Massiva assistència de públic i èxit del Pregó alternatiu de Toni Albà

El Pla de Palau i els carrers del voltant s’han omplert per escoltar al Borbó. El rei Borbó ha començat el pregó amb un: “Ciudadanos, ciudadanas de la conquistada villa de Barcelona”. “Es para mi un motivo de honda satisfacción, en estas fechas tan señaladas, dirigirme a todos vosotros y a mi querida Sociedad Civil Catalana desde esta Plataforma por Cataluña. No, desde esta Plataforma”.

Després ha dit que “he constatado que en todos los pueblos y ciudades habéis tomado por costumbre poner en balcones dos banderas rojigualdas pegaditas la una a la otra, como formando cuatro barras verticales, con un triángulo azul como firmamento de fondo para una estrella blanca y pura, símbolo de mi borbónica figura. Me mondo” .

La meva presencia aquí ha dit Felip V “es debida a qué, desde mi última estancia en la Condal Ciudad, -para los que no estabais os diré que mi visita fue arrasadora, si no os lo creéis podéis visitar el Memorial 1714 en el Fossar-… “decía, que estoy aquí para que veáis que a pesar de que hayan pasado más de 300 años aún estoy vivito y coleando, o quiza debería decir “vivito y colauando”.

Felip V ha repartit per a tots els grups polítics. Des dels “populares y los sociolistos, que velan porque la paz de estos 40 últimos años siga igual los próximos 40 años”, com PDC, “los peores separatistes, porqué son un partido que no tiene ni nombre. Ya se lo dije “Xavi Trias, ¿no has tenido suficiente escarmiento con las falsas acusaciones que nos hemos inventado y dicen que un pastón nos han costado?

També ha rebut la CUP: “Estos okupas, y aunque María José Lecha, les echa champú para los piojos, no hay manera, los amigos de los manteros ”i finalment ERC. “los peores, los republicanos, que tendrían que ir al frío bosque, que es Alfred Bosch“.

El Borbó en canvi ha repartit elogis a Ciudadanos i el PP: “Sólo cumplen con su misión los legionarios de Carina Mejías, y el hermanito del popular Jorge Fernández, amiguete de un tal de Alfonso, que afirmaba en las grabaciones que la sanidad a los catalanes les hemos destrozado“. També Collboni, del que ha dit que estava “bien agarrado a la teta, eso ha sido idea de Iceta”.

També ha esmentat a Colau i la seva idea de col·locar estàtues de Franco al Born. Del pregoner oficial, Pérez Andújar, ha dit que “no té cap dubte de la seva vàlua”, però li ha dit que “ens fa mal quan algú ens insulti pel sol fet de tenir idees diferents, els catalans no anem contra ningú, només desitgem recuperar les llibertats perdudes”.

En tot moment el públic ha interromput el discurs amb crits d’independència.

Margallo a l’ONU: El procés català avança a tota maquina

El ministre d’Afers Exteriors en funcions, José Manuel García Margallo, ha afirmat avui a les Nacions Unides (ONU) que el procés català “avança a tota màquina”. Citant Francesc Cambó, que el 1927 va dir que Catalunya només arribarà à ser independent si l’estat espanyol està immers en conflictes interns o externs, ha dit que “un govern en funcions, com l’actual, és per definició, un govern dèbil’, i menys capaç d’afrontar aquesta situació que un govern amb plenes competències”. Margallo, ho ha comparat amb ” sortir a boxejar amb una mà lligada a l’esquena”.

Ho ha explicat en una trobada amb periodistes als passadissos de l’Assemblea General de l’ONU.

El ministre d’Afers Exteriors en funcions, José Manuel García Margallo, ha advertit que “el moviment secessionista a Catalunya avança a tota màquina”, un avís que ha utilitzat per fer una crida als partits polítics a arribar a algun acord superant “diferències” a través del “diàleg, el compromís, el sentit del deure i la solidaritat”. Ho ha dit als periodistes als passadissos de l’Assemblea General de l’ONU.

Margallo vol traslladar la responsabilitat sobre el PSOE. Nosaltres hem firmat 150 mesures amb Ciutadans, 100 de les quals estaven al pacte que el PSOE va fer amb C’s”, ha insistit. Margallo ha dit que en les seves trobades amb representants d’altres països han definit la situació de l’estat com “absolutament grotesca i sense precedents a Europa”.

Primeres conclusions ràpides per a l’independentisme dels resultats del 26-J

1/ L’independentisme és sòlid

Malgrat el desinterès d’una part de l’electorat independentista, que no ha votat, malgrat el pont de Sant Joan, malgrat que Podemos ha posat tot el seu esforços a Catalunya, els diputats independentistes es mantenen igual, i ERC ha guanyat vots.

2/ Cal atraure els votants d’En Comú Podem no els líders

En Comú Podem ha perdut desenes de milers de vots a Catalunya. Els resultats de Podemos poden obrir els ulls a una part dels votants ahir d’En Comú Podem sobre la impossibilitat d’un referèndum pactat i poden girar-los, ja sense matisos, cap a la solució independentista. Cal atraure’ls a ells I no als líders d’En Comú Podem.

3/ El “sorpasso” de Podemos es dirigeix a Catalunya, no a Espanya

Les agres paraules ahir de Xavier Domenech, el líder d’En Comú Podem, no només cap a CDC, sinó cap a ERC que els hi ha estès la mà, i també les d’Ada Colau demanant solidaritat amb els pobles d’Espanya, mostren que el veritable “sorpasso” de Podemos no es dirigeix a Espanya sinó a Catalunya, i que Podemos, que ha rebut el suport de mitjan informatius espanyols clarament contraris a l’autodeterminació de Catalunya, té un altre objectiu, dividir i frenar a l’independentisme, i guanyar les eleccions al Parlament per gestionar una autonomia més.

4/ El #fernándezgate dóna vots

A Espanya les filtracions de les converses entre Fernández Díaz i Rajoy, utilitzant l’estat per atacar rivals polítics o vanagloriant-se destruir la sanitat catalana, no només no perjudica, sinó que són valorades com el que se suposa que ha de fer un ministre espanyol, veient els resultats electorals. No paga la pena seguir lamentant-se per temes com aquests.

5/ El temps per prendre decisions a Catalunya ha arribat definitivament

Ara ja no hi ha, pel govern de Junts Pel Sí, massa temps. Si no acaba la feina a que es va comprometre, l’enemic exterior, l’estat, els laminarà de forma progressiva, i l’enemic interior, Podemos, els hi farà la vida impossible. Cal enllestir els terminis i complir els compromisos electorals. El temps ara pot anar a la contra.

Una enquesta preveu una amplia victòria dels partidaris de la independència en un referèndum

Si se celebrés un referèndum d’autodeterminació a Catalunya, un 48,4% votaria a favor de la independència, enfront un 35,3% que es decidiria pel “no”, segons una enquesta realitzada per GAD3 que publica aquest diumenge La Vanguardia.

El suport a la independència en un referèndum legal es situaria 13 punts per sobre dels contraris a una Catalunya independent. Un 16% no es pronuncien o no votarien, un 7,7% no aniria a votar i un 8,6% no ho sap o no contesta. Si no tenim en compte les persones que no acudirien a les urnes, el “sí” superaria àmpliament el 50% dels vots.

El suport a la convocatòria d’un referèndum legal per decidir sobre la independència es manté per sobre del 75% dels catalans, amb majoria fins i tot entre els votants de Ciutadans (51% enfront de 43%) o del PSC (65% contra el 28% ). Fins i tot un 43% dels votants del Partit Popular (enfront d’un 52% en contra) veu convenient la celebració del referèndum, que té el suport màxim (superior al 90%) entre els votants Esquerra i Convergència i En comú Podem.

Demòcrates proposa a CDC i ERC de fer un referèndum unilateral d’independència

En un comunicat fet públic avui, Demòcrates de Catalunya, el partit nascut dels independentistes d’Unió, ha proposat als partits del govern català de fer un referèndum unilateral d’independència.

Des del partit que lidera Toni Castellà, es considera que la dificultat que va suposar formar govern, aprovar els actuals pressupostos i definir exactament en què ha de consistir el procés constituent, malgrat disposar d’un clar mandat independentista, demana un cop de lideratge i replantejar el full de ruta per impulsar un referèndum unilateral d’independència amb una pregunta clara i diàfana de Sí/No a la independència sense terceres vies. Per Castellà és urgent recuperar la línia d’unitat d’acció al Parlament.

Com que un referèndum acordat amb l’Estat, però el procés a Catalunya no pot estar esperant La diferència principal amb el passat 9N és que en aquesta ocasió és tindria la legitimitat d’una majoria absoluta independentista al Parlament per convocar el referèndum.

En relació a les eleccions espanyoles del 26-J, consideren que només tenia sentit presentar-se conformant una llista transversal per bloquejar la política espanyola. Un cop rebutjada aquesta via per Esquerra Republicana i Convergència Democràtica de Catalunya, el partit va decidir no concórrer a aquestes eleccions, però no fomentar l’abstenció i demanar el vot per CDC i ERC.

“Podemos és el camí oposat a l’independentisme”. L’entrevista a Suso del Toro en 12 punts

1640: Comandaments catalans penjats a les muralles de Cambrils després de rendir-se de forma pactada a les tropes castellanes.

En una entrevista realitzada per Pere Cardús a Vilaweb, l’escriptor gallec, Suso de Toro, decidit defensor del dret a decidir del catalans, torna a descriure l’escenari actual de l’independentisme sense embuts, ni mitges veritats, i lluny dels discursos partidistes. Suso no combrega amb l’esquerra oficialista espanyola, però també desmunta alguns tòpics de l’independentisme oficial. Una visió molt contundent i clara de com es veu la situació des de fora i que cal llegir. Aquest és el resum amb un títol que hem triat per cadascun dels 12 punts, sense treure les seves frases de context.

1/ Podemos no es cap solució

Retreu a Domènech, el representant de la marca Podemos a Catalunya, que digui que era possible reconstruir Espanya.

No veig possible que hi hagi el consens necessari per a renovar la constitució en un sentit positiu que pugui incorporar la nació catalana. Això és ignorar les resistències que hi ha a l’estat i, concretament, a Madrid., que té uns interessos particulars,

2/ Els independentistes no desapareixeran

No crec que la meitat de la ciutadania que vol un estat propi, pugui tornar enrere, i és el sector de la societat més dinàmic, amb més capacitat, més creatiu en tots els sentits.

3/ Manipulació del llenguatge

Si tens estat, hi ha moltes coses que queden resoltes. Un dels efectes que té no tenir estat propi és que l’estat espanyol manipula el llenguatge. El projecte nacional espanyol fa que el nacionalisme espanyol sigui invisible. La criminalització no de l’independentisme no és improvisada. Tot el grup d’intel·lectuals entorn del diari El Pais han elaborat un discurs anti-nacionalista. Han fet un esforç evident de demonització dels moviments nacionals català i basc.

4/ L’auge de l’independentisme?

No ha estat només la burgesia barcelonina. També hi havia altres sectors socials darrere d’aquesta voluntat de ser. La societat catalana va madurar a l’escollir un projecte no ètnic, sinó cívic.

5/ Sofriment per Catalunya

Si els catalans perden la seva capacitat de negociació a l’altra banda de la mesa amb l’estat espanyol, la societat catalana sofrirà molt.

6/ Debilitat de lideratge de l’independentisme

El problema no és la discrepància dins del sobiranisme sinó que hi ha una debilitat de lideratge del projecte independentista. En el projecte polític escocès hi ha un lideratge clar. La societat necessita catalana necessita confiança i necessita saber que hi ha fortalesa quan ha de fer una passa

7/ Via unilateral cap a la independència?

Administrativament i jurídica, es pot arribar a argumentar que sí. Però em sembla que és evident que no hi ha el suport social suficient per fer una via unilateral.

8/ Eleccions 26-J. Podemos és el camí oposat a la independència.

Crec que Podemos és la garantia de la continuïtat del projecte nacional espanyol. És una garantia per reformular-lo i, precisament, per mantenir-lo. Podemos és el camí oposat a l’independentisme. Potser hi haurà sobiranistes que votin Podemos,

Des d’una perspectiva històrica, és desastrós per Catalunya. Rendir-se sempre és un mal negoci. Una cosa és negociar i acceptar una solució. Una altra cosa és rendir-se. Per Catalunya, votar Podemos és rendir-se.

9/ Espanya i el reconeixement de la realitat nacional de Catalunya

No donaran res que no es guanyi des de Catalunya. Ningú a Espanya no oferirà res als catalans.

10/ El referèndum d’independència pactat

No és impossible. Dependrà del fet que els poders de l’estat pensin que el tenen guanyat per endavant, o si es veuen obligats a fer-lo.

11/ La comunitat internacional?

No. No hi haurà res per aquest costat. No es pot esperar res de la comunitat internacional. El que no farà Europa serà expulsar a vuit milions de ciutadans europeus. Només ho faria si els de Madrid decidissin ocupar Barcelona militarment. Si l’estat tragués l’exèrcit al carrer, Europa sí que intervindria, I ’estat espanyol seria expulsat de la Unió Europea. Però no entrarà en el procés polític de negociació.

12/ L’estat negociarà si Catalunya fa passes cap a la ruptura de forma unilateral?

No ho crec. El problema és d’hegemonia política. Però allò que està en joc ara és qui té més força. El joc és qui aconsegueix més del 50% del suport. Aquest és l’objectiu dels dos bàndols.

Els trets bàsics de la Constitució Catalana

La proposta de Constitució Catalana que Constituïm ha presentat aquest dimecres a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell preveu que valencians i balears accedeixin a la nacionalitat catalana en la Catalunya independent,

Nacionalitat Catalana

L’article 13.4 diu que: “Els ciutadans d’altres estats que tinguin nexes culturals i lingüístics comuns amb Catalunya poden optar per la nacionalitat catalana sense haver de renunciar a la seva”. Aquest article es pot aplicar als andorrans, els nord-catalans amb nacionalitat francesa, els algueresos amb nacionalitat italiana i els aragonesos de la Franja i els murcians del Carxe amb l’espanyola. Tots ells podran tenir DNI català, “encara que el seu estat no reconegui el principi de reciprocitat.

Tots aquells ciutadans que a data de la declaració d’independència tinguin la nacionalitat espanyola i el veïnatge administratiu català o acreditin residència habitual legal a Catalunya per un termini superior als cinc anys, seran reconeguts com a catalans d’origen a tots els efectes i podran conservar la nacionalitat espanyola.

L’esborrany també preveu que la nova república concerti convenis de doble nacionalitat amb tots els estats que reconeguin el principi de reciprocitat i que en aquests estats els catalans es puguin naturalitzar sense perdre la seva nacionalitat d’origen.

President, eleccions i organització territorial

La república catalana, serà aconfessional, i tindrà un president que serà el cap d’estat i de govern, elegit per designació directa. Les eleccions seran cada cinc anys en circumscripció única. Es mantindrà el nom de Generalitat de Catalunya i els seus membres el nom de consellers.

L’organització del territori serà en municipis i comarques, que alhora s’agruparan en vegueries, i també hi haurà mancomunitats.

El Parlament s’elegirà en unes altres eleccions en què les comarques seran circumscripcions. El català serà la llengua oficial, excepte a l’Aran, on serà l’aranès, i el castellà tindrà un règim especial.

Forces de seguretat i Banc Central

No es preveu exèrcit com a tal, però si unes forces de seguretat preparades per conflictes internacionals i una agència d’intel·ligència integrada per diversos cossos policíacs que actuarien coordinadament. Aquesta haurà d’intervenir en cas de conflictes de tota mena com atacs de grups extremistes religiosos o polítics, màfies organitzades, estralls naturals o en situacions de risc o d’emergències.

També es constituirà un Banc Central de Catalunya, per regular el sistema financer català.

La Llengua

El català és la llengua nacional i oficial de Catalunya i es reconeix al castellà un estatus jurídic especial, com a patrimoni cultural i de cohesió que cal protegir. L’aranès és la llengua oficial de l’Aran, i és oficial a Catalunya.

L’estatus de l’Aran serà singular dins de Catalunya, amb un règim jurídic especial. I es reconeix el seu dret a la lliure determinació.

New York Times recull les declaracions de Romeva que aposta per una consulta i refusa la DUI

Mitjans importants com l’agència Reuters o el New York Times, es fan ressò de les declaracions de Raúl Romeva a Londres, on va explicar que Catalunya seguirà el seu full de ruta cap a la independència, tot i la negativa del govern de Madrid per a negociar,

Raúl Romeva va afirmar que la independència de Catalunya era ja inevitable, amb o sense la benedicció de Madrid.

“El punt d’inflexió ja s’ha creuat. Quan és la qüestió”, va dir en una entrevista a la delegació catalana a Londres. “No estarem esperant per sempre.”

Per Romeva ara hi ha una nova dinàmica a Catalunya al tenir un Parlament a favor de la independència, amb un mandat democràtic per seguir endavant.

Els mitjans anglosaxons expliquen que el govern central i una majoria d’espanyols s’han oposat durant molt de temps a la independència de la rica i industrialitzada Catalunya, que és la llar de 7,5 milions, o al voltant d’una sisena part de la població d’Espanya.

Romeva també va dir que no hi hauria cap declaració unilateral d’independència, i que el més probable era una altra votació.

“No volem, fer-ho sense negociació, però per negociar necessitem que a l’altra banda hi hagi algú. Però fins ara ningú contesta el telèfon.”. “Algunes persones a Espanya creuen que no fer res, ja és la solució per a ells. Però no fer res té costos. La confiança es trenca, hi ha un risc en termes econòmics.”, va dir Romeva

Catalunya estava ansiosa per resoldre el problema d’una manera legal, ha dit, i el referèndum escocès del 2014 és un model.

En preguntar-li com una Catalunya independent gestionaria els problemes als que el moviment d’independència d’Escòcia ja s’havia enfrontat, com la moneda a utilitzar i si podria romandre a la Unió Europea, Romeva que aquests no serien problemes, perquè Catalunya continuaria utilitzant l’euro. I que el tema de la suposada l’expulsió automàtica de la UE, seria una qüestió de negociació.

“Es que a algú li interessa que Catalunya estigui fora de la UE?” va preguntar Romeva.

JxSí i la CUP tramiten les tres lleis de la “desconnexió”

JxSí i la CUP presentaran dimarts un escrit a la mesa del Parlament per defensar i justificar el manteniment de les tres ponències conjuntes de les tres lleis de desconnexió, segons han confirmat a l’ACN fonts parlamentàries.

Els grups argumenten en aquest text que la cambra catalana sempre ha interpretat de “manera àmplia i extensiva” l’article 126 del reglament -sobre ponències redactores- per facilitar la tasca dels diputats.

A més, subratllen que una ponència redactora “busca el màxim consens i participació en l’elaboració d’un text”, i no serà fins que no comenci el debat a la totalitat”, quan es posi de manifest si s’han aconseguit els suports suficients per a la seva tramitació, i no abans”.

Professor madrileny a revista britànica sobre Universitat: La independència faria florir la ciència catalana

La revista setmanal, Times Higher Education, referent a la Gran Bretanya en notícies i temes relacionats amb l’educació superior, va dedicar ahir un article amb el títol de “What impact would Catalan independence have on universities? ( Quin impacte tindria la independència de Catalunya en les Universitats), en el que recull l’opinió de diferents referents universitaris de l’estat.

Entre ells s’hi troba el professor d’Economia, Antonio Cabrales, antic professor a la Universitat Carlos III de Madrid, que va marxar de l’estat espanyol per l’estancament de la universitat, i que ara és a professor d’economia a la University College London (UCL)

Cabrales opina que la independència permetria a Catalunya “florir”, perquè és un “regió lativament rica”, amb una millor gestió de les universitats i amb una recerca més influent que la resta de l’estat. El professor Cabrales va afegir que les cites científiques d’investigació per càpita a Catalunya han superat a Madrid en els últims 20 anys.

“Això vol dir que si fossin independents, podrien fer les coses encara millor, tindrien més diners i més independència per dissenyar el seu propi sistema”, va dir. “Crec que això és part de la raó per la qual moltes persones a les universitats catalanes senten que estarien millor fora d’Espanya.” Cabrales matisa que la independència hauria de ser pactada.

La revista explica que la frustració del professor Cabrales amb el clima d’educació superior d’Espanya, s’ha convertit en un argument clau per a la independència entre el personal de les universitat catalanes..

Cabrales atribueix a l’ex-conseller Andreu Mas- Colell, la millora de les universitats catalanes. “Certament, si Catalunya tingués les eines legislatives, canviaria immediatament i sense cap dubte que significaria un salt en la qualitat del sistema universitari”, explica que va dir el professor Mas-Colell.

Tenir més poders a Catalunya també es traduiria en més recursos invertits en els centres d’investigació del govern i “algun tipus d’acord” amb Espanya pel que fa al futur funcionament del Consell Superior d’Investigacions Científiques espanyol, tot i que no va revelar el que aquest acord pugui implicar.

Mas Colell va afegir que Catalunya “mai faria cap moviment que la poses fora de la UE”, el que vol dir que encara seria fàcil que pugues sol·licitar subvencions del Consell Europeu de Recerca (ERC)

L’article també dóna veu a Jordi Casanova, professor d’investigació de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, diu que “la independència és l’única manera sortida ara per a molts”, encara que la seva raó principal és una “cultural”, o a Pere Puigdomenech, professor d’investigació del CSIC al Centre amb seu a Barcelona de Recerca en Agrigenòmica, que coincideix en la davallada de “l’estructura de les universitats i la ciència a l’estat, però no està convençut que la independència sigui la resposta.