La tan comentada massiva fuga d’empreses de Catalunya ha resultat ser de moment un altre truc de l’unionisme. De les 3.000 empreses que segons la propaganda de determinats mitjans i persones, han marxat de Catalunya, al final només ho han fet  332. Aquestes són les dades publicades al Butlletí Oficial del Registre Mercantil (Borme).

De les 3.004 empreses que ens van dir que volien marxar de Catalunya, només aquestes 332 han fet els senzills tràmits que el govern espanyol, gràcies al decret exprés que el Consell de Ministres va posar en marxa, i que permetia canviar la seu social sense consultar als accionistes.

Aquest són els tres senzills passos per canviar de seu una empresa: 1/ Presentar una sol·licitud al registre mercantil d’origen. 2/ Comprovar que no hi ha actes pendents. 3/ Rebre un certificat que té una vigència de 3 mesos per entregar al registre mercantil de destinació.

Fet això el trasllat surt publicat al Borme. Tot el procés pot durar com a molt un mes.

Considerant que es van comptabilitzar 1.982 sol·licituds de trasllat durant el mes d’octubre, sorprèn que només 96 empreses a l’octubre i 236 al novembre hagin finalitzat el procés per sortir publicat al Borme, és a dir un 16,7 %.

Segons el Col·legi de Registradors, el nombre d’empreses que han iniciat la tramitació del canvi de seu social s’ha anat desaccelerant. D’una  punta el 19 d’octubre amb 268 empreses, el 4 de desembre eren 24 empreses el, 23 el dia 5 i 18 el dia 7.

Però no s’acaba aquí el sainet, perquè durant aquest període 132 empreses de fora de Catalunya han sol·licitat el trasllat de la seva seu social a Catalunya, un 55% procedien de Madrid, i d’aquestes, 73 ja han acabat tot el procés, és a dir un 55,3%.

Que passa llavors amb aquests centenars d’empreses que han demanat ja fa dos mesos el trasllat i no han culminat el procés? perquè el seu certificat per fer el canvi expira als 3 mesos.

Com bé deia Xavier Sala Martín en un article recent, la gran majoria d’empreses que han decidit marxar són espanyoles i molt dependents de l’obra pública, no han marxat les empreses estrangeres. És la demostració que Espanya és una economia extractiva, té un poder enorme a les companyies i quan les pressiona per canviar de seu, ho fan corrents El sector en què operen les empreses que marxen depenen molt de Madrid, de l’obra pública que dicta el BOE, en canvi a Escòcia no hi va haver cap empresa escocesa que marxés, perquè no tenien por de la independència.