou 9N vaig a votar perquè els nostres governants entenguin d’una vegada el que esperem d’ells.

Penseu què hauria passat si, vist que no es podrà recollir ni la meitat del cens, els catalans ens haguéssim plantat. Amb quina cara ens dirien que no ha pogut ser, després de tanta promesa. Estem donant una sortida digna al nostre Govern, estem deixant que puguin dir: el 9N es va poder votar.

Voldria que aquest cop els catalans demanéssim a canvi fermesa en els propers passos. I un debat obert respecte la DUI. Prou eufemismes. I donada la inoperància de l’ANC a l’hora de protestar les decisions del Govern, haurem de trobar la manera de aixecar la veu.

Perquè ARA SÍ TOCA.