La CUP ha publicat un document de 55 pàgines amb les reflexions d’alguns dels col·lectius que formen part de l’organització de l’esquerra independentista.

En la part del text que correspon a les Assemblees Territorials s’aposta per un acord per investir el cap de llista de JXSí, i es citen tres objectius centrals:

1/Arribar a un acord polític per a la independència.

2/ Evitar unes eleccions anticipades que suposarien situacions altament indesitjables (desmobilització, trencament de la dinàmica de mobilització per la ruptura, i el retorn a una escenari similar però més desgastats).

3/ Evitar temptacions regeneracionistes espanyolistes.

Per això opinen que ara per ara l’escenari més òptim per avançar cap a l’objectiu estratègic de la independència és tancar un acord de calat en les taules de pla de xoc, procés constituent i ruptura amb l’estat espanyol, i acceptar la investidura del cap de llista de JXSí.

Sobre el No a Mas es constata que: “El dogmàtic no a l’actual president en funcions també ha portat a tensionar l’espectre independentista innecessàriament”, “ha diluït el conflicte principal, que és amb l’Estat espanyol”, “ha secundaritzat els objectius de les tres taules de negociació”, “ha dotat d’arguments als “unionistes i ‘terceristes’ per dir que la ruptura unilateral és inviable”, i també “ha impossibilitat que es posicionés millor l’ independentisme en l’objectiu d’avançar en la ruptura amb l’estat”. I finalment ha convertit en màrtir i garant del procés a una persona, paradoxalment allò que es volia evitar.

A la part que correspon al col·lectiu Endavant, i que es titula “Ni investir Mas ni avalar la gestió de la misèria”, s’afirma que investir Mas com a president qüestionaria la continuïtat de la CUP com a força rupturista i anticapitalista i la convertiria en una ERC bis, i entre d’altres es diu que “cedir a les pressions de JxSí per no fer descarrilar el procés és una fal·làcia”, per tot plegat diuen no a la investidura de Mas i no a la signatura del pla de xoc per gestionar les engrunes.